Els arberesh, els albanesos de la Península Itàlica i Sicília

Els albanesos van arribar a la península Itàlica i a Sicília durant el segle XV, poc després de la derrota d’Skanderbeg, el noble albanès que va lluitar contra l’ocupació otomana. Segons la tradició, tot i que no hi ha documents que ho puguin corroborar de manera fefaent, van fugir d’Albània unes dues-centes mil persones, que es van establir sobretot al Regne de Nàpols, a Sicília i a Calàbria.

En aquests moments aquestes persones són conegudes amb el nom d’arberesh, o arbanites, i encara conserven la llengua, tradicions, costums i pràctiques religioses del seu país d’origen. Aquests albanesos són de tradició cristiana, a diferència de la majoria dels albanesos dels Balcans, que són musulmans. Això es deu al fet que molt fugiren precisament per evitar una conversió forçada.

De fet, el terme arberesh vol dir, senzillament, albanès. El mot arberesh també ha estat força utilitzat durant els anys de l’existència de l’estat iugoslau, sobretot abans de la Segona Guerra Mundial.

El rei de la Corona Catalano-Aragonesa, Alfons el Magnànim, a mitjan segle XV, que va donar suport a Skanderbeg, va oferir la possibilitat d’establir-se en el seu regne a les persones que havien lluitat amb ell, primer a Catanzaro i després prop de Palerm. Ara bé, no va ser fins després de la mort d’Skanderbeg que es va produir el gran èxode.

Més endavant, hi hagué més onades d’immigrants, tot i que menys intenses. Cap a mitjan segle XVI, més albanesos arribaren a Itàlia, provinents aquest cop de colònies albaneses de Grècia. El flux migratori finalitzà a finals del segle XVIII, el darrer motivat per la fugida d’una massacre a Himara, al sud d’Albània. El buit que deixaren els albanesos fou ocupat, sobretot, per grecs, els descendents dels quals encara hi viuen.

Tot i la distància, que ha fet que els vincles amb el país d’origen siguin molt escassos, en determinats moments les relacions han tinguin una importància notòria, com per exemple a finals del segle XIX en el moviment conegut com a Renaixença Nacional. Alguns arberesh van col•laborar en la creació de la Lliga de Prizren, considerat com l’inici del moviment nacionalista albanès en el si de l’Imperi Otomà.

Hi ha presència arberesh en, aproximadament, 45 municipis. On n’hi ha més, disset, és a la província de Cosenza, tot i que no són els únics de Calàbria. També en podem trobar a Parma, a la Basilicata, Apúl•lia, Campània i Sicília. Els arberesh, quan arribaren a Itàlia, es van establir sobretot en petits pobles particularment aïllats, cosa que ha permès la conservació de la llengua i de les tradicions.

Mapa etnogràfic de l’any 1859
Italia albania1859

Tampoc no hi ha acord sobre el nombre total d’arberesh. Segons algunes fonts poden superar els cent mil, tot i que una bona part d’aquestes persones ja haurien perdut la llengua. Altres rebaixen aquesta xifra a unes 80.000 persones, i d’altres encara en donen xifres més reduïdes. Es pot copsar una tendència al descens del seu nombre, si tenim en compte que en els censos que es van fer a Itàlia a principis del segle XX, el total d’arberesh s’acostava als 200.000.

Hi ha nombroses associacions que vetllen pel manteniment de la cultura arberesh, i es publiquen revistes. També hi ha una facultat d’estudis de llengua i literatura albanesa a la ciutat de Cosenza.

Com sembla lògic, la intercomprensió entre els arberesh i els albanesos d’Albània es veu dificultada per la divergència en l’evolució de la llengua en tots dos territoris des del segle XV. L’albanès dels arberesh és molt més arcaic i està fortament influenciat per les llengües italianes.

A més, l’extrem aïllament d’Albània després de la Segona Guerra Mundial va fer que les relacions entre tots dos grups fossin nul•les. Després de la caiguda del règim estalinista d’Albània, molts albanesos han tornat a emigrar a Itàlia, cosa que ha fet que es reprengués el contacte.

Part de la informació que he utilitzar per a la redacció d’aquest text prové del blog Cabovolo. Aquí en teniu l’enllaç:
http://www.cabovolo.com/2009/05/los-arbereshe-italianos-vestigios-de.html

També podeu llegir el post sobre el tema del blog Rastres, vestigis, derelictes:

https://vestigis.wordpress.com/2008/07/18/d%E2%80%99una-albania-somniada/

Mitjans albanesos d’itàlia:

http://www.arbitalia.it/
http://www.jemi.it/

Retolació bilingüe a Piana degli Albanesi, a Sicília

Tabelle_italiano-albanese

Advertisements

2 thoughts on “Els arberesh, els albanesos de la Península Itàlica i Sicília

  1. pulpeiro 7 Juny 2016 / 1:11 PM

    Vayam no sabía que los griegos de Himare simplemente llenasen el hueco hecho por la huída de los albaneses. Molt interesant

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s