La visita de Zhou Enlai a Albània, 1966: el trencament amb l’URSS i l’acostament a la Xina maoista

Durant els anys seixanta, la Xina de Mao es va convertir en la principal aliada de l’Albània d’Enver Hoxha, motiu pel qual Zhu Enlai va fer diverses visites a Tirana. Podeu veure també les interessants imatges del reportatge que va fer gravar el Partit del Treball amb motiu d’aquesta visita.

La mort d’Stalin, el març de 1953, va comportar canvis importants en el nucli dirigent del Partit Comunista de l’URSS.L’arraconament dels col•laboradors d’Stalin i la seva substitució per persones afins als nous dirigents, acabà implicant, també, un canvi en les direccions dels països aliats de l’URSS, on hi hagué relleus en les elits governants. Albània, que va ser l’únic país on els comunistes arribaren al poder sense la intervenció directa de l’Exèrcit Roig, tal com va succeir a la resta de països (amb l’excepció de Iugoslàvia), aquest canvi no es va produir ni en la direcció del partit ni en la de l’estat.

Els dos principals dirigents del país, Enver Hoxha i Mehmet Shehu, aconseguiren mantenir-se, doncs, en el poder, i durant uns anys feren difícils equilibris per tal de consolidar la seva situació. Això provocà un distanciament creixent de les autoritats de Moscou, fins al punt que finalment es tallaren les relacions diplomàtiques i tots dos estats s’allunyaren de manera definitiva, a finals dels anys seixanta.

L’any 1956 es va celebrar el III Congrés del Partit del Treball d’Albània (el partit comunista), molt poc després del trascendental XXè Congrés del PCUS. En aquest congrés es va fixar una línia que cercava un difícil equilibri entre la fidelitat a Moscou, com ho demostra el fet de la condemna al culte a la personalitat (posant èmfasi que no h’hi havia hagut a Albània), i les condemnes a les tendències liberals i liberalitzadores, que consideraven tendències antipartit, en el fons contra els nous dirigents soviètics. El congrés també es va negar a rehabilitar, com s’havia fet en d’altres llocs, algunes figures que havien “desafiat” la línia oficial del partit durant els anys anteriors, com per exemple Koçi Xoxe.

Els fets de Polònia i d’Hongria, l’any 1956, serviren al grup dirigent d’Albània com a argument per demostrar que la nova línia del partit soviètic podia tenir conseqüències nefastes. D’aquesta manera el PTA es va convertir en el gran partit defensor de les essències estalinistes.

Simultàniament, Mao i el Partit Comunista Xinès també iniciaren el distanciament de Moscou, que es feu molt evident en una trobada a Bucarest, preparatòria de la II Conferència de Moscou, que havia de reunir els principals dirigents dels partits comunistes d’arreu del món. En aquesta reunió, Khruixov atacà contundentment el PCX. El representant albanès, Hysni Kapo, es va posar de costat dels comunistes xinesos i acusà Khruixov de posar en perill la unitat del moviment comunista internacional. A la Conferència de Moscou els enforntaments es repetiren i s’agreujà encara més la situació.

Poc després, els fets es precipitaren i Hoxha criticà obertament els atacs contra Stalin i l’acostament de l’URSS a la Iugoslàvia de Tito. Alhora reivindicà la independència del partit i la seva capacitat de prendre decisions “en benefici” del poble albanès.

Poc després, en el IV Congrés del PTA (1961) es refermà aquesta línia política i s’aprovà un nou Pla Quinquennal (el tercer) sense tenir en compte les “recomanacions de Moscou”. A conseqüència d’això, Moscou ordenà la retirada dels especialistes i tècnics russos que treballaven a Albània i va anul•lar els crèdits que li concedia, amb la qual cosa el país es veia abocat a una situació d’ofec econòmic. La resta de països que formaven part del CAME, l’organització que harmonitzava l’economia dels països de l’Europa Oriental, en funció dels interessos de la classe dirigent soviètica, també marxaren immediatament després.

Arran d’aquests esdevenimnents, Hoxha va iniciar un acostament ràpid a la Xina Popular, que li havia de permetre rebre ajudes econòmiques i alhora substituir els tècnics russos que havien abandonat Albània. Aquest acostament es va veure reflectit en algunes visites que va fer Zhou Enlai, l’incombustible primer minsitre de la Xina Popular des de l’any 1949, a Albània, el 1964 i el 1966.

El defenestrament de Khruixov, i la seva substitució per Brejnev l’any 1964, va semblar que podía canviar les coses, però aviat els dirigents albanesos es varen refermar en la condemna del PCUS, partit al qual van considerar a partir de llavors com a revisionista i antimarxista.

En aquest post us mostrem uns enllaços amb imatges de la visita que va fer Zhou Enlai a Tirana l’any 1966. Són, malgrat les deficiències tècniques, tot un document, que demostra de manera molt visual quin era el discurs oficial, la retòrica i la praxi del partit. Tots cinc vídeos formen part del reportatge d’aquesta visita. No us els perdeu: valen molt la pena.

 

Kurdohere krah per krah Pjesa 1

Kurdohere krah per krah Pjesa 2

Kurdohere krah per krah Pjesa 3

Kurdohere krah per krah Pjesa 4

Kurdohere krah per krah Pjesa 5

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s