Referèndum d’autodeterminació a la República sèrbia de Bòsnia l’any 2018?

Aquest 25 d’abril va tenir lloc a Sarajevo-Est el congrés de l’Aliança de Socialdemòcrates Independents, SNSD, el partit majoritari a la República Sèrbia de Bòsnia, popularment coneguda com la Serpska. Tal com ja s’havia anunciat fa uns dies, en el congrés es va aprovar una polèmica declaració on s’aposta per la independència d’aquest territori en cas que no es compleixin certes condicions.

Milorad Dodik, líder d’aquest partit i president d’aquesta entitat política, va defensar el document aprovat en una roda de prensa. Aquest partit demana la recuperació de totes les competències que preveien els acords de Dayton que, segons Dodik, en bona part han estat usurpades pels òrgans de l’Estat.

Està previst que l’any 2017 hi hagi negociacions amb l’Estat sobre una possible reforma constitucional. És llavors quan pensen defensar que aquestes competències quedin blindades en la Constitució. En cas que les negociacions no donin els fruits esperats, l’SNSD pretén proposar a l’Assemblea de la República Serpska un referèndum amb una pregunta clara sobre la independència del territori. Aquest referèndum s’hauria de fer durant el transcurs de l’any 2018, després que una convenció del partit ho ratifiqués definitivament.

La República sèrbia de Bòsnia

La República Serpska té una extensió d’uns 25.000 quilòmetres quadrats i una població d’un milió tres-cents mil habitants. La seva creació va ser fruit dels acords de Dayton, de 1995, que legitimaven la guerra d’agressió i la neteja ètnica que va patir Bòsnia i que va comportar la divisió del país en dues grans entitats, basades en criteris ètnics: la Federació de Bòsnia i Hercegovina i la República Serpska. La capital de la Serpska és Banja Luka.

Aproximadament el 90% dels seus habitants són serbis i un 7% musulmans. Segons el cens de 1991, llavors, els serbis representaven poc més del 55% per cents dels habitants d’aquest territori, mentre que els musulmans el 28%, els croats el 9,2% i els iugoslaus el 4,8%. Aquestes dades demostren el profund canvi demogràfic experimentat per aquest territori durant la guerra de 1992-1995, i la seva escassa legitimitat, tenint en compte, a més, que mols dels antics veïns no han tingut la possibilitat de tornar a les seves llars. Sense que això es produeixi, no es pot parlar de cap de les maneres d’un referèndum “real” i democràtic  d’autodeterminació.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s