Albània, els musulmans que van salvar els jueus durant la Segona Guerra Mundial

Mentre a la majoria de països d’Europa s’estava perseguint els jueus i s’aplicava la solució final, a Albània, país de majoria musulmana, els jueus no van ser exterminats, i no només això, sinó que el seu nombre es va multiplicar per deu. Abans de la guerra, hi havia només uns dos-cents jueus a tot l’estat, sobretot a Korça i a Prístina (a Kosova). Quan va finalitzar la guerra, el seu nombre es va incrementar fins superar els dos milers, i Albània va acabar sent l’únic país d’Europa on hi havia més jueus després de la guerra que abans. Aquest increment de la població jueva va ser degut a l’arribada de moltes persones procedents de Grècia i d’Àustria sobretot, però també d’altres països.

A part dels jueus que s’hi van quedar, Albània també va servir de pont perquè molts d’altres poguessin fugir cap a altres llocs. La personalitat més rellevant que va utilitzar Albània com a pont va ser Albert Einstein.

Albània va ser envaïda per la Itàlia feixista l’abril de 1939. A partir de llavors, als jueus no se’ls va permetre sortir del país i fins i tot es va obrir un camp de concentració a Kavaje. Tot i això, Itàlia no va lliurar els jueus als nazis. Després de l’armistici, signat el 8 de setembre de 1943, entre Itàlia i les forces aliades, les tropes alemanyes van ocupar Albània. Un cop el país va ser ocupat, els nazis van ordenar que tots els jueus fossin fitxats, per tal de poder-los deportar, però els albanesos no van donar cap llista als alemanys i van optar per no col•laborar-hi, tot i les accions de represàlia que van dur a terme els ocupants. En molts casos els van amagar, moltes vegades a casa seva, i van permetre que fugissin amb passaports i documentació falsa.

Els funcionaris d’immigració d’Albània, a més, van permetre l’entrada de molts jueus encara que no tinguessin la documentació en regla. Els habitants del país van proporcionar documentació a a aquestes persones segons la qual eren musulmans albanesos, cosa que va fer que no fossin deportats.

Els musulmans albanesos tenen un codi d’honor conegut amb el nom de Besa, que obliga a l’hospitalitat i a la protecció dels hostes com si fossin membres de la pròpia família. Aquest codi d’honor pot explicar la seva actuació i també el fet que no consideressin que el que feien fos res d’extraordinari.

Uns altres musulmans albanesos, en aquest cas de Bòsnia, Dervis i Servet Korkut, van amagar i protegir l’Hagadà de Sarajevo dels nazis, i van salvar la vida d’alguns jueus amagant-los a casa seva i fent-los passar per musulmans.

De tots aquests fets se n’ha fet una pel•lícula que porta per nom La promesa, dirigida per Rachel Goslins i amb música de Philip Glass. Aquest film, alhora, està inspirat en el llibre de Norman Gershman titulat Besa, que recull històries i fotografies de famílies albaneses que van protagonitzar aquests fets.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s