Albània, l’abocador d’Europa

Un dels problemes més greus d’Albània, encara que no se’n faci gaire difusió, és el dels abocadors incontrolats d’escombraries, agreujat pel fet que el país importa escombraries i deixalles d’altres països. Això ha fet que la crisi ambiental a Albània sigui de grans dimensions.

No és gens difícil trobar abocadors incontrolats i il•legals arreu del país, en carrers i enmig dels camps, prop de les grans capitals del país, com Tirana, Durres o Shkoder. En alguns casos, fins i tot, com a Durres, per exemple, ni tan sols hi ha un abocador municipal, cosa que demostra el poc interès de les autoritats per aquest tema. L’abandonament d’aquests abocadors, les múltiples filtracions en el subsòl i l’efecte de les pluges, que estén els seus efectes perniciosos als rius i al mar, acaben de complicar la situació.

És molt fàcil veure-hi cabres i porcs furgant a veure què hi troben per menjar. El més dramàtic, però, és que, donada la situació de pobresa de bona part de la població, moltes persones es veuen abocades a recórrer a aquests abocadors clandestins per tal de trobar mitjans per poder subsisitir. Tradicionalment, les famílies roms vivien, en molts casos, de vendre deixalles, plàstics, cartrons i metalls, però en els darrers anys, la situació d’autèntica pobresa ha provocat que moltes persones que no formen part d’aquesta comunitat també han començat a recórrer-hi.

Finalment, el país és receptor de deixalles procedents d’altres països. Entre 2011 i 2013 el país va rebre 700.000 tones de deixalles procedents de països europeus, amb legislacions molt més estrictes, cosa que demostra la hipocresia de molts dels governs occidentals. Aquestes deixalles provenien sobretot d’Itàlia, 300.000 tones de ferralla l’any 2011 i 20.000 de plàstic, pèro també de l’Estat francès, Alemanya o Àustria.

Aquest tema va agafar tanta magnitud que es va arribar a convertir en un dels principals centres del debat en les darreres eleccions generals, de l’any 2013, que van donar com a resultat una victòria del Partit Socialista, liderat per Edi Rama. La primera mesura que va aplicar el nou govern va ser, precisament, la prohibició d’aquestes importacions. De tota manera, no és gens clar que aquesta prohibició tingui efectes pràctics reals, tot i que el govern sí que ho afirma. Es té constància que continuen arribant molts residus, que els grans ports tenen duanes que no són operatives i que no ho controlen, i que hi ha plantes de reciclatge que no compleixen les més mínimes garanties. Algunes d’aquestes plantes, després de les privatitzacions salvatges dels anys noranta, han passat a dependre de capital turc i està més que demostrat que la població que viu a prop d’aquestes plantes pateix el doble, de la mitjana estatal, de malalties pulmonars, asma i problemes respiratoris.

El desembre de 2014, Wild Angle Productions va elaborar un documental, de mitja hora de durada, sobre aquest tema, que va tenir un gran ressò. Porta per nom: How Albania Became Europe’s Rubbish Tip. Tracta la qüestió des dels dos vessants, la crisi humana que s’hi fa evident i els problemes ecològics que comporta. Val molt la pena. El podeu veure en el següent enllaç: How Albania Became Europe’s Rubbish Tip

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s