Els croats del Burgenland

L’estat austríac del Burgenland ha aparegut, aquesta setmana, a la premsa internacional associat a una notícia insòlita i alhora terriblement inquietant. Després de les eleccions que van tenir lloc en els diferents estats del país, es va anunciar, al Burgenland, la formació d’un govern de coalició entre el Partit Socialdemòcrata (SPÖ) i l’ultradretà Partit de Llibertat (FPÖ), el partit fundat per Jorg Haider.

Més enllà d’aquest fet lamentable, el Burgenland es caracteritza per la seva diversitat cultural, ja que és una zona on viuen diverses minories, la més important de les quals és la dels croats, però també hongaresos, roms i jueus.

El Burgenland és l’estat més oriental d’Àustria. És una franja de terra allargassada i molt estreta que frontereja amb la part més occidental d’Hongria. També limita, pel nord, amb Eslovàquia i, pel sud, amb Eslovènia. La seva superfície no arriba als quatre mil quilòmetres quadrats i té uns 290.000 habitants. La capital n’és Eisenstadt.

De fet, el Burgerland és un territori més extens que aquest estat austríac. Abans de la Primera Guerra Mundial formava part de l’imperi austrohongarès. Després del Compromís de 1867, que dividia, de facto, l’Imperi en dues grans àrees, el Burgenland va quedar adscrit a la zona hongaresa de l’Imperi, tot i que hi havia una majoria de població germanoparlant.

Els croats hi van arribar arran de les guerres amb els turcs durant els segles XVI, XVII i XVIII. Els primers document que els esmenten daten de 1532. Hi arribaren parlants de diferents dialectes : txakavià (nord de Dalmàcia), xtokavià (interior de Dalmàcia) i kaikavià (Croàcia central). Els majoritaris, però, eren els que parlaven el txakavià.

Segons les dades del cens de 1910, de les 291.800 persones que hi vivien (a la zona del Burgenland que després passà a Àustria) , 217.000 tenien com a llengua l’alemany, 43.000 el serbo-croat i tan sols 26.000 l’hongarès. Per tant, els croats eren aproximadament el 15% de la població.

Després de la Primera Guerra Mundial, arran dels tractats de pau de Saint Germain i de Trianon, la totalitat del Burgenland va passar a formar part d’Àustria, l’any 1921, però l’oposició popular va acabar forçant la celebració d’un referèndum, que va tenir lloc el desembre d’aquell mateix any. A resultes d’aquell referèndum, la major part del Burgenland històric va romandre dins Hongria (la ciutat de Sopron n’és la més important), però la part més occidental va optar per Àustria, i poc després es convertí en el novè estat d’aquest país. Els croats, molt majoritàriament, van optar per Hongria.

L’any 1934, en el Burgenland austríac, es va crear l’Associació Cultural Croata del Burgenland, però poc deprés de l’annexió al Tercer Reich (1938) va ser prohibida i la llengua perseguida. L’any 1955 l’estat austríac va reconèixer la minoria croata i es va comprometre a garantir-ne el drets culutrals i lingüístics.

Segons les estadísitiques més recents, unes dinou mil persones són parlants de serbocroat al Burgenland. També queden algunes comunitats que el parlen a Viena i a Graz (Estíria).

Aquests croats cal emmarcar-los, però, en una comunitat croata més àmplia, que abasta també l’Hongria més occidental, el sud-oest d’Eslovàquia i el sud de la República txeca, formant tot un contínuum territorial. Aquesta comunitat pot pujar a la xifra d’unes setanta mil persones.

Amb el pas dels anys, i l’inevitable aïllament geogràfic, va fer que que la distància entre el croat del Burgenland i el de Croàcia fos més gran, de manera que ara és relativament difícil la intercomprensió entre els parlants. Segons alguns lingüistes, el croat més semblant al del Burgenland és el de la vall de Gacka i Vinodol.

Pàgina web de l’Associcació Cultural Croata del Burgenland:
http://www.hkd.at/index.php/hr/

. Burgenland in Austria

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s