Ulcinj, a la costa adriàtica montenegrina: la Dulcinea de Cervantes?

Panorama of Ulcinj in Montenegro (2)

Autor de la fotografia: Dudva, sota llicència Wikimedia commons

Ulcinj, nom en serbocroat (o Ulquini, nom en albanès), és una petita vila costanera situada a la part més meridional de Montenegro, a tocar pràcticament d’Albània, de la qual només la separen una quinzena de quilòmetres.

La població és majoritàriament albanesa, tres quartes parts segons l’últim cens. Una altra dada a tenir en compte és que la comunitat albanesa, en aquest cas, està dividida entre els que practiquen la religió catòlica i els musulmans. En total, el municipi té uns 11.000 habitants.

Aquest poble gran, o ciutat petita, forma part de la municipalitat d’Ulcinj. En els països de l’antiga Iugoslàvia el concepte de municipalitat és molt més ampli que el dels nostres municipis. Acostumen a abastar territoris molt més extensos, amb força nuclis de poblament. El total d’habitants de la municipalitat s’acosta als 30.000. Està situada al mar Adriàtic, però allà on en el mar Adriàtic ja no té platges pedroses, sinó més aviat de sorra. Per aquest motiu, en els darrers anys s’ha començat a valorar com a destí turístic, com tota la costa montenegrina, des de Kotor fins al sud.

Una mica més al nord hi ha la ciutat de Bar (l’antiga Antivari dels venecians). També té molt a la vora el llac d’Shkoder (o Scutari), a cavall entre Montenegro i Albània.

Ulcinj-Position

Ubicació d’Ulcinj, al sud de Montenegro, a tocar d’Albània. Font: Wikimedia Commons

El més interessant de la ciutat és la ciutat vella (Stari Grad), que recorda el d’altres ciutats adriàtiques que van estar sota dominació veneciana. S’hi conserva un palau venecià, i a tota la ciutat antiga es barregen elements gòtics i renaixentistes amb elements clarament orientals. Com d’altres ciutats costaneres de l’Adriàtic està emmurallada, amb muralles que arriben fins al mar. Destaquen la plaça dels Esclaus, el castell de Balsic i algunes mesquites.

Ulcinj, com a assentament, va ser fundada en el segle V ac pels grecs, però també s’hi han trobat restes il•íries. Sembla que el nom prové de l’i•liri Ulkinom (el radical del nom vol dir llop). El nom llatí de la població va ser Ulcinium.

Una llegenda explica que, després de la batalla de Lepant, en la qual els turcs van ser derrotats per la Santa Aliança, un vaixell supervivent comandat per Uludj Ali, d’origen italià i convers a l’Islam, va aconseguir escapar-se i es va refugiar prop d’Ulcinj. A partir d’aquell moment aquella zona es va convertir en un cau de pirates, el més important d’aquella zona d’Europa. Poc després es va fer amo i senyor de la vila.

Emparats per les segures muralles de la ciutat es van dedicar al seu negoci, és a dir saquejar tota mena de vaixells, de totes les nacionalitats. Arran d’això van acabar a la ciutat moltes persones d’orígens molt diversos.

Una de les principals activitats dels pirates era el tràfic d’esclaus, molts dels quals d’origen africà, que va fer que hi hagués una important comunitat negra a la ciutat.

Una altra de les llegendes que envolten aquesta ciutat és la que la vincula a Miguel de Cervantes. Segons aquesta llegenda, no va estar pres a Alger, sinó a Ulcinj, durant cinc anys. Hi va estar tan bé que es va enamorar d’una dona d’aquesta ciutat. Per acabar-ho de confirmar, diuen que el nom de Dulcinea ve precisament d’Ulcinj, com a record de la seva estimada.

Ulcinj no va passar a formar part de Montenegro fins l’any 1880, després d’una de les moltes guerres russo-turques del segle XIX.

Ulcinj old town

Autor de la fotografia: Bindicapriqi, sota llicència Wikimedia Commons

MN, Ulcinj 045

Autor de la fotografia: Matej Batha, sota llicència Wikimedia Commons

Part de la informació utilitzada per a la realització d’aquesta entrada prové del blog Balkanidades

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s