Els óssos d’Eslovènia

Encara recordo la primera vegada que vaig estar a Eslovènia. Havíem decidit de visitar alguns dels preciosos pobles dels Alps Dinàrics, ben a la vora per cert de la capital, Ljubljana. Va ser arribar a un petit poblet i començar a endinsar-nos en el bosc muntanya amunt. Ja era cap al tard i ens vam trobar més d’una persona que, horroritzats, ens deien que féssim marxa enrere i que tornéssim cap al poble, perquè… en aquelles muntanyes hi havia molts óssos. No en sabíem res, acostumats a un país on els óssos ja havien passat pràcticament a la història.

Pocs anys després, quan es va decidir recuperar l’ós bru als Pirineus, l’any 1996,es va recórrer a la població d’aquesta espècie que viu a Eslovènia. Aquest país té el privilegi de ser un dels països europeus amb una població més estable, nombrosa i consolidada d’aquests plantígrads.

Aquesta situació, però, no sempre ha estat així. Com a la resta d’Europa, els óssos eren molt nombrosos en aquests territoris almenys fins al segle XVIII. A partir de llavors, la cacera indiscriminada va provocar que se’n reduís d’una manera dràstica la població, fins al punt que va estar ben a prop de l’extinció. Segons algunes dades, a principis del segle XX, tan sols en quedaven una trentena o una quarantena.

No va ser fins la segona meitat del segle XX que es va iniciar una política conscient i deliberada que tenia com a objectiu recuperar-ne l’espècie. A hores d’ara, sembla que això està garantit. Pel cap baix, n’hi ha uns set-cents exemplars, que en garanteixen la supervivència com a espècie, i no només això, sinó que també s’han utilitzat alguns exemplars per repoblar altres zones, com Àustria, Itàlia o els nostres Pirineus.

El caràcter eminentment muntanyós d’Eslovènia (als Alps Dinàrics, sobretot), amb nombrosos boscos de faigs i d’avets, ofereix un hàbitat ideal per als úrsids.

Un ós bru eslovè sol pesar, de mitjana, entre 100 i 150 quilograms, tot i que n’hi ha de més grossos. Són omnívors, tot i que la seva dieta està basada en els vegetals (entre el 70% i el 85% del que mengen). La carn, doncs, no n’és l’element central i, per tant, cacen poc. L’època de l’any que estan menys actius és la que s’estén entre novembre i març, ja que aquest és el període d’hibernació, tot i que això no vol dir que estiguin dormint tot el temps. En estat natural poden viure entre quinze i vint-i-cinc anys, poques vegades trenta. Els óssos són animals solitaris. Els óssos mascles viuen sols i només podem veure els cadells, un o dos com a màxim, amb les femelles.

Anuncis

2 thoughts on “Els óssos d’Eslovènia

  1. Octavi 6 Abril 2015 / 3:09 PM

    Vaig visitar Eslovènia l’any 96. Al poble de Kobarid, una noia catalana va anar a fer un riu al bosc i es va trobar de cara amb un ós. Efectivament n’hi ha molts! 🙂

    • Josep Dorca 8 Abril 2015 / 1:55 PM

      Quan hi vaig estar la primera vegada, ens van espantar molt. De fet, érem al mig de la muntanya i gairebé ens van “obligar” a baixar, perquè dien que era perillós, tot i que no en vam veure cap.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s