Informe sobre la situació dels drets humans a Croàcia

El Comitè pels Drets de l’Home de les Nacions Unides (CCPR) ha publicat un informe on analitza quina és la situació d’aquest drets a Croàcia. Aquest informe repassa la situació en què es troben diversos col•lectius i fa una sèrie de recomanacions per tal de millorar-ne les condicions de vida.

Entre d’altres coses denuncia la desproporció dels controls d’identitat i interrogatoris que pateixen les minories ètniques, particularment els roms, fins i tot sense sospita de delicte.També lamenta les dificultats a què s’enfronten els roms a l’hora de complir els requisits per a l’obtenció de la ciutadania croata, ja que sovint no tenen documents d’identitat personal.

Insisteix, com ja havia fet en informes anteriors, en la situació d’indefensió que es troben les persones que es van convertir en apàtrides a causa de la desintegració de la República Federal Socialista de Iugoslàvia. Això els provoca una situació de vulnerabilitat i impedeix el gaudi de serveis socials, prestacions socials i un habitatge adequat, així com limita el seu accés a l’ocupació. Els rom també són els principals afectats per aquest punt.

Denuncia, també, la segregació de facto dels nens romanís en el sector de l’educació i en la manca d’oportunitats per rebre instrucció en el seu idioma. Segons les estadístiques, és evident que els roms i els serbis tenen dificultats a l’hora d’accedir a l’habitatge, la salut, l’ocupació i la participació en la direcció dels afers públics.

També destaca que les persones que pertanyen a minories nacionals s’enfronten a problemes a l’hora d’emprar la seva llengua, o bé a utilizar el seu sistema d’escriputra, com és l’alfabet ciríl•lic en el cas de la població sèrbia. En aquest sentit esmenta el cas emblemàtic de la ciutat de Vukovar on s’ha fet una gran campanya per tal d’impedir que l’alfabet ciríl•lic sigui utilitzat per l’administració.

Tot i això, valora la creació d’un Grup de Treball per al Seguiment de Crims d’Odi, ja que hi ha constància de nombrosos atacs racistes contra membres de les minories ètniques, encara que moltes vegades no s’investiguen adequadament, ni s’indemnitzen les víctimes.

El Comitè considera que els estereotips i els prejudicis contra les persones lesbianes, gais, bisexuals i persones transgènere (LGBT) es mantenen i remarca que hi ha moltes denúncies d’actes de violència que no són investigades ni arriben a judici.

Es manté la impunitat, en molts casos, de persones que van cometre greus violacions dels drets humans durant el conflicte armat.Si bé reconeix els esforços per fer front als casos de crims de guerra, el Comitè lamenta la lentitud de les investigacions. També creu que les persones jutjades són en un percentatge excessivament elevat d’ètnia sèrbia, i que això no es correspon amb el que hauria de ser.

Encara no se sap res de 1.600 persones que van desaparèixer durant la guerra i hi ha una manca de transparència pel que fa a la metodologia utilitzada en la selecció de les regions per a la investigació i exhumacions
Hi ha encara un nombre considerable de refugiats, repatriats i desplaçats interns que encara no han estat reassentats i continuen residint a albergs col•lectius. El Comitè lamenta que l’execució del programa d’habitatge per a aquestes persones s’ha desaccelerat en els darrers anys.

Les dones segueixen estant subrepresentades en els sectors públic i privat, en particular en els llocs de presa de decisions. Els estereotips persisteixen pel que fa a la posició de la dona en la societat, en particular pel que fa a les dones de les zones rurals i les dones amb discapacitat.

Quant a la violència domèstica, el Comitè observa amb preocupació l’aplicació incoherent de les sancions a causa del fet que la violència domèstica també es pot definir com un delicte menor. També denuncia l’ús excessiu i prolongat d’hospitalització involuntària de les persones amb discapacitat intel•lectual o psicosocial i un retrocés pel que fa a les mesures adoptades per lluitar contra el tràfic de persones.

Reitera, com ja havia fet en altres informes d’anys anteriors, la seva preocupació per la persistència de les males condicions en els centres de detenció, com l’amuntegament en algunes presons i la falta d’accés a serveis de salut. Són especialment preocupants les condicions de detenció a la presó del comtat de Zagreb.

Anuncis

2 thoughts on “Informe sobre la situació dels drets humans a Croàcia

  1. britishsteel87 20 Abril 2015 / 7:11 AM

    De tot plegat, el que més m’esfereeix és el següent:

    “També denuncia l’ús excessiu i prolongat d’hospitalització involuntària de les persones amb discapacitat intel·lectual o psicosocial i un retrocés pel que fa a les mesures adoptades per lluitar contra el tràfic de persones.”

    La resta ja m’ho suposava, però això em pensava que ja no passava…

    • Josep Dorca 26 Abril 2015 / 5:32 PM

      Sí. Són aquelles coses que les llegeixes i no te les creus. De tota manaera, aquí tampoc no fa tants anys que això no es fa, i m’agradaria creure que no es fa. Tampoc no hi posaria la mà al foc.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s