A mejor vida, de Fulvio Tomizza, una crònica d’Ístria

Fulvio Tomizza era un escriptor que s’autoqualificava a ell mateix com un escriptor de frontera. És lògic. Va néixer en un poble de la península d’Ístria l’any 1935, una terra que ha vist canviar les fronteres moltes vegades, on han viscut i conviscut durant segles persones de diferents cultures, que han conformat un territori amb molta personalitat i autènticament multicultural.

En bona part, això és el que es reflecteix en aquesta fabulosa novel•la, però no només això. La miglior vita, traduïda al castellà com A mejor vida, és un text on s’enllaça la vida d’un sagristà, amb tots els seus neguits i peripècies, d’un petit poble d’Ístria, els fets quotidians i senzills de la vida d’una petita comunitat rural i el pas de la història del segle XX en aquesta convulsa zona.

És innegable que la vida de Martin Crusich ens serveix per fer un repàs de la història de la zona, gairebé com si fos un cronista, sense voler-ho. Comença poc abans de la Primera Guerra Mundial, quan encara Ístria formava part de l’Imperi Austrohongarès, arriba la guerra, sense que el poble gairebé ni se n’adoni, durant els anys d’entreguerres queda sotmesa al feixisme italià, amb tot el que això va comportar, la Segona Guerra Mundial, la lluita dels partisans, la instauració del nou règim socialista, els anys d’espera fins saber a quin cantó de la frontera aniran a parar finalment, la fugida de moltíssima gent, que ha d’abandonar les seves llars, i l’arribada de nous immigrants, també pobres.

Tot això queda perfectament lligat amb les històries personals, com les dels capellans a qui serveix, des de l’autoritari i intransigent fins a l’erudit, des del gairebé sant fins al gairebé dimoni, com les de la seva família, dels seus veïns, i les seves intrigues, amb fragments ben tràgics com algunes de les morts, molt presents.

També s’hi afegeix, a més, la qüestió lingüística i ètnica, sempre en primer pla, però amb tota la naturalitat, i que veu, el sagristà com s’enverina pels interessos polítics. Un exemple ben clar d’això es pot veure en aquest petit frragment: “Eren fills i néts d’una gent que només a partir de la meva joventut s’havia assabentat que era italiana o eslava, i a la qual després tot un seguit d’animositats i instigacions, iniciades justament amb aquell descobriment, amb aquella elecció igulament imposada, havia obligat a reconfirmar la seva primera fe o a desmentir-la”.

Fulvio Tomizza va guanyar amb aquesta novel•la el premi Strega, un dels més prestigiosos de la literatura italiana. Quan tenia vint anys va marxar a viure a Trieste, on poc després va publicar la seva primera novel•la Materada, l’any 1960, La ragazza di Petrovia l’any 1963 i Il bosco di acacie, de l’any 1966, que formen el que és conegut com a trilogia istriana. La novel•la que avui presentem la va publicar l’any 1977. Va morir l’any 1999.

Edició original en italià: La miglior vita, Arnoldo Mondadori Editore
Edició en castellà: A mejor vida, Editorial Alfaguara
Edició en francès: La vie meilleure, Éditions Philippe Picquier

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s