Setantè aniversari de l’alliberament del camp de concentració de Jasenovac

Durant els mesos d’abril i maig, els mitjans de comunicació van estar informant dels actes de commemoració de l’aniversari, el setantè, de l’alliberament de diversos camps de concentració. Van sovintejar les notícies, informacions i reportatges sobre Mauthausen o Ravensbruck, per esmentar els més coneguts. Aquest 22 d’abril, però, també es va commemorar el setantè aniversari de l’alliberament del camp de concentració de Jasenovac, molt menys conegut, però no menys sinistre.

La peculiaritat d’aquest camp és que no era un camp muntat, organitzat i gestionat pels nazis alemanys, sinó que ho va ser pels ústaixes croats. Els ústaixes eren els feixistes croats que, coincidint amb la invasió alemanya de Iugoslàvia, l’abril de 1941, van proclamar la independència de Croàcia i crearen el que es va conèixer com a Estat Independent Croat, moltes vegades conegut senzillament per les sigles NHD.

Els ústaixes, liderats per Ante Pavelic, tenien una ideologia feixista fortament impregnada d’un catolicisme integrista. La seva política “racial” era molt propera al nazisme alemany i es va caracteritzar per una violència extrema, fins al punt que va arribar a escandalitzar col•laboradors nazis.

Aquest estat croat abastava, a més de la Croàcia estricta, bona part de Bòsnia i Hercegovina i parts de Sèrbia. Això va implicar, doncs, que en els seus límits territorials hi visquessin molt serbis, sobretot a les zones de la Krajina, Eslavònia i Bòsnia i Hercegovina.

Immediatament després d’aconseguir el poder, l’any 1941, van iniciar la persecució de totes les minories que vivien en el territori d’aquest nou estat (jueus, roms i sobretot serbis) i també de tots els dissidents polítics. Es van aprovar una sèrie de lleis molt dures, com la de la prohibició de l’alfabet ciríl•lic, la Llei de Ciutadania i la Llei de Filiació racial. Aquestes lleis es van dictar, amb prou feines, quinze die després d’assolir el poder, cosa que demostra que totes aquestes mesures estaven totalment planejades.

No hi ha acord pel que fa al nombre total de víctimes en aquest camp, ja que tots els arxius van ser destruïts. L’estimació més elevada de persones assassinades puja a la xifra de 800.000 persones; d’altres, la rebaixen a 300.000, però és bastant probable que no baixi de 700.000. La majoria d’aquests morts eren serbis, centenars de milers, uns 30.000 eren roms i uns 25.000 jueus. Se sap amb certesa, segons dades de l’any passsat, el nom exacte de 83.301 morts, dels quals 20.000 eren nens.

L’assassinat en massa dels serbis va començar a finals d’abril de 1941, amb les primeres massacres en llogarets al voltant de Bjelovar, Lika o Kordun. Es creu que, només en el període comprès entre l’abril de 1941 i mitjan agost de 1942, més de 600.000 serbis van ser assassinats. A més, uns 180.000 serbis van ser deportats a Sèrbia.

Jasenovac està situat a la zona centre-sud de Croàcia i estava conformat per un complex de cinc camps grans i tres camps més petits. També hi estava vinculat el camp per a dones d’Stara Gradiska. El camp es va inaugurar el 21 d’agost de 1941 i va ser gestionat pel Departament III de la UNS (un cos especial de seguretat), estrictament croat.

Un cop acabada la guerra, però, es va haver d’esperar encara molts anys, i va caldre la pressió de les famílies i parents de les víctimes, a fer un monument i un memorial en record de les víctimes. L’any 1965 es va iniciar la construcció d’un monument amb forma de flor de pedra, dissenyada per l’enginyer Bogdan Bogdanovic, que representa la superació del sofriment i la bogeria.

Després de la dissolució de Iugoslàvia, Croàcia ha viscut moments importants de tensió a l’hora de valorar què va passar a Jasenovac i també durant els anys de l’NHD. Franjo Tudjiman, el fundador de la Comunitat Democràtica Croata (HDZ), i primer president de la Croàcia independent, va qüestionar moltes vegades la magnitud dels fets esdevinguts durant la Segona Guerra Mundial, i va ser acusat de revisionista, ja que tendia a minitmitzar al màxim el nombre de víctimes. A més, les seves condemnes al règim ústaixa tenien un punt d’ambigüitat que va enrarir moltíssim la política croata.

Podeu trobar-ne més informació en el següent web:
http://www.jasenovac.org/whatwasjasenovac.php

Una lectura molt útil per entendre què va passar durant aquells anys és el llibre 1941, d’Slavko Goldstein, una obra molt ben documentada i imprescindible per entendre aquells fets i els que van provocar les guerres dels anys noranta. En podeu trobar més informació a l’entrada:
https://balcaniablog.wordpress.com/2014/03/09/1941-dslavko-goldstein-una-lectura-imprescindible/

Podeu veure’n un reportatge, d’uns cinquanta minuts de durada, en el següent enllaç. Conté imatges molt dures.

Jasenovac – Cruelest Death Camp in WW2 (English subs) 

Advertisements

5 thoughts on “Setantè aniversari de l’alliberament del camp de concentració de Jasenovac

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s