Els africans “bosnians”

És poc conegut que centenars de bosnians que lluitaven amb les forces otomanes van arribar al sud de l’actual Egipte durant el segle XVI i s’hi van establir. Avui en dia, encara es pot veure el rastre del seu pas.

Durant el segle XIV Bòsnia va ser ocupada pels otomans. A partir d’aquell moment, part de la població que hi vivia es va convertir a l’Islam i molts van servir en la forces militars otomanes, que durant els segles posteriors van anar eixamplant encara més els seus dominis territorials, sobretot a l’Àfrica.

Servint les forces otomanes, doncs, un grup de bosnians va arribar a Qasr Ibrim, a la Baixa Núbia, (actualment a Egipte) a uns 250 quilòmetres d’Assuan i a uns cinquanta del Sudan. La construcció del presa d’Assuan, el segle passat, va comportar que s’inundessin bona part de les terres que l’envoltaven i que quedés convertit en una illa.

Qasr Ibrim, que formava part del regne de Makúria, era una ciutat cristiana des del segle VIII. A partir del segle XV, va començar a ser assetjada per les forces otomanes i finalment va caure sota el seu poder a principis del segle XVI.

Centenars de mercenaris bosnians, que constituïen el gruix de les forces otomanes, s’hi van establir i es van aparellar amb les dones núbies locals, de les tribus Gharbye i Djowabere. Aquests bosnians normalment s’autodesignaven a ells mateixos com a kaladjis, que vol dir gent dels castells. L’origen d’aquest nom cal buscar-lo en el fet que vivien en castells, que demostra el poder de què gaudien, que queda palès amb tot un seguit de privilegis, com per exemple no haver de pagar impostos sobre les terres que ocupaven. Tot i que la llengua es va perdre, la seva presència es pot copsar, sobretot, amb la prèsencia d’alguns trets físics encara avui en dia perceptibles i en el record ben viu d’aquest origen.

A finals del segle XIX, Amelie Blandford Edwards va escriure un llibre que portava per títol Back Through Nubia, on feia la descripció física d’algunes de les persones del seu seguici, i en destacava un color estrany de la pell, uns ulls molt clars i els cabells rossos i arrissats. També esmenta que moltes persones afiramven que part d ela població els explicava que eren els descendents dels soldats bosnians que es van estacionar a Núbia durant les conquestes del soldà Selim l’any 1517.

Uns anys més tard, el 1911, John Lewis Buckhardt també en parlà i explicava si fa no fa le mateix, que eren blancs, en comparació amb els nubis, i que conserven l’aspecte, o part de l’aspecte, dels seus avantpassats, els soldats bosnians que van ser enviats a la guarnició d’Ibrim pel gran soldà Selim. A més, comenta, en aquest cas, que afirmaven que eren turcs i no nubis, dit amb un to d’orgull i, fins i tot, de superioritat.

Avui en dia, a les localitats de Derr i Ibrim hi continuen vivint descendents d’aquells soldats i només cal veure algunes fotografies dels seus habitants per veure que aquests trets es continuen mantenint.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s