El Ministerio del Dolor, la iugonostàlgia de Dubravka Ugrešić

P1050285

El Ministerio del Dolors és la novel•la més emblemàtica de l’escriptora croata Dubravka Ugresic. Va ser publicada l’any 2006 i s’hi reflecteixen ben clarament les seves principals preocupacions: la identitat, la desolació de la guerra o el sentiment de pèrdua. Ugresic és una de les més prominents representants, en el món de la literatura del que s’ha conegut com a Iugonostàlgia.

Ugresic va néixer l’any 1949 a Zagreb, però l’esclat dels conflictes iugoslaus li van provocar un immens desencís que finalment van acabar provocant-ne l’exili, l’any 1993. Va ser particularmanet crítica contra els bel·licisme i els nacionalismes, tant el croat com el serbi. Va marxar a treballar a Holanda com a professora universitària. Totes les novel•les, d’una manera o altra, en major o menor mesura, són autobiogràfiques. I en aquest volum això és molt evident.

La protagonista, Tanja Lucic, és una professora universitària interina croata que fa classes de llengua i literatura serbocroata a Amsterdam. Els seus alumnes són, sobretot, exiliats provinents dels països iugoslaus. La novel•la intenta reflectir com tot els fets esdevinguts durants els anys vuitanta i noranta van provocar una sensació de pèrdua d’identitat en moltes persones. I això és el que passa amb els alumnes d’aquesta professora: tots són persones desarrelades. Les classes s’acaben convertint en sessions de teràpia de grup, on tots pretenen recuperar un passat comú ara ja llunyà, on compartien cançons, jocs, programes de televisió. Es troben i intenten reconstruir la seva identitat i això ho fan a partir del record d’aquelles coses que els uneixen.

Mentrestant, es veuen es veuen obligats a viure, a malviure, com a immigrants en un país on, malgrat les aparences, la vida és dura. Han de treballar en tota mena de feines, la millor de les quals és la del Ministeri del Dolor, que consisteix a fer roba per als sex-shops holandesos.

La sensació que ens vol transmetre l’autora d’aquesta obra és la devastació per la pèrdua d’una identiat, d’un país, de la pèrdua del dret de tenir una vida normal, fins i tot un idioma, el serbocroat, esquarterat en quatre noves llengües noves (serbi, croat, bosnià i montenegrí).

Més enllà del seu missatge, compartit per moltes persones que senten aquesta nostàlgia d’haver perdut un país on consideren que es vivia millor que no pas ara, és una molt interessant novel•la coral, particularment la primera part, sobre l’exili, l’emigració i la identitat.

Títol original: Ministarstvo boli
Editada en castellà per Anagrama i en francès per Albin Michel

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s