Els búlgars del Banat

El Banat

El Banat és una territori amb una forta personalitat que actualment està repartit entre tres estats. La major part pertany a Romania i Sèrbia i una petita franja a Hongria. Històricament va ser una entitat política a partir de l’any 1718, en què se signà el Tractat de Passarowitz. L’any 1919, arran dels tractats de pau posteriors a la Primera Guerra Mundial, va quedar definitivament dividit entre aquests tres estats.

Banat2 en

El Banat ha estat sempre multiètnic, i hi han conviscut poblacions sèrbies, romaneses, alemanyes, hongareses, eslovaques… i també una petita comunitgat búlgara. El parlament romanès ha aprovat, precisament ara fa pocs dies que el dia 24 de maig sigui reconegut com a dia de la llengua búlgara.

Segons les dades del cens de 1910, en el Banat hi vivien poc més d’un milió cinc-centes mil persones, de les quals el 37% eren romaneses, el 24% alemanyes, el 18% sèrbies i el 15% hongareses. La resta de grups nacionals, croats, eslovacs búlgars i rutens, eren més minoritaris.

La part corresponent a Romania comprèn els comtats de Timis, Caras-Severin, Arad i Mehedinti. Romania, des del punt de vista estrictament administratiu va ser dividida fa uns anys en vuit grans regions, una de les quals és el Banat. Aquestes regions, però, no gaudeixen de cap mena d’autonomia política. La ciutat més important del Banat romanès és, sens dubte, Timisoara, la capital més important del sud-oest de Romania.

Pel que fa a Sèrbia, el Banat queda inclòs dins el que és la Voivodina, i les dues principals ciutats són Zrenjanin i Pancevo. Finalment, a Hongria li correspon una petita franja, el comtat de Csongrad.

El nom de Banat té el seu origen en la paraula ban, que era el nom amb què es coneixia el governador d’una terra de frontera. Amb aquest terme es van designar diversos territoris pertanyents al regne d’Hongria, i no només aquest del qual estem parlant.

El Banat adquireix definitvament aquest nom (també conegut com a Banat de Temeszvar), després el Tractat de Passarowitz, de l’any 1718. Abans aquest territori havia pertanyut a l’Imperi Otomà, des de l’any 1552. El Banat de Temeszvar va ser abolit l’any 1778. El 1779 la regió del Banat fou incorporada a l’Hongria habsbúguica. L’any 1848 la part més occidental fou incorporada, junt amb Sirmia i Backa, a la Voivodina, regió autònoma amb un percentatge important de població sèrbia, tot i que no majoritària.

Després de l’ocupació otomana, una bona part del territori va quedar totalment despoblat. Per aquests motiu, la corona austríaca va tirar endavant diversos projectes de colonització, entre els quals destaca la fundació de Nova Barcelona, ciutat poblada per exiliats austriacistes de la Guerra de Successió, molts dels quals eren catalans. També s’hi van establir nombrosos colons alemanys (coneguts com a suaus del danubi), la majoria dels quals va marxar-ne després de la Primera Guerra Mundial. Més endavant també hi arribaren molts hongaresos.

L’octubre de 1918 es va proclamar a Timisoara la República del Banat, que el govern d’Hongria reconegué, però al cap de pocs dies, tropes sèrbies l’ocuparen. Amb els tractats de Versalles i de Trianon quedà dividit tal com està en aquests moments.

El búlgars del Banat

Segons les dades dels censos de Romania i de Sèrbia, el nombre de búlgars que viuen en el Banat són 6.468 i 1.658, respectivament. De tota manera, segons algunes fonts búlgares aquesta xifra pot ser més elevada, i calculen que a Romania n’hi viuen uns dotze mil, i uns tres mil a Sèrbia.

A diferència de la majoria dels búlgars, són de religió católica. El búlgar que parlen, vinculat a dialectes orientals del búlgar, està plagat, lògicament, d’influències de la resta de llengües que es parlen en el Banat.

Les localitats on es concentren un major nombre de búlgars són Dudestii Vechi  (Stár Bišnov) i Vinga, tots dos a Romania, i en menor proporció a a Brestea (Bréšća), Colonia Bulgara (Telepa) i Denta (Dénta). També se’n poden trobar a les ciutats dde Timisoara (Timišvár) i Sannicolau Mare (Smikluš). Per la seva banda, a Sèrbia, a Ivanovo, Konak (Kanak), Jasa Tomic (Modoš) i Skorenovac (Gjurgevo).

L’origen d’aquesta comunitat cal buscar-lo en una comunitat catòlica de la zona nord-occidental de Bulgària. Membres d’aquesta comunitat van organitzar un aixecament contra els otomans l’any 1688, a Txiprovtzi. El fracàs de la revolta i la posterior repressió va obligar-los a emprendre el camí de l’exili, que els va portar primer de tot cap a Valàquia (a la Romania més oriental), on s’establiren entorn de la ciutat de Craiova, i també cap a Transsilvània, on fundaren colònies a Vintu de Jos i a Deva, entre 1700 i 1714.

La relativa prosperitat d’aquestes comunitats va esperonar l’emigració d’altres catòlics de Bulgària, que s’establiren també a Craiova. Arran, però, d’una nova guerra amb els turcs, l’any 1737, es veieren obligats a fugir una altra vegada, aquest cop cap al territori del Banat, controlat llavors pels austríacs. S’establiren primer de tot a les localitats de Vinga i Star Bisnov, però després s’escamparen per tota la regió, en, com a mínim, una vintena de municipis.

Com a catòlics que eren van construir nombroses esglésies: en destaquen la neobarroca d’Star Bisnov i la neogòtica de Vinga. El fet que quedessin sota administració hongaresa, després del Compromís, l’Ausgleich, de 1867, va comportar que haguessin de resisitir nombrosos intents de magiarització.

Després de la Primera Guerra Mundial, els búlgars que van quedar dins les fronteres de Romania, van poder mantenir millor la seva especificitat, tot i que les escoles búlgares van ser prohibides. En el nou regne dels serbis, croats i eslovens (Iugoslàvia més endavant) la política encara va ser més dura i es va negar l’existència d’una minoria búlgara.

Durant els anys trenta, es van començar a organtizar políticament, cosa que els va esperonar a establir relacions amb el govern búlgar i també amb els búlgars de la Dobrudja, a la zona més oriental de Romania i fronterera amb Bulgària. Un exemple d’això és la publicació periòdica de Banatsći balgarsći glasnić (Veu dels búlgars del Banat). Es va arribar a formar fins i tot un partit polític que pretenia defensar-ne els interessos, el Partit Agrari Búlgar, l’any 1936, liderat per Petar Telbisz. També es creà una Societat Nacional Búlgara l’any 1939.

El nombre de búlgars ha anat disminuint amb el pas dels anys. Segons alguns autors, cap als anys seixanta del segle XIX, hi devien viure entre trenta i trenta-cinc mil búlgars. L’any 1900 aquesta xifra ja havia baixat fins a només uns vint mil, lògicament a conseqüència de l’emigració a Bulgària, després de l’any 1878, any en què Bulgària assolí la independència (encara que no formalment). A Romania, segons els cens de 1956, ja tan sols s’autoidentificacaven com a búlgares unes dotze mil persones, tot just el doble que ara. Molts búlgars del Banat també van emigrar als EUA, particularment a Oklahoma.

Dels que tornaren a Bulgària, la majoria s’establiren a les províncies de Pleven, Vratsa i Veliko Tarnovo, on fundaren pobles on eren els únics pobladors, cosa que va permetre el manteniment d’algunes de les seves especificitats, particularment les religioses.

Després de la dura repressió patida durant el règim feixista d’Antonescu, amb el nou règim “comunista” la situació millorà, malgrat algunes deportacions, i es permeté l’obertura d’algunes escoles en búlgar, com a Dudeştii Vechi i Vinga, però més endavant van ser tancades i el búlgar es convertí tan sols en una assignatura optativa.

Després de la caiguda de Ceaucescu, la nova constitució els permeté poder accedir a la vida política amb formacions pròpies, cosa que van fer amb la Unió Búlgara del Banat, liderada actualmente per Nikola Mirkovic.

A la Iugoslàvia de Tito, la minoría búlgara del Banat va ser reconeguda oficialment, tot i que no van tenir accés a l’educació en llengua materna, pel seu reduït nombre, segons les autoritats.

2 thoughts on “Els búlgars del Banat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s