Els musulmans de Romania

Aquesta setmana s’ha fet públic el projecte de construcció d’una gran mesquita a Bucarest, que es pretén que sigui una de les més grans de l’Europa central i oriental, amb una capacitat per a dues mil persones i una superfície de tretze mil metres quadrats.

Una dada interessant a tenir en compte és que aquesta mesquita serà construïda a partir d’aportacions econòmiques provinents de Turquia. Es tirarà endavant arran de la signatura d’un acord entre tots dos països, que implicarà, també, la construcció d’una gran església ortodoxa a Istambul.

A més de les funcions estrictes de culte religiós, també pretendrà convertir-se en el centre de la cultura islàmica a Romania, amb una gran biblioteca, centrada en temes religiosos, i una escola alcorànica.

Romania, de tots els països balcànics, és dels que té, però, una comunitat mulsumana menys nombrosa. Dels dinou milions i mig d’habitants que té, tan sols 67.556 es confessen musulmans, sobre un total d’uns dinou milions i mig d’habitants, segons les dades que aporta el cens de l’any 2002. Això ve a representar, aproximadament un 0,3% de la població total. En el cens de 2011 la xifra és encara una mica menor, poc més de 64.000.

Els musulmans romanesos pertanyen bàsicament a les minories tàrtares, turques i roms, establertes històricament en aquest país. A aquestes comunitats tradicionals cal afegir-hi persones procedents de països musulmans que han arribat al país en immigracions recents.

En les negociacions que han tingut lloc per arribar a aquest acord hi ha participat de manera activa el president turc, Recep Tayyip Erdogan.

Els tàrtars

Els primers documents que certifiquen la presència dels tàrtars a Romania daten del segle XIII. Ara bé, els actuals tàrtars de Romania sembla que es van assentar en aquest territori a partir de l’any 1783, quan els russos van començar la colonització de Crimea.

Els tàrtars romanesos, doncs, són d’origen crimeà i es van establir a la zona de la Dobrudja, entre Romania i Bulgària. Es calcula que a Romania hi viuen uns 24.000 tàrtars, mentre que a Bulgària la xifra és una mica menor, uns 10.000. La gran majoria són musulmans sunnites.

La zona més septentrional on podem trobar tàrtars és a Tulcea, tot i que la majoria viuen al districte de Constanta (el 80%). En general, la seva presència és poc visible, tot i que queden força vestitgis, sobretot mesquites, del seu passat més esplendorós. A la Dobrudja van ser el grup ètnic majoritari, però després de la independencia de Romania, 1878-1878, unes 100.000 persones van abandonar les seves llars i emigraren cap a terres de l’Imperi Otomà.

Els turcs

Més nombrosos que els tàrtars són els turcs. Segons el cens de 2002, són 32.596. També, com els tàrtars, viuen a les províncies de Constanta i de Tulcea (conegudes com a Dobrudja). A Constanta són 24.246 (3,4% del total provincial) i a Tulcea 3.334 (1,3%).

L’origen de la comunitat turca a Romania el trobem en el moment que els principats de Valàquia i Moldàvia (els dos principats que més endavant, en el segle XIX, van constituir l’estat romanès) van passar a ser un protectorat de l’Imperi Otomà. Dues ciutats, però, Turnu i Giurgiu, van ser governades directament pels otomans, cosa que va implicar l’establiment de població provinent de Turquia. Poc després, passà el mateix amb la ciutat de Braila. També hi hagué una important comunitat turca a la zona del Banat (actualment dividida entre Romania i Sèrbia), d’on foren expulsats durant el segle XVIII.

Els roms musulmans

Els roms musulmans viuen també majoritàriament a la Dobrudja. Normalment són turcoparlants. Per aquest motiu, és difícil dir-ne el nombre exacte, ja que passen com a membres de la comunitat turca. Habitualment utilitzen terme de Horahane per referir-se a ells mateixos.

A aquestes tres comunitats assentades històricament a Romania, cal afegir-hi els musulmans que han arribat a Romania, en els darrers anys, entre deu i vint mil persones.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s