El olor de la lluvia en los Balcanes, de Gordana Kuic, la crònica d’una família sefardita de Sarajevo

3

Gordana Kuic, nascuda a Belgrad l’any 1942 (en plena segona Guerra Mundial) és la filla d’una de les cinc personatges protagonistes d’aquesta novel·la, que de fet és la reconstrucció de la història familiar. La seva era una família de jueus sefardites de Sarajevo, ciutat on es concentrava una de les comunitats jueves més importants dels Balcans.

La història gira al voltant de les cinc germanes Salom, Blanka (que és la seva mare, i penúltima de les germanes), Laura, Nina, Klara i Riki, encara que tenen un especial protagonisme les històries de les dues més joves, Blanka i Riki. Els dos germans, tot i ser-hi presents, juguen un paper molt secundari.

Encara que les protagonistes van néixer en el si d’una família tradicional, pràcticament totes elles van haver de trencar amb les normes de la societat patriarcal en què van néixer i també amb les de la seva comunitat. I aquests múltiples trencaments, d’algunes de les germanes, malgrat la repulsa que provoquen en la comunitat, són un dels punts centrals del text.

En aquest relat s’hi ajunten força al·licients: una trama senzilla, amena i trepidant en un context històric apassionant, i un missatge de lluita per la llibertat personal en general i per l’alliberament de la dona en particular.

El gruix de la història transcorre en el període comprès entre la Primera i la Segona Guerra Mundial, on es produeixen fets com l’assassinat de l’arxiduc, la caiguda de l’Imperi Austrohongarès, la unificació iugoslava, la dictadura, l’arribada de les idees socialistes, l’ascens del feixisme i de l’antisemitisme, la creació de l’estat ústaixa i la seva implantació a Bòsnia, i la Segona Guerra Mundial i l’ocupació nazi.

Un altre interès que té aquesta narració és la constant referència a les relacions entre les diverses comunitats bosnianes, lògicament la sefardita, però també la sèrbia, la croata i la musulmana, tot i que és veritat que hi ha una clara tendència a enaltir el paper de la comunitat sèrbia.

La família Salom, com totes les famílies sefardites de l’època, mantenia com a llengua d’ús familiar el ladino, el castellà que parlaven els jueus expulsats de la Península Ibèrica pels Reis Catòlics. En el text apareixen força frases i expressions en aquesta llengua.

La novel·la es va publicar a Belgrad l’any 1986 i va tenir un gran èxit.

Gordana Kuic és llicenciada en filologia anglesa per la Universitat de Belgrad. El seu primer llibre és el que aquí presentem, publicat l’any 1986. Va obtenir un èxit esclatant, fins al punt que se n’han fet adaptacions per al teatre, el cinema i el ballet. Aquest mes de maig es va publicar la primera traducció d’aquesta novel·la al castellà.
Altres obres que va escriure posteriorment són: La Flor de Tell als Balcans (Cvat lipe na Balkanu), Crepuscle als Balcans (Smiraj dana na Balkanu), Fantasmes sobre els Balcans (Duhovi nad Balkanom),La Llegenda de la Luna Levi (Legenda o Luni Levi), El Conte de Fades de Benjamí Baruh (Bajka o Benjaminu Baruhu), La Balada de Bohoreta (Balada o Bohoreti). Malauradament no hi ha cap traducció al català de les seves obres.

Edició original en serbocroat: Miris kiše na Balkanu
Edició en castellà: El olor de la lluvia en los Balcanes, Editorial El Funambulista

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s