El govern de Kosova reconeixerà les minories montenegrina i croata

El govern de Kosova està fent passos per tal que les minories croata i montenegrina siguin reconegudes de forma oficial. Tot i que, de facto, estaven reconegudes, ara, amb un canvi constitucional, constaran a la llista de minories que figuren a la Constitució, cosa que els garantirà més drets.

Aquestes dues minories, particularment la montenegrina, han tingut sempre estrets vincles amb la població sèrbia. En el cas dels croats, si bé parlen la mateixa llengua, el serbocroat, el fet que professin la religió catòlica, ha fet que tinguessin bones relacions també amb la comunitat catòlica albanesa.

Aquest reconeixement oficial l’ha anunciat als mitjans de comunicació la ministra Jasmina Zivkovic, cap de la Comissió de Drets de les Minories i del Retorn.

Ara, la proposta d’esmena s’haurà de fer arribar al Tribunal Constitucional. Un cop aquesta institució li doni el vistiplau, haurà d’enviar-se al Parlament, que és qui l’haurà d’aprovar definitivament.

Entre d’altres coses, aquest canvi implicarà que dins el bloc de minories que hi ha al parlament, hi haurà escons reservats per a aquests grups ètnics, cosa que ara no passa, a diferència del que passa amb altres grups, com els serbis, turcs, roms, aixkalis, bosníacs o goranis.

En el conjunt de la població del país representen un percentatge poc elevat de població, tot i que estan assentades en el territori des de fa segles. Com que el seu estauts no era reconegut, no apareixen en les dades del cens de 2011. Per tant, per trobar-ne dades mínimament fiables, cal remuntar-nos al cens de 1991, any en què es comptabilitzaven uns vint mil montenegrins (20.365) i uns vuit mil croats (8.062).

Els montenegrins

Els montenegrins es concentren sobretot a les municipalitats de Pec, Pristina, Gkajova, Istok, Decan i Kosovska Mitrovica. Ha estat una comunitat que, tot i no ser extraordinàriament nombrosa, ha tingut sempre certa projecció. Va ser rellevant el seu paper en el moviment comunista local, d’altra banda molt minoritari a Kosova. Molts montenegrins han treballat, històricament, a les mines.

El màxim nombre registrat de persones de nacionalitat montenegrina és de trenta-set mil, en el cens de l’any 1961, any a partir del qual la xifra comença a minvar de manera constant.

La minoria montenegrina va rebre cert reconeixement l’any 2008. Tot i això, ha estat siginificativa l’emigració, aquests darrers anys, de membres d’aquesta comunitat a Montenegro i al sud de Sèrbia.

Els croats

La minoria croata no és, ni ha estat mai, gaire nombrosa. Tots els indicis apunten que el nombre de croats ha disminuït a Kosova de manera notòria aquests darrers anys. Moltes persones d’aquesta comunitat han optat per l’emigració, a Croàcia sobretot.

Tot i això, la seva presència està documentada des de fa molts anys, per primera vegada l’any 1303 . A Janjevo i Letnica, principals nuclis habitats per croats, hi viuen, amb seguretat, des de fa uns set-cents anys. Sembla ser que provenien de la ciutat de Ragusa (Dubrovnik) i es dedicaven al comerç. També es té constància que n’hi hagué treballant a les mines. A Janjevo tenen una posició econòmicament folgada, ja que normalment són propietaris de petits tallers. La comunitat croata, menys nombrosa, viu a Letnica, a la municipalitat de  Vitin, zona eminentment rural. En aquest cas, la majoria són pagesos pobres.

L’any 1948 vivien 5.290 croats a Kosova, 8.264 el 1971, 8.718 l’any 1981 i 8.062 l’any 1991 (el 0,4% del cens total del país).

Quan Croàcia va proclamar la seva independència, l’any 1991, els croats de la Voivodina i de Kosova es van convertir en el blanc dels atacs dels txètniks, que els consideraven com a quintacolumnistes. Vojislav Seselj va arribar a ser present a Kosova amb intencions intimidatòries.

Durant la guerra de Kosova, una bona part dels ciutadans croats van abandonar Kosova. Segons algunes estimacions, l’any 2008 només tres-cents croats continuaven vivint a Janjevo. Molts dels croats que van marxar es van reassentar en zones de Croàcia que van quedar despoblades arran de la guerra de Croàcia, sobretot a Eslavònia i a Dalmàcia. Un exemple d’això és el poble de Lika, poblat originàriament per serbis.

De Letnica, també van marxar molts croats cap a Macedònia en plena guerra de Kosova. Molts d’aquests croats van acusar grups extremistes albanesos d’atermorir-los.

El principal tret d’identitat d’aquesta comunitat és la religiositat, catòlica.També, de croats, n’hi ha que viuen a les ciutats, però no ho fan en grups segregats de la resta de la població.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s