Corneliu Vadim Tudor, líder de la ultradreta romanesa després de la caiguda de Ceausescu

Corneliu Vadim Tudor, un dels polítics més controvertits de Romania va morir , el 14 de setembre, a l’edat de 65 anys. Va ser el líder de l’ultradretà Partit de la Gran Romania, que va tenir un relativament important pes política en la Romania dels anys noranta, però a partir del 2000, quan va aconseguir els seus millors resultats va començar a perdre influència.  

Va néixer a Bucarest, el 29 de novembre de 1949, en el si d’una família de classe treballadora. Es va llicenciar en sociologia per la Facultat de Filosofia de Bucarest i va estudiar durant dos anys a Viena. De ben jove va dedicar-se al conreu de la poesia i són molt conegudes les elegies que va escriure com a homenatge a Ceausescu. Més endavant va treballar com a periodista i va tenir un càrrec important a l’agència oficial de notícies romanesa (Agerpress), durant els anys setanta.

Políticament, però, no va destacar fins la caiguda del « comunisme ». L’any 1991, amb Eugene Barbu, va fundar un partit profundament nacionalista i molt escorat cap a la dreta, tot i que amb una postura ambigua a l’hora de valorar els anys del comunisme burocràtic: el Partit de la Gran Romania (PRM), que en aquests moments té un paper testimonial en la vida politica romanesa. També va editar, durant els anys noranta, un setmanari amb el mateix nom, que va arribar a tenir una tirada de centenars de milers d’exemplars. Aquest partit, durant els anys noranta, tenia una orientació que alguns han anomenat de caire nacional-comunista, és a dir amb un to nacionalista agressiu i xenòfob i que alhora defensava de certs aspectes del comunisme. De fet, de moviments d’aquest tipus n’hi ha hagut a diversos països de l’Europa de l’Est. A Rússia mateix, el Partit Nacional-Bolxevic de Limonov hi té punts de contacte, tot i que també hi ha diferències evidents.

La seva postura sobre el comunisme burocràtic, com hem dit abans, sempre va ser molt ambigua, ja que en valorava diversos aspectes, com l’ordre, la disciplina, la « pau social », la independència del país. Sempre va defensar que la caiguda de Ceaucescu va ser fruit d’un complot organitzat des de l’estranger.

L’any 2006, en una sessió del Parlament on es va condemnar el comunisme, va boicotejar el discurs del President i van provocar greus aldarulls a la cambra. Aquest fet demostra l’ambigúitat ideològica i també la seva manera de fer, violenta i agressiva.

Indubtablement, el seu principal èxit polític va ser el pas a la segona volta de les eleccions presidencials de l’any 2000, tot i que cal dir, que només va aconseguir un 15% dels vots en la primera volta, però l’extremada divisió dels candidats conservadors (se’n van arribar a presentar vuit) li va permetre obtenir prou vots com per lluitar per la presidència del país. A la segona volta va obtenir el 30% dels vots, i va ser derrotat pel seu oponent, Ion Iliescu, que tot sigui dit de passada, tampoc no era excessivament popular ni desvetllava gaires simpaties. El PRM també va obtenir el seu millor resultat electoral aquell any, amb prop del 20% dels vots i 127 escons al Parlament. A partir de llavors va iniciar una lenta davallada, fins que a partir del 2008 el partit esdevé extraparlamentari.

El seu ideari, que en els últims anys s’havia anat homologant a l’extrema dreta estàndard (Front Nacional francès i Partit Liberal austríac, per exemple) se centrava sobretot en els tòpics ultradretans que podem trobar arreu d’Europa: un nacionalisme exaltat, amb un clar component racista. En aquest sentit, les seves opinions sobre els jueus o els roms eren impresentables, com per exemple la defensa de tesis negacionistes pel que fa a l’Holocaust (l’any 2012 encara va fer declaracions públiques on afirmava que a Romania no s’havien mort jueus durant la Segona Guerra Mundial). Pel que fa a la minoria hongaresa, es va mostrar sempre radicalment en contra de la possibilitat que obtingués cap mena de reconeixement diferent del que tenen actualment i s’oposava a qualsevol projecte d’autonomia. Un dels punts estrella del seu programa era la construcció del que anomenava la Gran Romania, és a dir agrupar tots els territoris on viuen romanesos en un únic estat. Per aquest motiu era radicalment partidari de reincorporar Moldàvia a Romania, però anava més enllà i reivindicava les terres de la Bucovina Nord, que actualment pertanyen a Ucraïna, o la Dobrudja del sud, que actualment pertany a Bulgària i on el número de romanesos que hi viuen és molt minso.

Finalment, també es va caracteritzar per l’ús d’unes formes histriòniques, prepotents, i un llenguatge molt contundent, homòfob i masclista.

Va ser senador a Romania, entre el 1992 i el 2008 i també va ser diputat en el Parlament Europeu, entre els anys 2009 i 2014.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s