Signatures per un referèdum sobre l’Associació de Municipis Serbis de Kosova

Els partits opositors presents en el parlament de Kosova (Vetevendosje, Aliança per al Futur de Kosova i Inicativa per Kosova) han manifestat obertament la seva oposició a l’acord amb el govern serbi que preveu la creació de l’Associació de Municipis Serbis.

Entre d’altres actes de protesta, han endegat una campanya per tal que es faci un referèndum en el conjunt del país sobre aquest tema. Aquesta setmana han anunciat que ja s’han recollit més de 160.000 signatures que el sol·liciten.

En aquesta campanya també s’hi ha afegit la qüestió sobre la delimitació de les fronteres amb Montenegro, que ha provocat conflictes aquests darrers quatre mesos entre tots dos estats.

Els incidents al parlament es van repetint. Fa uns dies, diputats de l’oposició van llençar ous contra el cap de govern, Isa Mustafa, de la Lliga Democràtica (LDK), un dels dos partits de la coalició governamental. Ahir mateix es va produir un incident similar quan Albin Kurti, líder de Vetevendosje va accionar un mecanisme que va escampar tot de gas pel Parlament, cosa que va provocar l’aturada de la sessió, en què es debatia sobre l’acord amb Sèrbia sobre l’Associació de Municipis.

Els ambaixadors dels EUA, Alemanya, França, Regne Unit i Itàlia han emès avui mateix un comunicat on condemnen fets com aquests, i on remarquen que si es va en aquesta línia difícilment Kosova farà avenços pel que fa al reconeixemnt internacional.

Anuncis

Eleccions parlamentàries a Croàcia, el 8 de novembre

Aquest dilluns, 5 d’octubre, la presidenta de Croàcia, Kolinda Grabar-Kitarovic va signar el decret de convocatoria d’eleccions el proper 8 de novembre.

Des de les darreres eleccions presidencials, a Croàcia hi ha una cohabitació entre, d’una banda, la presidenta Grabar-Kitarovic, membre de la conservadora Unió Democràtica de Croàcia, el partit fundat per Franjo Tudjiman, i el cap del govern, Zoran Milanovic, del Partit Socialdemòcrata. Aquesta cohabitació ha comportat nombroses contradiccions entre els dos principals mandataris del país.

A les eleccions de l’any 2011 (del mes de desembre) es van presentar dues grans coalicions: una entorn dels socialdmòcrates, que va ser coneguda amb el nom de Coalició Kukuriku i l’altra entorn de l’HDZ.

La coalició Kukuriku, formada pels socialdemòcrates i els seus tradicionals aliats (liberal-demòcrates, l’Assemblea Democràtica d’Ístria i el Partit dels Pensionistes) va aconseguir una clara majoria, amb 80 escons. Per la seva banda, l’HDZ i els seus partits coaligats (Centre Democràtic i Partit Cívic, tots dos partits molt minoritaris) es van quedar amb només 44 escons, una extraordinària derrota, tenint en compte, sobretot, que l’HDZ ha estat el partit que tradicionalment ha tingut més cotes de poder i més militants.

Pel que fa a les formacions més a l’esquerra, només va obtenir representació parlamentària, amb el cinc per cents dels vots, el Partit Laborista.

Finalment, les opcions més a la dreta encara van tenir uns pobres resultats. L’Aliança Croata Democràtica de Baranja i Eslavònia (del criminal de guerra Branimir Glavas) i el Partit Croat de Drets, el partit tradicional de l’extrema dreta, van obtenir sis i un escó respectivament.

Segons les últimes enquestes, els resultats del 8 de novembe poden ser molt ajustats. Les últimes que s’han fet públiques donaven una projecció de vots de vora el 33% per al partit de Grabar-Kitarovic i un 32% per als socialdemòcrates. Una altra enquesta publicada uns dies abans donaven un lleuger avantatge a la candidatura de Milanovic, per davant de la de Tomislav Karamarko, el candidat de l’HDZ.

Abans de l’estiu, Milanovic va fer diversos intents d’incorporar els laboristes en la seva coalició, tot i que la popularitat d’aquest partit ha baixat considerablement, fins al punt que es considera que molt probablement no entrarà al futur parlament. D’altra banda, caldrà veure quin resultat obtindran els ecologistes, que a les darreres eleccions europees van aconseguir uns resultats excel•lents. El carisma de la líder verda croata, Milena Holy, pot fer que acaparin els vots provinents dels sectors més alternatius de l’esquerra. A les eleccions europees van acostar-se al deu per cent dels vots.

Finalment, caldrà veure si l’extrema dreta aconsegueix prou suport per ser decisiva en el futur parlament. Públicament s’ha fet notar molt aquests darrers anys, en campanyes contra la població rom i, sobretot, en contra de la presència de l’alfabet ciríl•lic. Tot i la seva incidència pública, els resultats electorals acostumen a ser més modestos.

Continuen les manifestacions contra el govern a Montenegro

Abans de l’estiu, diversos grups opositors van anunciar importants mobilitzacions aquest mes de setembre contra el govern, amb l’objectiu de provocar-ne la dimissió. Les pràctiques corruptes, fraus, pràctiques antidemocràtiques, control de premsa i nepotisme estan instal·lats a la vida política montenegrina des de fa molts anys, un país absolutament controlat per Milo Djukanovic (encara jove, ja que només té 53 anys), des de l’any 1991.

Aquest dilluns van tenir lloc manifestacions en quinze localitats del país. La convocatòria dels grups opositors va aplegar, en total, diversos milers de persones, tot i que és difícil quantificar-ne exactament el nombre. De fet, l’única concentració “legal” era la de la capital, Podgorica. A la resta de ciutats, uns dies abans, el govern havia fet saber que no hi havia el permís per poder-les realitzar. Fins i tot, la policia tenia ordres de controlar tots els grups que excedissin el nombre de vint persones. Això va fer que probablement moltes persones desistissin d’assistir-hi. Els grups opositors tenien especial interès a manifestar-se als llocs on el partit governamental té, precisament, més força, per demostrar, segons ells, que també tenen presència a les zones on es va cometre frau electoral.

Aquestes protestes opositores, tal com havien previst els organitzadors van començar el 27 de setembre, amb una concentració, de milers de persones (segons alguns mitjans, unes tres mil persones –una xifra no menyspreable en un país amb poca tradició de manifestacions-), amb la demanda clara de dimissió de Djukanovic.

En aquest sentit, la protesta pretén seguir el model que es va seguir a la propera república de Macedònia, on milers de persones es van concentrar durant setmanes contra el govern corrupte del president Gruevski. Finalment, aquestes mobilitzacions, a Macedònia, van acabar amb una mediació internacional i un acord entre els principals partits del país, de manera que el 24 d’abril, de l’any vinent, hi haurà eleccions anticipades, i mentrestant un govern multipartidista de transició porta les regnes del país.

L’objectiu de l’oposició montenegrina és exactament el mateix: la dimissió del govern de Djukanovic i unes eleccions anticipades.

L’oposició, el dia 27, es va concentrar davant la seu del Parlament, amb lemes com Fora lladres! o Dimissió! Seguint el mateix patró que es va seguir a Macedònia, i també més recentment a Moldàvia, on manifestants opositors també estan concentrats davant la seu del govern fins que n’aconsegueixin la dimissió, part dels manifestants van decidir quedar-s’hi i acampar en tendes de campanya fins que n’assoleixin l’objectiu. De moment, el nombre de persones que han passat aquestes nits davant el Parlament és d’aproximadament de 400 persones. També van comminar la població a concentrar-se davant del Parlament cada dia a dos quarts de set del vespre, estratègia que també es va seguir a Macedònia.

Les mesures policials adoptades pel govern han estat, en tot moment, extraordinàries, i des del primer dia la concentració de forces policials ha estat molt nombrosa tenint en compte el nombre de concentrats, cosa que es va tornar a demostrar en les últimes manifestacions.

Djukanovic és l’autèntic protagonista de la política montenegrina des de principis dels anys noranta. Ha ocupat de manera ininterrompuda el lloc de president del país o bé també de primer ministre. En aquests moments, és el primer ministre, des de les darreres eleccions, que van tenir lloc l’any 2012. El govern està format pel Partit Democràtic dels Socialistes (DPS), el seu principal aliat, el Partit Socialdemòcrata (SDP), hereus de l’antiga Lliga Comunista de Iugoslàvia, i per partits de les minories ètniques.

El principal impulsor de la mobilització, per la seva banda, és el Front Democràtic (DF), que engloba diferents partits opositors. En les manifestacions que han tingut lloc s’han vist moltes banderes sèrbies, fet gens estrany si es té en compte que els principals partits opositors es consideren proserbis, i fins i tot alguns retrats de Putin. Un dels principals portaveus del moviment és Andrija Mandic, clarament proserbi. Ara bé, també s’han vist banderes montenegrines i també albaneses, i fins i tot nord-americanes, cosa que demostra l’extraordinària heterogeneïtat del moviment. Molts estudiants, també, s’han afegit a les protestes i han fet una crida als joves a participar-hi.

El Front Democràtic és la segona força parlamentària, lloc que va ocupar després de les últimes eleccions, en les quals va desplaçar d’aquest lloc el Partit Socialista Popular, el tradicional partit opositor proserbi. El principal partit d’aquesta coalició és NOVA, on milita Mandic. També en formen part el Moviment pels Canvis, més interètnic, i el Partit Democràtic per la Unitat.

L’oposició continua criticant les declaracions del principal responsable de la policia, Stojanovic, que va alertar de manera reiterada que aquestes concentracions poguessin en violència, tot i que fins ara han estat del tot pacífiques. Per aquest motiu, els líders opositors n’han demanat la dimissió. Així mateix, consideren que els mitjans de comunicació públics, com la RTCG (Ràdio Televisió de Montenegro), estan fent un molt escàs i esbiaixat seguiment de les protestes. Si es miren les notícies dels mitjans públics es fàcil de comprovar que amb prou feiens es veuen imatges dels manifestants, i només es veuen les imtages dels periodistes informant-ne.

El govern, per la seva banda, ha valorat que aquestes manifestacions són una mostra d’irresponsabilitat, que desafien la legitimitat democràtica, tot acusant-los de populisme, i exhorta l’oposició a aixecar l’acampada i a no manifestar-se més. Ha tornat a demanar a l’oposició que no convoqui manifestacions alegals i a desallotjar els espais públics, en clara referència a l’acampada permanent. L’oposició ja ha comunicat que no tenen intenció de cedir davant d’aquestes pressions i que no desmantellaran l’acampada. A més, insisteixen que aquest territori, el de l’acampada, és l’únic territori autènticament lliure del país.

 

Una gran creu al centre de Bucarest, nou monument dedicat a les víctimes del comunisme

Segons han informat diversos mitjans (BIRN, Romania Insider o Adevarul), el Senat romanès ha aprovat aquesta setmana diverses mesures relatives al passat comunista del país.

D’una banda, des d’un punt de vista més simbòlic, s’ha fet una condemna formal del règim (ja n’havia fet una l’expresdient Traian Basecu l’any 2006). A més, s’ha decidit posar en funcionament un Museu Nacional del Totalitarisme Comunista al centre de la capital, que obrirà les portes al públic d’aquí a nou mesos i, finalment, també s’ha decidit construir un gran monument al centre de la ciutat, en concret a la plaça Universitat, dedicat a les víctimes del “comunisme”.

Aquest momument consistirà en una gran creu d’acer inoxidable, d’una alçada aproximada d’entre vint i vint-i-cinc metres d’alçada. A més, estarà permanentment il•luminat i estarà envoltat de banderes romaneses. Es preveu que s’inaugurarà a principis de l’any vinent.

Moltes persones han criticat la decisió de la construcció d’aquesta gran creu, ja que consideren que una creu no representa totes les vícitimes. A més, també s’ha criticat el mal gust, estètic, de la proposta. Entre les persones que han arribat a considerar ridícula aquesta proposta hi ha Theodor Paleologu, membre de la comissió de Cultura, segons informa el diari romanès Adevarul.

És indiscutible que unes mesures d’aquest tipus han provocat reaccions contraposades. És evident que l’actitud de la població romanesa en relació amb els anys del “socialisme”, entre 1947 i 1989, és sovint contradictòria. Per a molta gent és el record d’anys de repressió, de fam i de misèria. No són poques, però, les persones que en tenen una visió no tan negativa. Ara fa un any i mig es va publicar una enquesta en la qual una tercera part dels ciutadans romanesos afirmava que votaria Ceaucescu en cas que es pogués presentar a unes eleccions. A més, cal recordar que el cop d’estat que el var fer caure va estar protagonitzat per persones del seu entorn més immediat, cosa que ha fet que durant molts anys mantinguessin una postura ambigua i evitessin la condemna formal.

Fonts:

BIRN:

http://www.balkaninsight.com/en/article/planned-cross-in-bucharest-embarass-some-romanians-09-29-2015

Adevarul:

http://adevarul.ro/news/bucuresti/proiectul-crucii-25-metri-piata-universitatii-bucuresti-desfiintat-deputatul-theodor-paleologu-este-prost-gust-perfect-1_5606670ff5eaafab2c04911a/index.html

Romania Insider:

Bucharest builds giant lighted cross to condemn communism

 

Els arberesh, els albanesos de la Península Itàlica i Sicília

Els albanesos van arribar a la península Itàlica i a Sicília durant el segle XV, poc després de la derrota d’Skanderbeg, el noble albanès que va lluitar contra l’ocupació otomana. Segons la tradició, tot i que no hi ha documents que ho puguin corroborar de manera fefaent, van fugir d’Albània unes dues-centes mil persones, que es van establir sobretot al Regne de Nàpols, a Sicília i a Calàbria.

En aquests moments aquestes persones són conegudes amb el nom d’arberesh, o arbanites, i encara conserven la llengua, tradicions, costums i pràctiques religioses del seu país d’origen. Aquests albanesos són de tradició cristiana, a diferència de la majoria dels albanesos dels Balcans, que són musulmans. Això es deu al fet que molt fugiren precisament per evitar una conversió forçada.

De fet, el terme arberesh vol dir, senzillament, albanès. El mot arberesh també ha estat força utilitzat durant els anys de l’existència de l’estat iugoslau, sobretot abans de la Segona Guerra Mundial.

El rei de la Corona Catalano-Aragonesa, Alfons el Magnànim, a mitjan segle XV, que va donar suport a Skanderbeg, va oferir la possibilitat d’establir-se en el seu regne a les persones que havien lluitat amb ell, primer a Catanzaro i després prop de Palerm. Ara bé, no va ser fins després de la mort d’Skanderbeg que es va produir el gran èxode.

Més endavant, hi hagué més onades d’immigrants, tot i que menys intenses. Cap a mitjan segle XVI, més albanesos arribaren a Itàlia, provinents aquest cop de colònies albaneses de Grècia. El flux migratori finalitzà a finals del segle XVIII, el darrer motivat per la fugida d’una massacre a Himara, al sud d’Albània. El buit que deixaren els albanesos fou ocupat, sobretot, per grecs, els descendents dels quals encara hi viuen.

Tot i la distància, que ha fet que els vincles amb el país d’origen siguin molt escassos, en determinats moments les relacions han tinguin una importància notòria, com per exemple a finals del segle XIX en el moviment conegut com a Renaixença Nacional. Alguns arberesh van col•laborar en la creació de la Lliga de Prizren, considerat com l’inici del moviment nacionalista albanès en el si de l’Imperi Otomà.

Hi ha presència arberesh en, aproximadament, 45 municipis. On n’hi ha més, disset, és a la província de Cosenza, tot i que no són els únics de Calàbria. També en podem trobar a Parma, a la Basilicata, Apúl•lia, Campània i Sicília. Els arberesh, quan arribaren a Itàlia, es van establir sobretot en petits pobles particularment aïllats, cosa que ha permès la conservació de la llengua i de les tradicions.

Mapa etnogràfic de l’any 1859
Italia albania1859

Tampoc no hi ha acord sobre el nombre total d’arberesh. Segons algunes fonts poden superar els cent mil, tot i que una bona part d’aquestes persones ja haurien perdut la llengua. Altres rebaixen aquesta xifra a unes 80.000 persones, i d’altres encara en donen xifres més reduïdes. Es pot copsar una tendència al descens del seu nombre, si tenim en compte que en els censos que es van fer a Itàlia a principis del segle XX, el total d’arberesh s’acostava als 200.000.

Hi ha nombroses associacions que vetllen pel manteniment de la cultura arberesh, i es publiquen revistes. També hi ha una facultat d’estudis de llengua i literatura albanesa a la ciutat de Cosenza.

Com sembla lògic, la intercomprensió entre els arberesh i els albanesos d’Albània es veu dificultada per la divergència en l’evolució de la llengua en tots dos territoris des del segle XV. L’albanès dels arberesh és molt més arcaic i està fortament influenciat per les llengües italianes.

A més, l’extrem aïllament d’Albània després de la Segona Guerra Mundial va fer que les relacions entre tots dos grups fossin nul•les. Després de la caiguda del règim estalinista d’Albània, molts albanesos han tornat a emigrar a Itàlia, cosa que ha fet que es reprengués el contacte.

Part de la informació que he utilitzar per a la redacció d’aquest text prové del blog Cabovolo. Aquí en teniu l’enllaç:
http://www.cabovolo.com/2009/05/los-arbereshe-italianos-vestigios-de.html

També podeu llegir el post sobre el tema del blog Rastres, vestigis, derelictes:

https://vestigis.wordpress.com/2008/07/18/d%E2%80%99una-albania-somniada/

Mitjans albanesos d’itàlia:

http://www.arbitalia.it/
http://www.jemi.it/

Retolació bilingüe a Piana degli Albanesi, a Sicília

Tabelle_italiano-albanese

Florian Pittis, el Bob Dylan romanès

Florian Pittis és un dels folksingers més populars de Romania. Va néixer l’any 1943 a Bucarest i va morir en aquesta mateixa ciutat l’any 2007. Es va convertir de ben jove en un símbol generacional, amb una imatge que trencava del tot amb els rígids patrons imposats pel règim estalinista de Ceaucescu.

Era un gran admirador de Bob Dylan, cosa que es fa ben evident quan s’escolten les sevesa cançons. També va traduir-ne algunes al romanès. L’any 1992 va fundar el grup Pasarea Colibri, amb el qual va aconseguir els seus més grans èxits.

També va conrear la poesia, que ha estat molt ben valorada per alguns crítics, i treballà com a actor.

Si cliqueu sobre els noms de les cançons, podreu sentir-ne algunes de les que més me n’agraden:

Sfarsitul nu-i aici

Vis de primavara

Ploaia care va veni

 

Victor Ponta, cap de govern romanès, supera una moció de censura

La moció de censura que va presentar el Partit Nacional Liberal–Partit Liberal Demòcrata, aquest dimarts passat, no va prosperar i va ser desestimada, ja que no va aconseguir el mínim de suports que calia perquè pogués tirar endavant. Calia que obtingués un suport mínim de 278 vots, i es va quedar amb tan sols 207, per tant lluny de la majoria necessària.

Entre els grups que els van donar suport en la votació hi havia el de la minoría hongaresa, la UDMR (Unió Democràtica d’Hongaresos de Romania), que tot i votar-la va ser molt crític amb els liberals, ja que segons ells la moció hauria d’anar adreçada contra tot el govern i no només contra una persona. Tot i aquest vot, creuen que la moció de censura no tindrà cap més repercussió en el futur polític del país.

Els liberals, per donar més força a la moció, també van convocar un a protesta davant del parlament contra el cap de govern. El seguiment que va tenir la convocatòria va ser relativament escàs, ja que només hi van assistir poc més d’un miler de persones, segons els mitjans més afins al govern, o unes cinc mil, segons les fonts més properes a l’oposició.

Aquesta moció de censura té el seu origen en l’anunci que Ponta serà jutjat per diversos delictes, cosa que va ser anunciada per l’Oficina Anticorrupció de Romania (ADN), per 17 càrrecs de falsificació de documents, complicitat en evasió fiscal, malversació de fons públics i blanquejament de diners. Les primeres acusacions contra Ponta van aparèixer ara fa tres mesos, cosa que ja va provocar que aquest mes de juliol Ponta dimitís el càrrec que tenia en el PSD, el principal partit de la coalició governamental.

Podeu trobar més informació sobre aquesta acusació a l’entrada:
https://balcaniablog.wordpress.com/2015/09/22/victor-ponta-el-cap-de-govern-romanes-sera-jutjat-per-corrupcio/