Més murs antiimmigració, ara entre Hongria i Sèrbia

A Europa es van reproduint els murs, en el sentit literal del terme, que tenen com a objectiu construir una fortalesa que impedeixi l’arribada d’immigrants pobres i refugiats. Fa poc vam anunciar la construcció d’un mur a Bulgària. Tan criticat que era el mur de Berlín perquè impedia la sortida de persones dels països “socialistes”, ara se’n construeixen per impedir l’arribada de persones dels països “pobres”. Tots dos murs han de ser igual de condemnables.

El govern hongarès, per boca del seu ministre d’afers estrangers (Peter Szijarto), ha fet pública aquesta setmana, dimecres, la decisió de construir un mur que tingui com objectiu impedir l’arribada d’immigrants provinents de Sèrbia. Està previst que aquest mur tingui una llargada de 175 quilòmetres i una alçada de quatre. L’ordre de tirar-lo endavant, va comentar Szijarto, ja ha estat donada al Ministeri de l’Interior, tot i que no hi ha una data concreta per començar-ne la construcció.

Hongria forma part de la Unió Europea, i també de l’espai Schengen, cosa que permet que les persones immigrades, un cop arribades a Hongria, es puguin moure per tot el territori de la Unió. D’altra banda, Sèrbia no en forma part. Això fa que moltes persones vulguin accedir a la Unió per la frontera que separa tots dos països. Sèrbia està en procés de negociació per ingressar-hi des de fa més d’un any i mig. Les autoritats sèrbies esperen que l’ingrés es faci efectiu l’any 2019.

Això ha fet que Sèrbia s’hagi convertit en els darrers mesos en la porta d’entrada a la Unió de molts immigrants que travessen tots els Balcans. Aquests dies, per exemple, s’han fet publiques diverses notícies relatives a accidents patits per immigrants a Macedònia. La majoria provenen de l’Orient Mitjà, però també n’hi ha que vénen de l’Àsia central, sobretot l’Afganistan.
Les autoritats hongareses fa temps que estan impulsant campanyes molt dures contra la immigració. El govern ultrareaccionari de Viktor Orban vol aprofitar la immigració per mobilitzar la població entorn del seu govern en un moment que sembla que ha perdut suport popular.

Un exemple d’això és un qüestionari sobre la immigració que va enviar a totes les llars de tot el país, on feia una sèrie de preguntes sobre diferents propostes. Evidentment, una iniciativa d’aquest tipus no fa més que incrementar l’alarma social i provoca una sensació de rebuig cap als immigrants. No cal dir que aquesta mesura va ser fortament criticada per ong’s i defensors dels drets humans. Un altre exemple d’aquesta política són els nombrosos cartells apareguts arreu del país on commina els immigrants a respectar la cultura i les lleis d’Hongria.

Un dels arguments que utilitza el govern és que Hongria és el país de la Unió Europea que rep més immigrants “per càpita”, només superat per Suècia. Segons les dades que aporta el govern, l’any passat van ser 43.000 (Hongria té una població de mensy de 9.900.000 habitants). El govern afirma que té la certesa, anunciat per via del cap de gabinet Janosz Lazar, que la immensa majoria d’aquestes persones entren per la zona fronterera amb Sèrbia. Un dels exemples que més els agrada posar és l’allau de ciutadans kosovar que fa uns mesos van intentar entrar al país. Segons les mateixes fonts, governamentals, aquest any ja han arribaty al país 54.000 persones i calculen que en tot el 2015 poden arribar a ser 130.000.

Hongria s’ha oposat reiteradament a les propostes provinents de Brussel•les, de redistribució de refugiats i ha argumentat que no pot esperar més.

El 27 de maig la Comissió europea va presentar un pla que tenia com a objectiu redistribuir 40.000 refugiats (en aquests moments a Itàlia i Grècia) provinents majoritàriament de l’Àsia i Àfrica. Hongria es va oposar a aquesta mesura, tal com ha fet també l’Estat espanyol.

La setmana vinent hi haurà una reunió de teball amb el govern serbi per tal d’estudiar com es durà a terme la construcció d’aquest mur.

El primer ministre hongarès i líder del partit conservador Fidesz és Viktor Orban. L’any 2009 va accedir al govern i va tenir prou suport parlamentari per imposar unilateralment un canvi en la constitució del país, que santifica, per exemple, un sever control dels mitjans de comunicació. A més, el segon partit del país, pel que fa al nombre de vots, és el partit obertament ultradretà Jobbik, que ha endegat una sèrie de campanyes de caire antisemita, antirom i ara antiimigració.

A l’altra banda de la frontera, a la Voivodina, per la seva banda, viuen el drama de milers de persones que hi arriben i que intenten travessar la frontera. Moltes vegades aquestes persones depenen de màfies a les quals han de pagar importants quantitats de diners.

A Subotica, la ciutat de la Voivodina més septentrional i més propera a la frontera, es calcula que hi arriben diàriament unes dues-centes persones, segons apunten algunes ong, com la liderada pel pastor calvinista Tibor Varga.. Tenint en compte que no és l’únic punt que permet travessar la frontera això ens dóna una idea de la magnitud del problema.

Advertisements

One thought on “Més murs antiimmigració, ara entre Hongria i Sèrbia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s