Polèmica a Hongria per un monument dedicat a Bálint Hóman, un dels impulsors de les lleis antisemites durant la Segona Guerra Mundial

La setmana pasada, diversos mitjans internacionals de comunicació, com Reuters o The Guardian, es van fer ressò de la polèmica generada a Hongria arran de les intencions d’erigir un monument, a l’oest de Budapest, dedicat a Bálint Hóman, que va ser un dels impulsors de les lleis antijueves a Hongria abans i durant la Segona Guerra Mundial.

Encara que aquest monument no és una iniciativa del govern, sinó d’una fundació privada, Szekesfehervar, és indiscutible que l’executiu manté una actitud totalment permissiva envers aquesta iniciativa.

De fet, el govern hongarès encapçalat per Viktor Orbán, ja té acostumada la població amb accions de caire populista i d’un xovinisme i xenofòbia exaltats. Aquí, la informació que ens n’arriba és molt escadussera, però només cal recordar la vergonyosa actitud del seu govern pel que fa a l’acollida, o millor dit, a la negativa a l’acollida de refugiats provinents de països que pateixen conflictes bèl•lics.

Un dels aspectes que més se li han retret és el seu revisionisme històric, pel que fa la persecució antisemita i als governs feixistes hongaresos, i a la voluntat d’enaltir algunes de les figures més negres d’aquell període. A això cal afegir-hi la recuperació d’un llenguatge clarament antisemita.

Fa un temps ja va haver-hi una polèmica similar quan es va erigir un altre monument a Budapest on es presentava els hongaresos com a víctimes de la guerra. És una constant d’Orbán i el seu partit ressaltar el patiment dels hongaresos i negar el patiment de les persones que van ser exterminades, sobretot jueus i roms.

No cal dir que la comunitat jueva d’Hongria ja ha protestat contra aquesta decisió, i el mateix ha fet el Congrés Jueu Mundial. El president de la Comunitat Jueva d’Hongria, Andras Heisler, va demanar formalment a Orbán que aturés aquest projecte, petició que no ha rebut cap resposta oficial.

Qui era Bálint Hóman?

Bálint Hóman era un intel•lectual, nascut a Budapest l’any 1885, que va teballar en diferents àmbits, però que va destacar particularment com a historiador medievalista. Va aconseguir un notable prestigi, que li va permetre ser professor d’història de la Universitat de Budapest, director del Museu Nacional hongarès i de la Biblioteca Nacional Széchény. També va ser nomenat membre de l’Acadèmia de Ciències, de la qual va ser membre a partir de l’any 1929. Com a historiador, la seva obra més destacada és una monumental Història d’Hongria, en vuit volums.

Cal fer notar que en el període d’entreguerres, Hongria era dirigida amb mà de ferro per l’almirall Horthy, formalment com a regent. La seva visió de la política era profundament reaccionària i tradicional, i sentia una forta simpatia per Mussolini. Tot i això es va mantenir un cert simulacre de parlamentarisme.

Políticament, la seva vida, de Hóman, fou molt intensa. Va ser diputat ininterropundament entre 1932 i 1944, i ministre de Cultes i, també, d’Educació entre els anys 1932 i 1938, en els governs de Gyula Gömbös i Kálman Darányi i després d’una breu interrupció, una altra vegada entre 1939 i 1942, en els governs de Pal Teleki, Laszlo Bárdossy i Miklós Kállay.

Sempre va defensar postures molt conservadores, fins al punt que es va convertir en un dels líders de l’ultradretà Partit d’Unitat Nacional, que posteriorment esdevingué el partit de la Vida Hongaresa. Aquest partit, l’any 1935 era el partit amb més representants a la cambra (170 diputats, de 245).

Durant el període que fou ministre, va tenir un paper molt rellevant en la redacció de les lleis antisemites la primera de 1938, la Llei Jueva. Aquesta llei imposava un numerus clausus per a l’accés a certes professions i estudis universitaris, així com també una clara limitació dels drets de les persones que eren definides com a jueves. En aquells anys, el percentatge de jueus era del 5,1% (d’un total de 8.688.000 habitants). Més endavant, l’any 1939, encara va endurir més aquesta llei. Va arribar a manifestar públicament que no es podia tolerar la presència de cap jueu en cap organisme de poder. Amb la nova modificació encara dificultava més l’accés dels jueus a l’ensenyament secundari. A més, imposava separar-los en grups diferents, en una clara mostra de segregació racial.

Al marge d’aquesta qüestió, sempre va mostrar-se favorable a l’aliança amb l’Alemanya de Hitler i en contra dels aliats. Quan es va signar la declaració de guerra amb l’URSS i es va iniciar la invasió d’aquest país, Hóman era membre del govern i va ser-ne fervent partidari de la decisió. També va participar en la decisió d’envair Iugoslàvia, cosa que va fer Hongria s’apropiés del territori de la Voivodina.

El 19 de març de 1944, les tropes nazis van envair Hongria i van posar al capdavant del govern Ferenc Szálasi, el líder del partit més pronazi, la Creu Fletxada. Tot i que aquesta vegada no va ocupar cap cartera ministerial, però sí diputat, sí que va donar suport a la política de deportació dels jueus hongaresos. Poc abans de la invasió havia fet públic un memoràndum, en col•laboració amb vint-i-nou diputats més, on ja demanava preparar l’expulsió dels jueus. Per tant, és indiscutible que és coresponsable de la deportació de més de mig milió de jueus, pràcticament la totalitat dels jueus del país.

Cap a finals de la Segona Guerra Mundial va ser fet pres, i després jutjat com a criminal de guerra i romangué a la presó fins al moment de la seva mort, l’any 1951.

Aquest mes de març passat, ja va saltar la polèmica a Hongria quan se’l va rehabilitar, cosa que va provocar la indignació de les organitzacions jueves i dels grups d’esquerres.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s