Kosova, un estat en fallida política, econòmica i social

La situació de Kosova cada vegada és més crítica, tant des del punt de vista econòmic com social, però en aquests moments on es fa més evident la profunda crisi que viu el país és en el terreny polític.

Aquest 9 de gener hi ha convocada l’enèsima protesta contra el govern, organitzada pels partits opositors, bàsicament Vetevendosje (VV), Aliança per al Futur de Kosova (AAK) i Inciativa per Kosova (NISME). Aquest dijous 7 de gener, el portaveu del grup parlamentari de Vetevendosje (Autodeterminació), Glauk Konjufka, va comentar a la premsa que la nova tongada de mobilitzacions que comencen el 9 de gener tenen com a objectiu pressionar el govern per tal que convoqui noves eleccions. També va voler remarcar que el seu objectiu, el de l’oposició, no és ocupar el poder de manera violenta, tal com s’argumenta des del govern, sinó mitjançant un procés democràtic. D’aquesta manera sortia al pas de les acusacions que ha rebut l’oposició d’intentar arrabassar el poder de manera no lícita, i s’han posat com a exemples d’això els diversos incidents que s’han produït al Parlament, quan diputats de l’oposició han interromput repetidament les sessions amb llançament de gas. El 27 de desembre, els tres principals partits opositors ja van demanar la dimissió del govern i la convocatòria d’eleccions. Per tant, tot apunta que és molt possible que es produeixi aquest avançament electoral. El cap de govern, Isa Mustafa (de la LDK), ha fet saber, també, que unes eleccions anticipades són una possible solució a la profunda crisi política que viu Kosova.

Després de l’estiu, el malestar i els enfrontaments han estat creixents. El desencadenant van ser els acords que van signar els governs de Kosova i de Sèrbia per tirar endavant el que és conegut com a Associació de Municipis Serbis (Zajednica), tot i que no n’ha estat l’únic motiu.

L’Associació de Municipis Serbis

L’Associació de Municipis Serbis, coneguda com a Zajednica, ha d’estar formada per deu municipalitats (són unitats administratives més extenses que els nostres municipis i poden incloure diverses ciutats i pobles) amb majoria de població sèrbia. Hauria d’estar regida, segons l’acord, per una mena d’estatut, que s’havia de redactar abans de finals d’any, amb competències sobre sanitat, educació, desenvolupament econòmic i planificació territorial. Una dada rellevant és que les institucions hi queden clarament delimitades, amb un parlament, president, govern i bandera.

Evidentment, les interpretacions que s’han fet d’aquest acord són força divergents. D’una banda, el govern de Kosova en destaca el fet que la Zajednica actuaria d’acord amb el marc legislatiu kosovar i que, per tant, no s’escapçaria la sobirania del país. D’altra banda, l’oposició l’ha criticat molt durament perquè considera que pot representar un primer pas cap a la creació d’una entitat política separada i l’inici de la divisió de Kosova. Segons aquesta opinió, podria representar la creació d’una mena de República Serpska a Kosova, amb tot el que això comporta.

En aquest sentit, Vetevendosje (Autodeterminació), el principal partit opositor de Kosova, s’hi ha manifestat frontalment en contra, i ha iniciat tota una sèrie d’accions per denunciar-lo. Considera que representa la pèrdua de la sobirania en un 30% del territori del país, que la Zajednica serà Kosova només formalment, però no de manera efectiva. Una altra de les critiques que en fa és que aquesta nova institució no estaria al servei del país, sinó en contra dels interessos del país. A més, consideren molt perillós establir unes fronteres internes en base a criteris ètnics, quan en realitat, afirmen, Kosova és un estat multiètnic (en el territori de la Zajednica hi hauria pobles sencers poblats exclusivament per albanesos). Proposen com a alternativa, Vetevendosje, un pressupost especial per al desenvolupament de la zona nord del país, on es concentra la majoria de població sèrbia, per tal de pal•liar els problemes de l’àrea i per fer entendre que l’estat està interessat en el progrés d’aquest territori. A més, critiquen també que molts recursos natruals i energètics quedarien en poder d’aquesta nova institució, com per exemple les mines de Terpca. Una visió similar tenen els altres partits opositors presents en el parlament kosovar, com l’Aliança per al Futur de Kosova i Iniciativa per Kosova.

Per la seva banda, el govern serbi destaca, precisament, el caràcter institucional de l’Associació, que pot permetre defensar millor els interessos de la comunitat sèrbia. Alhora li permet presentar-se davant les institucions europees com un govern dialogant i pragmàtic disposat a arribar acords amb el govern kosovar. Formalment no en reconeix la independència, però a la pràctica s’opta per una política de no-conflicte i col•laboració. Ahir mateix, el cap de govern serbi, Vucic, va demanar a les institucions europees que calia avançar en les negociacions per a la integració a la Unió Europea, i ho argumentava dient que Sèrbia estava fent els deures i complint els seus compromisos, amb aquest acord com a exemple.

Repressió

Des del moment en què es va arribar a aquest acord, les mobilitzacions en contra han estat constants, amb nombrosos detinguts. Tambés s’han recollit més de dues-centes mil signatures demanant que es convoqués un referèndum per tal que tot el conjunt del país s’hi pronunciés (en la demanda també es demanava que es revisés l’acord fronterer amb Montenegro, tema que també ha aixecat molta polseguera).

L’oposició ha denunciat repetidament l’escassa voluntat del govern de negociació amb els grups opositors. Amb aquest argument defensen les seves actituds obstruccionistes, com el llançament de gas, en el Parlament. El govern, però, sempre ha respost amb repressió i amb accions cada vegada més contundents, fins al punt que més d’una trentena de diputats opositors han estat empresonats. Només cal pensar què passaria aquí si més de la meitat dels diputats de l’oposició fossin empresonats.

En una gran manisfestació que va tenir lloc a Pristina el 28 de novembre (per commemorar la independència d’Albània), la policia va detenir Albin Kurti, el líder del principal partit opositor, i prop d’un centenar més dels seus seguidors, en una manifestació que segons diversos mitjans internacionals havia transcorregut de manera totalment pacífica. Entitats independents, com Amnistia Internacional, han condemnat les actuacions policials i fet públics diversos informes on demostren la repressió governamental.

Avui mateix, segons diverses fonts, la policia ha impedit l’entrada d’autocars procedents d’Albania per tal que no assisteixin a la manifestació d’aquest 9 de gener. L’oposició també ha notificat que la policia ha aturat diversos autocars a Mitrovica, Kamenica o Gjakova, i que ha fet nombrosos escorcolls. També s’ha reforçat la vigilància del domicili d’Albin Kurti, sota arrest domiciliari.

La sobirania de Kosova

Una altra de les crítiques que es fa al govern és la de la pèrdua total de sobirania del país. Al cap i a la fi, el nou govern (format pel Partit Democràtic de Kosova, PDK, i la Lliga Democràtica de Kosova, LDK) es va acordar en una reunió que va tenir lloc a l’ambaixada nord-americana de Pristina, cosa que demostra qui són els principals interessats en el manteniment d’aquest govern, que no hi hagi cap canvi en la regió i que s’avanci en la línia dels acords amb Sèrbia. Moltes vegades s’ha tingut la sensació que qui governa és l’UNMIK (Missió d’Administració Provisional de les Nacions Unides a Kosovo), l’EULEX (vinculada a la Unió eruopea) i la KFOR.

Un cas que va exasperar l’opinió pública va ser la reunió que va tenir lloc aquest novembre, quan un comandant de la KFOR es va reunir amb el Cap de l’Estat Major General de les Forces Armades de Sèrbia, el general Ljubisa Dikovic (sospitós de crims de guerra durant el conflicte de 1998-1999), al territori de Kosova, per tal de discutir diversos aspectes que tenen a veure amb la seguretat, incloent-hi el flux de refugiats cap la Unió Europea i la coordinació de patrulles en el tram fronterer entre Kosova i Sèrbia. És evident que accions d’aquest tipus violen el més elemental principi de sobirania.

De la mateixa manera, diverses vegades representants de les institucions europees han apel•lat al govern de Kosova i a tot el poble de Kosova per tal que es tiri endavant la Zajednica, tot i i el fet que el Tribunal Consticional del país hagi declarat, no fa gaires dies, que aquest acord entra en contradicció amb alguns articles de la Constitució. També són constants els comentaris i les intervencions de diferents ambaixadors on exposen què ha de fer el govern, cosa absoulatment insòlita en un país autènticament sobirà.

Economia empobrida

Tot aquest desgavell polític s’emmarca en una situació econòmica que no convida gens a l’optimisme. L’atur afecta el 45% de la població, tot i que les xifres oficials el situen poc per sobre del 30%. En el cas de la comunitat rom, per exemple, les dades són encara molt més crítiques, ja que s’acosta al 90%. L’atur juvenil arriba al 60%, el més alt d’Europa. Es calcula que el 45% de la població viu per sota del llindar de la pobresa. L’estructura econòmica de la regió no ha canviat gaire en els prop de vuit anys d’independència.

Totes aquestes dades serveixen per explicar la desesperació de bona part de la població, que ha optat per l’exili, més de cent mil persones, només durant l’any 2015, per motius econòmics. Aquesta quantitat representa gairebé el 5% de la població total, una xifra extraordinària.

La corrupció

Un dels pocs èxits de què es pot vantar el govern durant aquest any ha estat el de la signatura de l’Acord d’Associació amb Europa, tot i que són remotes les possibilitats que es puguin iniciar negociacions per a l’ingrés a la Unió Europea. Encara ara hi ha cinc estats de la Unió Europea que no reconeixen el país (Estat espanyol, Romania, Grècia, Eslovàquia i Xipre), cosa que fa impossible començar unes hipotètiques negociacions . Més enllà de la Unió Europea, durant el 2015 només tres estats més l’han reconegut –ara ja són 120-, l’any amb menys reconeixements des del 2008. Aquests migrats resultats no serveixen per esvair els dubte sobre la gran xarxa de corrupció que envolta els partits governants.

Des de fa anys la principal crítica als governants de Kosova ha estat la d’haver creat una extensa xarxa de corruptel·les que els ha permès enriquir-se, moltes vegades en connivència amb les autoritats internacionals. En aquest sentit, s’han beneficiat sobretot de les privatitizacions de nombroses empreses públiques que han anat a parar a mans de personal vinculat sobretot al PDK i a la LDK. Hashim Thaci, actual ministre d’afers estrangers i anterior cap de govern, n’ha estat assenyalat com a prinicpal responsable.

Bona part de la població considera que si no se’ls bandeja del poder, res no canviarà a Kosova.

Anuncis

3 thoughts on “Kosova, un estat en fallida política, econòmica i social

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s