Goran Hadzic, en llibertat per motius de salut

Goran Hadzic, un dels líders de les forces sèrbies durant la guerra de Croàcia, ha estat alliberat temporalment per raons humanitàries, per tal de ser sotmès a tractament pel càncer cerebral que pateix. Per aquest motiu, es desplaçarà a Novi Sad, a la Voivodina. Sembla ser que té molt mal pronòstic i que és possible que no visqui més enllà de dos anys.

Hadzic va ser un dels criminals de guerra més buscats durant anys, per la seva actuació, sobretot, a l’Eslavònia Oriental i a la Krajina.

Va néixer l’any 1958 a la municipalitat de Vinkovci, a Croàcia. De ben jove s’afilià a la Lliga Comunista de Iugoslàvia, on arribà a tenir un paper relativament important a la ciutat de Vukovar, però a finals dels anys vuitant abandonà el partit i s’afilià al Partit Democràtic Serbi (SDS), tal com feren molts altres serbis de Croàcia.

Quan s’estava gestant el nou estat croat, l’any 1991, en el mes de juny, serbis d’Eslavònia van organitzar un congrés on es constituïren en Comunitat Autònoma Sèrbia (SAO), que aplegava l’Eslavònia Oriental, Baranjia i l’Srem occidental. L’objectiu d’aquesta entitat era que aquest territori romangués dins el que quedava de Iugoslàvia.

Més endavant, s’hi van afegir els territoris de la Krajina, situats més a l’oest, i separats territorialment. Després d’això, Hadzic va ser president de la República Sèrbia de Krajina, autoproclamada i separada de Croàcia, entre febrer de 1992 i gener de 1994, i primer minsitre de la SAO, en les mateixes dates.

Se’l va acusar de ser el responsable de matances a Sibenik, Vodice i a Tenja, prop d’Osijek, motiu pel qual va ser jutjat en absència a Croàcia i condmenat a vint anys de presó. Finalment va ser arrestat l’any 2011 i va inicar-se el seu judici, per part del Tribunal Internacional de l’Haia, l’octubre de 2012.

Hadzic va ser un dels reponsables polítics de mes pes en aquells anys, amb una influència equiparable a la de Mladic, Karadzic o Seselj.

Anuncis

Veus del partit governant de la República Serpska aposten per un estat “lliure i independent”

Nebojsa Radmanovic, un dels líders més reconeguts de l’Aliança de Socialdemòcrates Independents (SNSD), partit que governa la República Serpska, va fer la setmana passada unes declaracions que han aixecat una forta polseguera. Entre d’altres coses, va afirmar que el seu partit adoptarà una resolució a favor d’una República Serpska lliure i independent. Segons ell, aquesta resolució recull la voluntat de la majoria de la població d’aquesta entitat. S’aprovarà, segons Radmanovic, el 25 d’abril, en el marc del congrés d’aquest partit.

Segons informa el mitjà Bosnia Today, també va aprofitar per criticar que els representants serbis en algunes institucions fossin “triats” per altres persones, no sèrbies. Aquest partit va criticar intensament l’elecció del representant serbi a la presidència bosniana. També va argumentar que la Serpska es podria administrar millor si les seves competències no s’haguessin de transferir a una altra autoritat, en clara referència a l’administració central.

L’SNSD és un partit que es va fundar l’any 1996 i és presidit per Milorad Dodik, que alhora és president de la República Serpska. Durant uns anys va ser membre de la Internacional Socialista, però en va ser expulsat l’any 2011 pel seu “nacionalisme extremista”, segons els termes de la Internacional Socialista.

Alguns partits de l’oposició a la república Serpska ja s’han manifestat clarament en contra d’aquestes intencions. Ha destacat la reacció de Sejfudin Tokic, del Moviment Bosníac per la Igualtat. Ha apel•lat a la comunitat internacional per tal que impedeixi que aquests plans puguin tirar endavant.

La República Serpska té una extensió d’uns 25.000 quilòmetres quadrats i una població d’un milió tres-cents mil habitants. La seva creació va ser fruit dels acords de Dayton, de 1995, que legitimaven la guerra d’agressió i la neteja ètnica que va patir Bòsnia i que va comportar la divisió del país en dues grans entitats, basades en criteris ètnics: la Federació de Bòsnia i Hercegovina i la República Serpska. La capital de la Serpska és Banja Luka.

Aproximadament el 90% dels seus habitants són serbis i un 7% musulmans. Segons el cens de 1991, llavors, els serbis representaven poc més del 55% per cents dels habitants d’aquest territori, mentre que els musulmans el 28%, els croats el 9,2% i els iugoslaus el 4,8%. Aquestes dades demostren el profund canvi demogràfic experimentat per aquest territori durant la guerra de 1992-1995.

Barcelona Gipsy Balkan Orchestra

Barcelona Gipsy Balkan -fins fa poc Klezmer- Orchestra és un grup afincat a Barcelona, però format per músics d’orígens molt diversos d’arreu d’Europa. A més, en les seves actuacions acostumen a incorporar nombrosos músics com a convidats.

Tal com el seu nom indica el seu repertori es basa en la música dels roms dels Balcans, en la música klezmer, dels jueus de l’Europa oriental, i en la música balcànica en general. A part d’això, és evident la influència de diversos estils és evident. També han fet algunes versions de temes tradicionals catalans, com la Dama d’Aragó, que us oferim en aquest post. També us oferim Djelem djelem, un clàssic de la música rom, i Shalom Achelem, de tradició klezmer.

Els components actuals del grup són:

Robindro Nikolic, clarinet (Sèrbia/Índia); Mattia Schirosa, acordió (Itàlia); Julien Chanal, guitarra (França); Ivan Kovacevic, contrabaix (Sèrbia); Stelios Togias, percussió (Grècia); Sandra Sangiao, veu (Catalunya); Juan Carlos Buchan, contrabaix (Mèxic); Vroni Schnattinger, violí (Alemanya)

Podeu trobar-ne més informació al web del grup:
http://www.bgko.org/

Abecedario de Pólvora, de Yordan Radíchkov

P1050181

Una de les literatures europees menys traduïdes a les llengües peninsulars és la búlgara. Gairebé es poden comptar amb els dits d’una mà les traduccions que en podem trobar en una llibreria. Ara fa poc, però, va ser editada la traducció al castellà (malauradament no en català) d’ un volum de narracions de l’escriptor búlgar Yordan Radíchkov (aquesta és la transcripció que se n’ha fet del nom, en aquesta edició; cal tenir en compte que la transcripció al català seria diferent ).

Es tracta del volum traduït amb el nom Abecedario de Pólvora, i ha estat editat per Automática Editorial. La versió en búlgar és de l’any 1969, publicat doncs en plena època del socialisme burocràtic. Precisament, la seva publicació representa un trencament amb la línia oficial, amb el cànon establert pel poder constituït i s’allunya de l’esclerotitzat “realisme socialista”. Durant molts anys, Radíchkov no va ser gaire ben vist per les capes dirigents, però quan va publicar aquest llibre, els gestors culturals van considerar que havia tornat a la cleda, ja que tenen un to clarament antifeixista.

Aquests contes, una vintena, estan ambientats en els anys de la lluita antifeixista, entre la Primera i la Segona Guerra Mundial, però eviten caure en el simplisme dels abnegats líders comunistes que lluiten contra la personificació del mal. Els personatges que desfilen per les pàgines del llibre viuen enmig de grans contradiccions, amb pors i inseguretats, entre la resistència i la gana.

Els personatges són sempre gent del poble, del món rural del nord-oest de Bulgària, de la infantesa de Radíchkov. Són, però, ben reals, i precisament per això no pretenen ser grans herois.

En el llibre s’hi barreja la realitat amb la fantasia més desbordant, fins al punt que alguns crítics han comparat Radíchkov amb García Márquez, tot i que aquesta comparació és una mica exagerada. Té un to que moltes vegades recorda els contes i llegendes populars i sovint sembla que més que un text escrit sigui una narració oral. Més que de realisme màgic, hauríem de parlar d’una mena de costumisme existencial amb un to fantàstic.

Radíchkov va néixer a la petita localitat de Kalimanitsa l’any 1929 i va morir a Sofia l’any 2004. Va escriure novel•les, obres de teatre i també va fer de guionista.

Estrena a Belgrad d’una versió serboalbanesa de Romeu i Julieta

Diumenge passat es va estrenar una nova versió de Romeu i Julieta al Teatre Nacional de Belgrad. Aquesta versió del clàssic de Shakespeare ha estat posada en escena pel director serbi Miki Manojlovic, i presenta la particularitat que està protagonitzada per actors serbis i albanesos.

Un dels objectius d’aquesta versió, segons el director, és ajudar a la reconciliació i al diàleg entre tots dos pobles per via de l’art.

El paper de Romeu, i la família dels Montagú, l’interpreta un actor albanès, mentre que el paper de Julieta, i la família Capulet, l’interpreta una actriu sèrbia.

El coproductor d’aquest espectacle, l’albanès Jeton Neziraj, va arribar a afirmar que aquest drama marca el final simbòlic del conflicte entre tots dos pobles . A més, queda demostrat, segons ell, que serbis i albanesos poden treballar conjuntament.

Aquesta obra es representarà al Teatre Nacional de Prístina el mes vinent.

És evident que accions d’aquest tipus poden ajudar molt més a la reconciliació que no pas esdeveniments patètics i tristos com els que es van esdevenir en el partit de futbol entre les seleccions sèrbia i albanesa, ara ja fa uns mesos, que van acabar amb la suspensió del partit.

Moldàvia: un estatut especial per a la comunitat búlgara

Al sud-est de Moldàvia hi ha el districte de Taraklia, amb la capital en la ciutat del mateix nom. Segons el cens de l’any 2004 hi viuen 43.000 persones, de les quals una mica més de la meitat són d’origen búlgar. Fins ara, la llengua búlgara ha tingut una certa presència oficial, ja que l’ensenyament s’imparteix en búlgar i en romanès, i hi ha una universitat des de l’any 2004 on també es té en compte aquest fet.

Aquesta setmana, el parlament moldau ha aprovat una llei de gran transcendència, que atorga un estatus especial a la minoria búlgara, majoritària en aquest districte. Segons informa el mitjà digital Osservatorio Balcani Caucaso, que aprofitem per recomanar-vos, la decisió es va prendre el passat 3 d’abril.

Us en reproduïm la notícia apareguda en aquest mitjà, que podeu llegir en la versió original en el següent enllaç:
http://www.balcanicaucaso.org/bloc-notes/Moldavia-la-comunita-bulgara-verso-uno-statuto-speciale

“La comunitat búlgara que viu al sud de Moldàvia veurà reconeguda legalment la seva especificitat. El parlament de Chisinau va votar, el divendres 3 d’abril, un projecte de llei que farà de Taraklia, divisió administrativa en què són majoritaris els búlgars, un “departament nacional-cultural”.

D’acord amb els resultats preliminars del cens realitzat a Moldàvia l’any passat, prop de 28.000 búlgars viuen en aquest departament . Pel pes demogràfic i per la força de la seva identitat cultural, els representants d’aquesta comunitat han demanat un estatut especial per a la regió en què viuen.

El Partit Comunista de Moldàvia, un dels més importants del país, ha fet seves aquestes demandes i ha presentat al Parlament un projecte de llei que preveu un estatus jurídic inèdit: el “departament nacional-cultural”.

El text va ser aprovat en el Parlament divendres passat, amb el suport de comunistes, socialistes i demòcrates. “No hem d’oblidar les demandes de la població de Transnístria a principis dels anys 90”, va dir el president del Partit Comunista, Vladimir Voronin, i va afegir: “Al principi només demanaven una autonomia cultural, però no se’ls va concedir i ara els resultats són els que són”. Segons Voronin, cal ser responsables i seriosos i evitar la romanització.

D’altra banda, els partits liberal i liberal-democràta van alertar que aquest estatut pot obrir una nova caixa de Pandora en un país ja aclaparat pel separatisme de Transnístria i per les demandes d’autonomia de Gagaúsia. “És absurd prendre aquest tipus d’iniciatives, de caire separatista, quan ja tenim un munt de problemes”, va afirmar el diputat liberal Ion Apostol.”

Els búlgars, exactament igual que els gagaüsos, van arribar a Moldàvia a finals del segle XVIII i a principis del segle XIX, fugint de la persecució otomana. De fet, van arribar a un territori que estava sota sobirania russa, que va encoratjar aquesta emigració. Segons algunes dades, a principis dels anys quaranta d’aquest segle, el nombre de búlgars era de 177.000, però ha anat disminuint amb els anys, de manera que l’any 1989, ja era només de 88.000.

L’any 1999 els búlgars de Taraklia ja es van mobilitzar per tal que no hi hagués certs canvis enles divisions administratives del país, i van organitzar un referèndum que va ser considerat il•legal per les autoritats moldaves, en el qual també va votar molta població d’origen romanès.

Taraklia no és l’única zona de Moldàvia on viuen búlgars. També n’hi ha a la regió de Bessaràbia, a la de Kantimisrski i a la de Chimishliyski, segons les dades que aporta el web bulgarnation. En cap d’aquests tres territoris, però, supera el 5% de la població (1.500 persones, 3.700 i 1.300 respectivament). Podeu consultar-ne la informació en el següent enllaç:

http://www.bulgarnation.com/Bulgarians%20in%20Moldova-English%20version.html

El govern d’Ucraïna vol sancionar Bregovic per actuar a Crimea

Segons informen diversos mitjans russos i ucraïnesos, el Ministeri d’Afers Estrangers d’Ucraïna ha demanat que es prenguin mesures administratives contra Goran Bregovic, un dels músics balcànics més coneguts arreu del món. El motiu d’aquestes possibles sancions és el concert que va fer a la ciutat de Sebastopol, Crimea, el 26 de març.

Entre els motius que es destaquen com a possible motiu d’aquesta sanció hi ha el fet de no passar pels llocs de control ucraïnesos, ja que aquest territori és considerat de sobirania ucraïnesa.

En el concert, Bregovic va blasmar la política de les potències occidentals envers Crimea i Rússia. Va aprofitar, també, per criticar les sancions internacionals, que va qualificar de paranoia. Va insistir en els vincles entre els països balcànics i Rússia, tot destacant la profunda admiració que desperta en aquests països tot el que prové de l’Est.

Davant el fet que pogués sancionat per la seva actuació i les seves declaracions, va afirmar que li era indiferent.
Si s’apliqués el que preveu la llei, les sancions poden ser diverses, com un arrest durant quinze dies, una multa o la prohibició d’entrada a territori ucraïnès.

Bregovic ja ha anunciat la cancel•lació d’un concert previst a Kíev el dia 16 de maig.

El Tribunal de l’Haia reclama Vojislav Seselj

El mes de novembre passat Vojislav Seselj, líder del Partit Radical Serbi, va ser posat en llibertat temporalment, per motius de salut. Seselj estava acusat de cometre crims de guerra durant les guerres de Bòsnia i Croàcia, i estava sent jutjat pel Tribunal Internacional de l’Haia.

Immediatament després de ser alliberat va fer, només arribar a Belgrad, mítings públics on justificava les seves accions i on també reivindicava la Gran Sèrbia, que abasta, tal com ha defensat sempre, Kosova, Montenegro, bona part de Croàcia (Eslavònia i la Krajina) i la major part de Bòsnia i Hercegovina. També va criticar durament el tribunal de l’Haia, que no considera legitimat per jutjar-lo i que, a més, segons ell, és parcial.

L’alliberament de Seselj va provocar la immediata reacció de diferents governs de la zona, i va ser especialment contundent la del govern croat.

Després de quatre mesos d’aquella decisió, el Tribunal de l’Haia l’ha rectificat, cosa que ha provocat la ràpida reacció del govern croat, que ja ha mostrat la seva satisfacció.

Seselj ja ha manifestat públicament que ell no es lliurarà de manera voluntària. Ha anat més enllà encara, ahir mateix va cremar una bandera croata al centre mateix de Belgrad, per protestar contra el que ell considera que són atacs contra la seva persona liderats pel govern d’aquell país. El govern de Zagreb ja ha cridat l’ambaixador serbi a consultes i ha fet arribar una queixa formal al govern de Belgrad.

Tot això obligarà, per tant, el govern serbi a prendre una decisió sobre aquest tema, que sap que li pot provocar problemes. El primer ministre Alexander Vucic ha denunciat que la comunitat internacional està aprofitant el cas Seselj per tal de pressionar el govern serbi.

Seselj es va lliurar voluntàriament a la justícia internacional l’any 2003. El judici, que va començar l’any 2007, es va anar allargant molt. Se n’esperava la sentència definitiva l’octubre de l’any 2013, però davant dels recursos presentats per la suposada parcialitat del jutge, es va ajornar. A partir de llavors, un nou jutge ha de portar aquest cas, però és segur que el veredicte no es farà públic, com a mínim, fins a finals del 2015.

Seselj va néixer a Sarajevo en el si d’una família “serbobosniana” l’any 1954. Va liderar el Partit Radical Serbi durant els anys noranta i fou aliat de Milosevic. Finalment, però, Milosevic i Seselj van distanciar-se quan Seselj va acusar Milosevic d’abandonar la república Serpska, fins al punt que va arribar a ser empresonat. Durant la guerra de Kosova tornà a acostar-s’hi i va formar part del govern d’unitat nacional, entre 1998 i 2000.

Aquesta decisió, de reclamar Seselj, pot ser enraonada, però per evitar suspicàcies s’hauria d’actuar amb els mateixos criteris amb altres criminals de guerra. Ara fa poc, també per motius humanitaris, va sortir de la presó Branimir Glavas, que també ha fet tot de proclames i crides de carácter xenòfob. També seria enraonat que es prengués una decisió similar.

Gagaúsia pot exercir el dret a l’autodeterminació?

Gagaúsia és un territori autònom dins la república de Moldàvia, situat a la zona més sud-occidental. Es regeix per un estatut, aprovat l’any 1994. En aquest estatut es regulen qüestions tan importants com quins territoris en formen part, si se n’hi poden afegir o si es pot fer un referèndum d’autodeterminació. Els aspectes fonamentals d’aquest Estatut són els següents:

– Les llengües oficials són el moldau (és romanès, però en el text surt esmentat d’aquesta manera) gagaús i rus, per aquest ordre. La llengua de relació amb l’estat i els organismes ubicats fora de Gagaúsia són el moldau i el rus.

– Gagaúsia té els seus símbols propis, que han d’exposar-se conjuntament amb els de la República de Moldàvia.

– Gagaúsia està formada per totes les localitats on hi hagi més d’un cinquanta per cent de població gagaüsa.En les localitats on el percentatge de gagaüsos sigui inferior al cinquanta per cent, si un trenta per cent del cens ho demana, es pot fer un referèndum local, per integrar-s’hi. En cas que alguna localitat amb més del cinquanta per cent de gagaüsos se’n vulgui desvincular, caldrà que un terç del cens sol•liciti, també, fer un referèndum local.

Aquesta disposició explica per què Gagaúsia no té una continuïtat territorial. Si n’observem un mapa, veurem que hi ha un territori gran i compacte, dos petits enclaus i dues localitats més. En les zones intermitges hi viuen importants bosses de població gagaüsa que no són, però, majoritàries. Tot i això, quan es va proclamar la República de Gagaúsia l’any 1990, que va perdurar fins l’any 1994, any en què es va aprovar l’Estat Especial que comentem, sí que incloïa aquests territoris on els gagaüsos no són majoritaris. Per tant, la seva extensió era bastant més gran que l’actual.

Àrea de Gagaúsia:

Aquest mapa prové de l’edició en català de la viquipèdia

– Gagaúsia té el que se’n diu, i en l’Estatut així consta, el dret a l’autodeterminació externa. Això vol dir que en cas que canviï l’estatus de Moldàvia com a estat independent, Gagaúsia podria decidir independitzar-se, però només en aquest cas. Aquesta clàusula està pensada pel supòsit que Moldàvia decidís integrar-se en un altre estat, com Romania.

De fet, el referèndum d’autodeterminació que s’hi va fer ara fa més d’un any, el febrer de 2014, apel•lava aquest article.

De tota manera, el comportament del govern moldau no ha estat gaire tolerant amb moviments que postulin la independència. Un exemple d’això és la prohibició del partit del Moviment Popular Gagaús-Khalky, liderat per S. Gulgar, amb l’argument que moviments d’aquest tipus eren contraris a l’ordenament constitucional, i que per tant havien de ser il•legalitzats.

Gagaúsia

Gagaúsia (Gagauz Yeri) és un territori autònom d’uns, aproximadament, 1.800 km quadrats i uns 160.000 habitants, la majoria dels quals són gagaüsos (més del 80%). Els gagaüsos parlen una llengua turquesa i tenen la particularitat de ser l’únic poble túrquic de religió cristiana ortodoxa. Està poblada, a més, per aproximadament un 5% de russos, un 5% de moldaus, un 4% de búlgars i també per gitanos i ucraïnesos. Les tres llegües oficials són el gagaús, el romanès i el rus. La capital és Comrat.

Els gagaüsos, que no havien gaudit d’autonomia política des de feia molts anys, van proclamar l’any 1990 una República gagaüsa, que no fou reconeguda per Moldàvia. Finalment, l’any 1994 el Parlament moldau va aprovar la Llei d’Estatut Especial de Gagaúsia, que preveu la preservació de la identitat, cultura i llengua nacionals. Aquesta llei preveu, ja, el dret d’autodeterminació en cas que hi hagi un canvi pel que fa a la independència de Moldàvia.