Profunda crisi política a Macedònia. Reapareix la guerrilla albanesa?

Aquest dimarts, 21 d’abril, es van produir uns estranys fets a la República de Macedònia que han passat desaparcebuts per a la premsa internacional. Els fets es van esdevenir a la localitat de Gashina, a la municipalitat de Lipkovo, prop de la frontera amb Kosova.

Una quarantena d’homes uniformats i armats van segrestar durant unes hores uns policies macedonis. Sembla ser que aquestes persones parlaven albanès i es van identificar com a membres de l’UÇK. Aquestes són les sigles de l’Exèrcit d’Alliberament de Kosova, que va lluitar contra la Sèrbia de Milosevic, però també de l’Exèrcit d’Alliberament Nacional, que era el nom de la guerrilla albanesa que va mantenir una curta guerra contra l’estat macedoni l’any 2001.

Aquestes persones van comunicar als policies retinguts que es consideraven en guerra contra Macedònia i que no reconeixien els acords d’Ohrid, que són els acords de pau que es van signar l’any 2001 i que van posar punt i final a la breu guerra de l’any 2001. Aquests acords, alhora, van servir per posar les bases de la nova Macedònia.

De seguida, va aparèixerr el portaveu del govern, Ivo Kotevski, que va comunicar a l’opinió publica que s’havia comès aquest acte terrosrista. Se’n van fer ressò, immediatament, diversos mitjans, sobretot macedonis i serbis.

Una de les informacions que no es té amb certesa és si aquestes persones provenien de Kosova o bé de Macedònia mateix. La localitat de l’incident es troba molt a prop de la frontera amb Kosova, i també a uns 21 km, només, de la capital del país, Skopje. Cal recordar, però, que aquesta zona va ser una de les més conflictives durant els mesos que va durar la guerra.

Les forces de l’oposició, tot i condemnar aquesta acció, com ha fet el íder del Partit Socialdemòcrata, Zoran Zaev, han criticat el govern ja que consideren que aquesta cobertura mediàtica és utilitzada de manera oportunista per tal de desviar l’atenció pública de la greu i profunda crisi política que viu Macedònia.

Entre d’altres coses, cal recordar que des que es va constituir el Parlament, ara farà aviat un any, l’oposició no hi ha estat mai present i l’ha boicotejat , perquè consideren que el partit governant va vencer arran d’una clara tupinada electoral. D’altra banda, molts sectors socials estan qüestionant el poder absolut de Nikola Gruevski, cap del govern, del partit conservador VRMO-PDME (Organització Revolucionària Interior- Partit Democràtic de Macedònia), com van fer els estudiants universitaris que van aconseguir que el govern reitrés un projecte d’exàmens externs per obtener el títol, els estudiants de secundària, que estan en plenes mobilitzacions per tal de rebutjar les propostes d’exàmens de revàlida, el món de la premsa, també revoltat per la indiscutible pressió del govern sobre els mitjans (aquest dimecres mateix es va fer pública una amenaça de mort, amb forma de corona, d’un prestigiós periodista crític amb el govern, Borjan Jovanovski). Els professionals liberals també estan en peu de guerra contra la política impositiva…

Tot aquest clima ha fet que els aliats albanesos del partit governamental, la Unió Democràtica per a la Integració (DUI), s’estiguin plantejant seriosament abandonar el govern, que quedaria en minoria. Representants d’aquest partit han apuntat la possibilitat que hi hagi agents provocadors i que és molt important no caure en provocacions. Cal dir que l‘etern problema del país, no resolt, la qüestió albanesa, esclata també periòdicament.

L’UÇK, que ha protagonitzat els fets d’aquest dimarts, va reaparèixer fa un temps i ha reivindicat accions d’escassa envergadura però d’impacte mediàtic. Ja va provocar dues explosions durant el mes de desembre, una de les quals contra una comissaria, i ara fa una semana també va reivindicar la col•locació d’un artefacte prop de la seu del govern.

El que és evident és el govern de Gruevski està més acorralat que mai, i que si no hi ha un canvi polític real, i de fons, les coses es poden complicar molt a Macedònia.