El genocidi del búlgars de Tràcia

Aquests dies es commemora el centenari de l’inici del genocidi armeni, considerat tradicionalment com el primer gran genocidi del segle XX. És indiscutible la magnitud i l’abast d’aquest genocidi.

Ara bé, en d’altres indrets s’ha volgut fer notar, però, que també hi hagué durant aquells anys, altres persecucions i exterminis massius de població, de no tanta magnitud, però també brutals. S’ha parlat, per exemple, de les campanyes dels europeus a Namíbia, sobretot contra el poble herero. Més a prop nostre, des de Bulgària s’ha volgut fer notar que poc abans del genocidi armeni es va cometre el genocidi dels búlgars de Tràcia, també a mans dels otomans.

Segons les dades aportades per estudiosos búlgars, 108 pobles van ser abandonats, prop de 200.000 persones van haver d’abandonar les seves llars i emprendre el camí de l’exili i el nombre de morts podria ser d’unes quantes desenes de milers, tot i que no hi ha acord sobre un nombre concret.

La informació a què podem accedir des d’aquí ens fa molt difícil contrastar aquestes dades, però és indiscutible que aquests fets, amb més o menys intensitat es produïren. L’historiador Mark Levene, un dels més bons coneixedors d’aquesta qüestió, ho corrobora, tot i que no s’atreveix a donar-ne dades exactes. Es pot consultar el seu text The Crisis of Genocide (publicat per Oxford University Press, l’any 2014), concretament el primer volum: Devastation: The European Rimlands, 1912-1938.

Cal emmarcar aquests fets en el context de les Guerres Balcàniques, dos conflictes que van afectar els països de la regió entre els anys 1912 i 1913, poc abans de l’esclat de la Primera Guerra Mundial.

Levene assenyala diversos episodis de genocidi o de neteja ètnica durant aquells conflictes. Esmenta el genocidi dels albanesos de Samèria a mans del grecs, poc després de proclamar-se la independència d’Albània, la destrucció de pobles albanesos a la regió de Dibra a càrrec de forces sèrbies i montenegrines o la conversió forçada de pomaks (búlgars de religió musulmana) a la fe ortodoxa. També documenta neteges ètniques parcials de musulmans, albanesos, grecs, serbis i búlgars, en una mena de guerra de tots contra tots. Quan parla, però, dels fets esdevinguts a la Tràcia Oriental i les muntanyes Ròdopes no dubta de qualificar-los de genocidi parcial. Utilitza el terme de genocidi parcial, ja que moltes persones van poder fugir i salvar les vides, no com va passar amb els armenis, on el nombre de persones que es va poder salvar va ser molt escàs.

Els llocs en concret on es pot documentar aquest genocidi són les actuals províncies d’Edirne, Kirklareli i Tekirdag a la Turqia europea, a la Tràcia oriental grega i al sud-est de Bulgària, i va tenir lloc en el decurs de la segona d’aquestes guerres balcàniques, a mitjan 1913.

A principis de juny de 1913, Bulgària s’enfrontava als seus antics aliats de la Primera Guerra Balcànica (Romania, Sèrbia, Grècia i Montenegro) i a Turquia en una lluita per l’hegemonia a la península balcànica. Bulgària havia quedat descontenta del Tractat de pau de Londres, que els concedia menys territoris dels que pretenia en el moment de començar la guerra. Per aquest motiu, el monarca búlgar, Ferran I va iniciar les hostilitats de maenra unilateral.

Les tropes gregues estaven pressionant Bulgària per la part sud-occidental, mentre que les tropes romaneses havien entrat al nord de Bulgària. L’administració búlgara de la regió d’Adrianòpolis (l’actual Edirne), territori adquirit per Bulgària poc abans, amb el Tractat de Londres, no va pensar que hi hagués un perill imminent per part de les tropes turques, que també els atacaven pel sud. Creien que els otomans, obligats pel Tractat de Pau de Londres (que va posar fi a la Primera Guerra Balcànica), no ocuparia aquests territoris. Però no va ser així. L’exèrcit otomà, amb el suport de forces irregulars, va ocupar ràpidament la regió, va acaparar tot el bestiar i tot el menjar emmagatzemat, va obligar la població local a recollir les collites, va confiscar les armes i, un cop fet això, la va expulsar, sense el bestiar i sense les possessions, i en molts casos assassinar. Sembla ser que en aquests fets també hi hagué la connivència de les forces gregues.

Hi ha dades concretes sobre pobles que van ser cremats, com Kyriaki, Evros, Merhamla… Hi ha constància també d’assassinats massius en algunes poblacions un cop conquerides, com a Dimotika i Soffli, o Manastirtsi. Són només exemples d’uns fets que van ser massius.

Poc després de finalitzar les guerres, es van fer els primers estudis sobre el tema. Són de destacar el portat a terme per l’acadèmic búlgar Liubomir Miletitx, que va publicar-ne un llibre i, també, un altre estudi encarregat per la fundació Carnegie Internacional.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s