Macedònia es desestabilitza una altra vegada

La profunda crisi política que va viure Macedònia, abans de l’estiu passat, es va resoldre amb un acord entre les quatre principals forces polítiques del país que preveia, entre d’altres coses, que el cap de govern Nikola Gruevski, del conservador, VMRO-DPMNE, deixaria el govern el 15 de gener d’enguany i donaria pas a un govern interí que tindria com a tasca prioritària l’organització d’unes eleccions anticipades a mitjan abril.

Segons l’acord signat el juliol, després de l’estiu passat s’havia de formar un govern amb membres dels partits opositors que havien d’ocupar càrrecs importants. Tot i això, les relacions no han estat gens fàcils i els conflictes constants. Probablement el que ha tingut més ressò ha estat el del nomenament de Katica Janeva com a fiscal responsable de triar endavant les investigacions sobre les escoltes telefòniques massives a què va ser sotmesa bona part de la població, segons l’oposició unes 20.000 persones. Aquest afer d’espionatge geenralitzat va indignar profundament la població.

Els desencontres, però, malgrat l’acord, han estat tan nombrosos que les forces opositores consideren que no hi ha les condicions òptimes per fer aquestes eleccions, previstes pel 24 d’abril. Han amenaçat, fins i tot, amb tornar a convocar manifestacions massives al carrer, tal com ha fet aquesta setmana mateix el líder del Partit Socialdemòcrata (SDSM), Zoran Zaev. Consideren, per exemple, que el cens electoral no està actualitzat (com tampoc no ho està el cens). Això lògicament pot provcoar que hi hagi un frau massiu, tal com es va denunciar a les darreres eleccions al Parlament. Aquest frau, que va ser confirmat per observadors de l’OSCE, va ser el detonant de la crisi politica macedònia. Els partits opositors no van acceptar els resultats electorals i no van fer mai acte de presència en el nou Parlament.

El mediador europeu en les negociacions entre els principals quatre partits del país, Johannes Hahn, ja ha anunciat que aquest mes de febrer visitarà una altra vegada Macedònia, per tal d’arribar a un acord que permeti tirar endavant aquestes eleccions. Per a Europa és important aconseguir l’estabilitat de Macedònia. La qüestió ètnica, entre eslaus i albanesos, no ben resolta i la pobresa creixent del país poden provocar una situació complicada, risc que la Unió europea no vol assumir en una zona tan sensible.

Aquesta setmana, doncs, en absència dels diputats de tots els partits opositors, 72 dels 123 diputats van votar a favor de la dissolució del Parlament el 24 de febrer, just seixanta dies abans de les eleccions.Després de la dimissió de Gruevski es va fer càrrec com a primer ministre interí, el secretari general de VMRO-DPMNE (el partit de Gruevski), Emili Dimítriev, també amb 72 vots a favor.

Els membres socialdemòcrates del govern han protestat per la unilateralitat d’aquestes decisions i han anunciat que s’abstindran de les seves funcions en cas que la preparació de les eleccions no es faci seguint uns mínims estàndards de transparència. Per la seva banda, Dimítriev ha afirmat que si aquests ministres deixen les seves carteres, ell mateix les assumirà. Aquests ministeris són, en concret, el de Treball i el de l’Interior.

Dimítriev té el suport del partit albanès Unió Democràtica per a la Integració, encapçalat per Ali Ahmeti, que ja ha comunicat que dóna suport a aquestes decisions, i està d’acord a fer les eleccions el 24 d’abril.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s