L’Associació de Municipis Serbis de Croàcia

A finals d’agost, els governs de Kosova i Sèrbia van arribar a un acord per tal de tirar endavant la creació d’una Associació de Municipis Serbis, que ha d’abastar les zones de majoria sèrbia de Kosova, situades bàsicament, però no només, al nord de Kosova, amb el nord de la ciutat de Mitrovica com a indret més destacat i conegut.

Aquest acord ha aixecat molta polseguera i ha provocat múltiples reaccions. D’una banda, l’oposició de Kosova considera que és una greu cessió de sobirania del país i que pot ser el primer pas cap a la creació d’una mena de pseudoestat serbi, similar a la Serpska de Bòsnia. Part de la població sèrbia, per la seva banda, considera que aquest acord queda molt per sota de les seves reivindicacions, ja que impedeix vertebrar un veritable estat.

Fora de Kosova, també hi ha hagut reaccions, sobretot al sud de Sèrbia, a les valls de Presevo, Bujanovac i Medevedja, que han reclamat la reciprocitat i que es creï una Associació de Municipis Albanesos.

El que és menys conegut, però, és que ja hi ha altres experiències d’aquest estil en altres països de la zona. Avui comentarem el cas de l’Associació de Municipis Serbis de Croàcia, coneguda per les sigles ZVO (Zajedničko vijeće općina).

Aquesta entitat va ser creada l’any 1997 i té com a objectiu coordinar els interessos de set municipalitats (o comunes, és difícil trobar-ne una traducció ajustada al català) on els serbis són majoritaris. Tot i això, les seves funcions no han quedat mai gaire clares ni delimitades. A partir del 2010 es va acordar que té competències en educació, cultura, esports, mitjans de comunicació i televisió, i drets de les minories.

Aquestes set comunes estan localitzades a l’Eslavònia Oriental, i són les de Trpinja, Erdut, Markusica, Borovo, Jagodnjak, Negoslavci i Sodolovci. Abasta, doncs, un territori d’una mica mensy de 600 quilòmetres quadrats i d’uns trenta mil habitants.

Aquestes terres van ser administrades provisionalment per l’ONU durant part dels anys noranta, i amb els acords d’Erdut (de l’any 1997), van ser reincorporades a Croàcia. Abans, havien estat zona de conflicte bèl·lic, ja que van formar part de la República Sèrbia de la Krajina, de la zona d’Eslavònia Oriental, Baranja i Sirmia. En aquests acords d’Erdut es va pactar la creació d’aquest nou organisme, que no és, però, una unitat administrativa. Els acords d’Erdut pretenien, literalment, el reconeixement internacional més alt dels drets humans i de les llibertats, tot i que no queda gaire clar que impliquen aquests termes tan rimbombants.

Com en el cas de Kosova, tenen una Consell conjunt (una mena d’Assemblea) escollida i un president. A més, forma part del Consell Nacional Serbi, que és l’òrgan encarregat, constitucionalment, de vetllar per la defensa dels interessos de la població sèrbia del conjunt de Croàcia.

El president actual de l’entitat és Dragan Crnogorac, del Partit Serbi Independent i Democràtic.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s