Els africans “bosnians”

És poc conegut que centenars de bosnians que lluitaven amb les forces otomanes van arribar al sud de l’actual Egipte durant el segle XVI i s’hi van establir. Avui en dia, encara es pot veure el rastre del seu pas.

Durant el segle XIV Bòsnia va ser ocupada pels otomans. A partir d’aquell moment, part de la població que hi vivia es va convertir a l’Islam i molts van servir en la forces militars otomanes, que durant els segles posteriors van anar eixamplant encara més els seus dominis territorials, sobretot a l’Àfrica.

Servint les forces otomanes, doncs, un grup de bosnians va arribar a Qasr Ibrim, a la Baixa Núbia, (actualment a Egipte) a uns 250 quilòmetres d’Assuan i a uns cinquanta del Sudan. La construcció del presa d’Assuan, el segle passat, va comportar que s’inundessin bona part de les terres que l’envoltaven i que quedés convertit en una illa.

Qasr Ibrim, que formava part del regne de Makúria, era una ciutat cristiana des del segle VIII. A partir del segle XV, va començar a ser assetjada per les forces otomanes i finalment va caure sota el seu poder a principis del segle XVI.

Centenars de mercenaris bosnians, que constituïen el gruix de les forces otomanes, s’hi van establir i es van aparellar amb les dones núbies locals, de les tribus Gharbye i Djowabere. Aquests bosnians normalment s’autodesignaven a ells mateixos com a kaladjis, que vol dir gent dels castells. L’origen d’aquest nom cal buscar-lo en el fet que vivien en castells, que demostra el poder de què gaudien, que queda palès amb tot un seguit de privilegis, com per exemple no haver de pagar impostos sobre les terres que ocupaven. Tot i que la llengua es va perdre, la seva presència es pot copsar, sobretot, amb la prèsencia d’alguns trets físics encara avui en dia perceptibles i en el record ben viu d’aquest origen.

A finals del segle XIX, Amelie Blandford Edwards va escriure un llibre que portava per títol Back Through Nubia, on feia la descripció física d’algunes de les persones del seu seguici, i en destacava un color estrany de la pell, uns ulls molt clars i els cabells rossos i arrissats. També esmenta que moltes persones afiramven que part d ela població els explicava que eren els descendents dels soldats bosnians que es van estacionar a Núbia durant les conquestes del soldà Selim l’any 1517.

Uns anys més tard, el 1911, John Lewis Buckhardt també en parlà i explicava si fa no fa le mateix, que eren blancs, en comparació amb els nubis, i que conserven l’aspecte, o part de l’aspecte, dels seus avantpassats, els soldats bosnians que van ser enviats a la guarnició d’Ibrim pel gran soldà Selim. A més, comenta, en aquest cas, que afirmaven que eren turcs i no nubis, dit amb un to d’orgull i, fins i tot, de superioritat.

Avui en dia, a les localitats de Derr i Ibrim hi continuen vivint descendents d’aquells soldats i només cal veure algunes fotografies dels seus habitants per veure que aquests trets es continuen mantenint.

Anuncis

A mejor vida, de Fulvio Tomizza, una crònica d’Ístria

Fulvio Tomizza era un escriptor que s’autoqualificava a ell mateix com un escriptor de frontera. És lògic. Va néixer en un poble de la península d’Ístria l’any 1935, una terra que ha vist canviar les fronteres moltes vegades, on han viscut i conviscut durant segles persones de diferents cultures, que han conformat un territori amb molta personalitat i autènticament multicultural.

En bona part, això és el que es reflecteix en aquesta fabulosa novel•la, però no només això. La miglior vita, traduïda al castellà com A mejor vida, és un text on s’enllaça la vida d’un sagristà, amb tots els seus neguits i peripècies, d’un petit poble d’Ístria, els fets quotidians i senzills de la vida d’una petita comunitat rural i el pas de la història del segle XX en aquesta convulsa zona.

És innegable que la vida de Martin Crusich ens serveix per fer un repàs de la història de la zona, gairebé com si fos un cronista, sense voler-ho. Comença poc abans de la Primera Guerra Mundial, quan encara Ístria formava part de l’Imperi Austrohongarès, arriba la guerra, sense que el poble gairebé ni se n’adoni, durant els anys d’entreguerres queda sotmesa al feixisme italià, amb tot el que això va comportar, la Segona Guerra Mundial, la lluita dels partisans, la instauració del nou règim socialista, els anys d’espera fins saber a quin cantó de la frontera aniran a parar finalment, la fugida de moltíssima gent, que ha d’abandonar les seves llars, i l’arribada de nous immigrants, també pobres.

Tot això queda perfectament lligat amb les històries personals, com les dels capellans a qui serveix, des de l’autoritari i intransigent fins a l’erudit, des del gairebé sant fins al gairebé dimoni, com les de la seva família, dels seus veïns, i les seves intrigues, amb fragments ben tràgics com algunes de les morts, molt presents.

També s’hi afegeix, a més, la qüestió lingüística i ètnica, sempre en primer pla, però amb tota la naturalitat, i que veu, el sagristà com s’enverina pels interessos polítics. Un exemple ben clar d’això es pot veure en aquest petit frragment: “Eren fills i néts d’una gent que només a partir de la meva joventut s’havia assabentat que era italiana o eslava, i a la qual després tot un seguit d’animositats i instigacions, iniciades justament amb aquell descobriment, amb aquella elecció igulament imposada, havia obligat a reconfirmar la seva primera fe o a desmentir-la”.

Fulvio Tomizza va guanyar amb aquesta novel•la el premi Strega, un dels més prestigiosos de la literatura italiana. Quan tenia vint anys va marxar a viure a Trieste, on poc després va publicar la seva primera novel•la Materada, l’any 1960, La ragazza di Petrovia l’any 1963 i Il bosco di acacie, de l’any 1966, que formen el que és conegut com a trilogia istriana. La novel•la que avui presentem la va publicar l’any 1977. Va morir l’any 1999.

Edició original en italià: La miglior vita, Arnoldo Mondadori Editore
Edició en castellà: A mejor vida, Editorial Alfaguara
Edició en francès: La vie meilleure, Éditions Philippe Picquier

La Romania dels anys trenta, fotografies de Kurt Hielscher

En aquest apunt us presentem un fotoreportatge de Kurt Hielscher, que porta per nom Romania anilor 1930. Hielscher era un fotògraf alemany, que va viure entre els anys 1881 i 1948. Entre els anys vint i trenta es va dedicar a recórrer tot Europa per tal de retratar escenes de la vida quotidiana. Va fer reportatges fotogràfics sobre l’Estat espanyol, Iugoslàvia, Alemanya, Escandinàvia, Itàlia, Àustria i Romania.

D’aquest muntatge, cal destacar sobretot les imatges relatives a la vida rural i als monestirs. És una autèntica joia. Només cal cliqueu en l’enllaç:

România anilor 1930

 

Acord per a la creació de l’Associació de Municipis Serbis, a Kosova

El 25 d’agost, en una reunió que va tenir lloc a Brussel•les, sota la presidència de Federica Mogherini, entre els caps de govern de Sèrbia, Aleksander Vucic, i de Kosova, Isa Mustapha, es van arribar a quatre acords de gran transcendència. Aquests acords preveuen desenvolupar alguns punts del tractat que van signar l’abril de 2013 els governs de tots dos països, que va significar l’inici d’unes certes relacions i reconeixement, fins llavors inexistent.

Indubtablement, el punt de més rellevància política és el que fa referència a la creació de l’Associació de Municipis Serbis, conegut com a Zajednica. Aquesta Associació estarà formada per deu municipalitats (són unitats administratives més extenses que els nostres municipis i poden incloure diverses ciutats i pobles) amb majoria de població sèrbia. Estarà regida per una mena d’estatut, que s’haura de redactar entre ara i finals d’any, i tindrà competències sobre sanitat, educació, desenvolupament econòmic i planificació territorial. Una dada rellevant és que tindrà unes institucions clarament delimitades, amb un parlament, president, govern i bandera.

Evidentment, les interpretacions que es fan d’aquest acord són força divergents. D’una banda, el govern de Kosova en destaca el fet que la Zajednica actuarà d’acord amb el marc legislatiu kosovar i que, per tant, no s’escapça la sobirania del país. D’altra banda, l’oposició el critica molt durament perquè considera que pot representar un primer pas cap a la creació d’una entitat política separada i l’inici de la divisió de Kosova. Segons aquesta opinió, podria representar la creació d’una mena de República Serpska a Kosova, amb tot el que això comporta.

En aquest sentit, Vetevendosje (Autodeterminació), el principal partit opositor de Kosova, s’hi ha manifestat frontalment en contra, i ha iniciat tota una sèrie d’accions per denunciar-lo. Considera que representa la pèrdua de la sobirania en un 30% del territori del país, que la Zajednica serà Kosova només formalment, però no de manera efectiva. Una altra de les critiques que en fa és que aquesta nova institució no estarà al servei del país, sinó en contra dels interessos del país. A més, consideren molt perillós establir unes fronteres internes en base a criteris ètnics, quan en realitat, afirmen, Kosova és un estat multiètnic (en el territori de la Zajednica hi haurà pobles sencers poblats exclusivament per albanesos). Proposen com a alternativa, Vetevendosje, un pressupost especial per al desenvolupament de la zona nord del país, on es concentra la majoria de població sèrbia, per tal de pal•liar els problemes de l’àrea i per fer entendre que l’estat està interessat en el progrés d’aquest territori. A més, critiquen també que molts recursos natruals i energètics quedaran en poder d’aquesta nova institució, com per exemple les mines de Terpca. Una visió similar tenen els altre partits opositor presents en el parlament kosovar, com l’Aliança per al Futur de Kosova i Iniciativa per Kosova.

De fet, Vetevendosje ha organitzat diverses xerrades i concentracions en contra de l’acord, algunes de les quals han acabat amb enfrontaments amb la policia. A Vucitrn/Vushitri, per exemple, es van detenir quatre activistes que en feien campanya en contra.

Per la seva banda, el govern serbi destaca, precisament, el caràcter institucional de l’Associació, que pot permetre defensar millor els interessos de la comunitat sèrbia. Alhora li permet presentar-se davant les institucions europees com un govern dialogant i pragmàtic disposat a arribar acords amb el govern kosovar. Formalment no en reconeix la independència, però a la pràctica s’opta per una política de no-conflicte i col•laboració. Ahir mateix, el cap de govern serbi, Vucic, va demanar a les institucions europees que calia avançar en les negociacions per a la integració a la Unió Europea, i ho argumentava dient que Sèrbia estava fent els deures i complint els seus compromisos, amb aquest acord com a exemple.

En la mateixa línia s’han expressat alguns dels líders serbis de Kosova, com l’alcalde de Mitrrovica, Goran Rakic, que ja ha mostrat la seva satisfacció per l’acord. Tot i això no són pocs els serbis que consideren que la capacitat d’actuació de l’Associació serà “ridícula”, ja que no podrà legislar.

Els altres punts acordats fan referència a telecomunicacions (ara Kosova tindrà un prefix telefònic independent; es regula també la situació de les operadores de telefonia mòbil), a energia i a la reobertura del pas del pont de Mitrovica.

Jos Oligarhia, Fora l’Oligarquia. Gran manifestació a Moldàvia contra el govern i la corrupció

Aquest diumenge, 6 de setembre, desenes de milers de manifestants s’han concentrat a la capital de Moldàvia, Chisinau. Segons algunes fonts, properes als organitzadors de les protestes, el nombre de manifestants pot acostar-se als cent mil, mentre que la policia l’ha xifrat entre trenta i quaranta mil persones.

L’objectiu d’aquesta manifestació és, segons els organitzadors, aconseguir la dimissió del president del país, Nicolae Timofti, i la celebració d’eleccions anticipades. El principal lema de la protesta és “Jos Oligarhia” (Fora l’Oligarquia). El detonant de les mobilitzacions ha estat el descobriment que el president del país està implicat en un important frau bancari, entorn de mil milions d’euros “desapareguts” ara fa uns mesos. L’escàndol era conegut, però el que ha indignat la població ha estat el fet que el principal responsable polític de l’estat hi estigui implicat.

Els manifestants han anunciat que no abandonaran la protesta fins que s’aconsegueixin dos objectius: la dimissió del president i eleccions anticipades. Insisteixen que volen fer fora els oligarques usurpadors del poder, i per això han anunciat que instal•laran tendes de campanya per fer una acampada indefinida fins que s’assoleixin aquests objectius.

El moviment que ha impulsat aquesta mobilització, probablement la més important des de la independència del país, porta per nom Dignitat i Veritat (Da), i compta amb el suport de diversos partits polítics des de l’extrema esquerra fins a la dreta.

Els organitzadors de l’acte han triat deu representants per tal de negociar amb el govern, i de moment ja s’han reunit amb el cap de govern Valeriu Strelet. El primer ministre s’ha compromès a crear un grup de treball per tal d’analitzar les demandes dels manifestants, però no s’ha compromès a res més.

Hi ha hagut alguns enfrontaments entre la policia i manifestants, arran dels quals una dona ha estat hospitalitzada. S’han practicat, també, set detencions. Entre els detinguts hi ha un dels líders del moviment Antifa, Grigore Petrenco.

El passat mes de juny va dimitir l’anterior govern en minoria, liderat per Chiril Gaburici, format pel Partit Demòcrata i pel Partit Liberal Demòcrata, tots dos proeuropeus. Aquest govern podia mantenir-se en el poder, curiosament, gràcies al suport extern del Partit Comunista. Va ser un govern que va sorprendre la majoria d’analistes, però va durar molt poc, amb prou feines tres mesos. El motiu que va provocar-ne la dimissió va ser el descobriment de la falsificació de la titulació del cap de govern.

Aquest mes de juliol, es va anunciar la formació d’un nou govern, format pel tres partits tradicionalment proeuropeus (Partit Demòcrata, Partit Liberal Demòcrata i Partit Liberal), que han controlat el poder des de l’any 2009.

Aquest nou escàndol, que afecta la principal institució política del país, posa greument en perill la credibilitat de l’estat, però pot obrir els ulls a la majoria de la població que pateix una situació de pobresa i unes nul•les expectatives de progrés.

La majoria dels romanesos és favorable a la reunificació amb Moldàvia

Segons una enquesta encarregada pel diari Adevarul, més de dos terços dels ciutadans romanesos són favorables a la reunificació de tots dos estats.

Aquest mes de juliol es van fer públics els resultats d’una enquesta feta a la ciutadania romanesa sobre una eventual reunificació amb Moldàvia. Fa poc temps, ja vam comentar els resultats d’una enquesta similar presentada a Moldàvia sobre aquest mateix tema. En el cas moldau, els resultats eren també majoritàriament favorables a aquesta possible reunificació, tot i que no eren aclaparadors i presentaven uns clars punts febles: només un 52% dels ciutadans hi era favorable.

En el cas de l’enquesta romanesa difosa aquest mes de juliol, els resultats són més contundents: més de dos terços hi són favorables. El percentatge de persones que responen afirmativament a la pregunta puja a la xifra del 67,9%, mentre que el 14,8% hi són contraris, i el 17,3% es mouen en la categoria del no saben/no contesten.

És evident que qualsevol enquesta pot induir les persones entrevistades a donar una resposta determinada. En aquest cas, la pregunta indubtablement conduïa cap a la resposta afirmativa. En concret, el que es preguntava als ciutadans era si estarien d’acord a la unificació del país amb Moldàvia l’any 2018, centenari de la Gran Unió, és a dir de la unificació de Transsilvània, Bessaràbia i Bucovina amb el regne antic, conformat per Moldàvia i Valàquia (units des de 1859). Evidentment una pregunta d’aquest tipus incita a la resposta afirmativa. Això fins i tot ho va corroborar Darie Cristea, director general d’Inscop, la institució que ha elaborat l’enquesta. Per tant, les dades que se’n desprenen s’han de prendre amb certa precaució.

Altres dades que apareixen en l’estudi, que és més ampli, és que el 67,8% dels romanesos consideren que els ciutadans moldaus haurien de tenir més facilitats per obtenir la nacionalitat romanesa. A més, el 29,6 % dels enquestats opina que Romania hauria de fer més per facilitar la incorporació de Moldàvia a la Unió Europea.

L’enquesta va ser encarregada pel diari Adevarul i es va fer durant els primers dies del mes de juliol. Adevarul va ser durant els anys noranta el diari de més prestigi a Romania, ja que practicava un periodisme més rigorós que d’altres mitjans de l’època i era relativament independent. En els darrers anys, però, ha anat adoptant una línia més sensacionalista. Ideològicament se’l considera d’esquerres, en el sentit que és proper als socialdemòcrates, fortament nacionalista i antimonàrquic.

En el següent enllaç podreu consultar els resultats de l’enquesta:
http://www.inscop.ro/wp-content/uploads/2015/07/INSCOP-07.2015-Republica-Moldova.pdf

En el següent enllaç podeu consultar l’entrada que vam elaborar sobre els resultats de l’enquesta feta sobre el mateix tema a Moldàvia:
https://balcaniablog.wordpress.com/2015/04/19/enquesta-sobre-la-reunificacio-de-moldavia-i-romania/

La Federació Internacional d’Atletisme (IAAF) admet Kosova com a membre de ple dret

La Federació Internacional d’Atletisme (IAAF) va acceptar Kosova com a membre de ple dret en un congrés que va tenir lloc a mitjan agost a la capital xinesa, Beijing. Després d’aquesta decisió, Kosova es converteix en el membre 214 d’aquesta associació. La candidatura de Kosova va rebre el suport de 187 federacions i el vot en contra de només 13.

Aquesta congrés es va fer poc abans dels Campionats del Món, cosa que feia inviable la seva participació en aquest esdeveniment. En el mateix congrés també es va acceptar la incorporació de Sudan del sud en aquest organisme.

En els dos darrers anys, Kosova ha aconseguit reconeixement internacional en diversos esports, com l’handbol, boxa, judo o bàsquet. Pel que fa al futbol, el reconeixement és parcial. De tota manera, l’èxit més notable va ser el reconeixement per part del Comitè Olímpic Internacional, el desembre de 2014, que li permetrà participar en els Jocs Olímpics de Rio.

Sobre el reconeixement del Comitè Olímpic Internacional:
https://balcaniablog.wordpress.com/2014/12/10/kosova-participara-als-jocs-olimpics-de-rio/

Sobre el reconeixement per part de la FIFA:
https://balcaniablog.wordpress.com/2014/06/04/debut-de-la-seleccio-de-kosova-de-futbol/

Sobre el reconeixement per part de la FIBA:
https://balcaniablog.wordpress.com/2015/03/16/la-fiba-reconeix-kosova-com-a-membre-de-ple-dret/