Inaugurat a Belgrad un monument dedicat a Gavrilo Princip

Des de diumenge passat, es pot trobar un monument, de bronze i de dos metres d’altura, dedicat a Gavrilo Princip, l’autor material de la mort de l’arxiduc Francesc Ferran, fet considerat tradicionalment com el desencadenant de la Primera Guerra Mundial, al centre de Belgrad.

La inauguració es va fer amb tots els honors, i va comptar amb la presència del president serbi, Tomislav Nikolic, i del president de la República Serpska (una de les dues entitats de Bòsnia i Hercegovina), Milorad Dodik. La data escollida també té un profund significat simbòlic: el dia de Vidovdan, Sant Vitus, el 28 de juny, el mateix dia que va ser assassinat l’arxiduc austríacl’any 1914.

La presència de Dodik a l’acte no és casual. Força vegades n’ha reivindicat públicament la figura, i l’any passat va presidir a Sarajevo Est (que forma part de la República Serpska) la inauguració d’un altre monument dedicat a Princip.

Els oradors que van participar a l’acte van enaltir la figura de Princip. Nikolic el va presentar com un heroi i com un símbol de la lluita per la llibertat. Va afirmar que els serbis no defensen l’assassinat, però sí que defensen la lluita en favor dels interessos serbis.

Dodik va anar més enllà i també en destacà el paper de símbol d’unitat del poble serbi. Va insistir que el poble serbi no vol ser oprimit i que vol contribuir a construir la pau, en peu d’igualtat amb els altres pobles. En aquest sentit, es va mostrar contrari al que considera agressions contra el poble serbi, com per exemple la proposta de resolució que prepara l’ONU sobre Srebrenica, que Dodik considera un document antiserbi. Precisament per aquests motius, cal nonorar Princip com a heroi del poble serbi. També va aprofitar per criticar les potències occidentals, que, segons ell, impedeixen que es faci un referèndum d’autodeterminació a la Serpska.

Princip, que tenia divuit anys quan va cometre l’atemptat, era membre de Mlada Bosna (Jove Bòsnia), una organització revolucionària que lluitava contra l’Imperi austrohongarès. De tota manera, no hi ha acord entre els estudiosos sobre el veritable objectiu de l’atemptat. Alguns el consideren com un nacionalista panserbi, d’altres com un iugoslavista i d’altres en destaquen més el perfil ce caire anarquitzant.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s