Les llengües en perill dels Balcans, segons l’atles interactiu de la UNESCO

La UNESCO, des de fa gairebé vint anys (la primera edició és de 1996), publica un atles interactiu que té com a objectiu fer-nos conscients de la situació precària en què es troben moltíssimes llengües del món. Hauria de servir, també, perquè els responsables polítics prenguessin les mesures oportunes per tal de protegir-les.

La primera versió en línia és de 2009. En la darrera versió hi apareixen 2.498 llengües. De cada llengua, se’n dóna una breu informació, amb la filiació, nombre de parlants, localització i una valoració sobre la seva situació.

Pel que fa a la valoració sobre la situació de cadascuna de les llengües, inclou les categories següents: vulnerable, en perill, seriosament en perill, en situació crítica o extingida, com és el cas del dàlmata. En els pocs casos que s’ha aconseguit revitalitzar una llengua (com el cornuallès o el manx) també s’esmenta.

Quant als països balcànics, les llengües en una situació delicada són, segons aquest atles, les següents:

Sèrbia: aromanès, búlgar del Banat, judeocastellà o ladino, romaní, torlac i rutè de la Voivodina.

Croàcia: albanès de Zadar, rutè de la Voivodina, venecià, romaní, judeocastellà o ladino, istroromanès i istrià. També fa esment del dàlmata, ja extingit.

Eslovènia: romaní, venecià, gootscheerisch (dialecte del bavarès).

Bòsnia i Hercegovina: romaní i judeocastellà o ladino.

Montenegro: romaní.

Macedònia, Kosova i Moldàvia no hi apareixen.

Romania: búlgar del Banat, tàtar de Crimea, gagaús, judeocastellà o ladino, romaní, rutè, jíddix, saxó de Transsilvània, romaní, csango hongarès i nogai.

Bulgària: aromanès, tàtar de Crimea, romaní, torlac, judeocastellà o ladino i gagaús.

Albània: aromanès, torlac, judeocastellà o ladino i romaní.

Les reproduïm talment apareixen en el web, sense fer cap valoració sobre la seva afiliació. Tots sabem que la diferenciació entre dialecte i llengua moltes vegades és molt discutible. Per exemple, molts lingüistes poden criticar que aparegui el torlac com si fos una llengua diferenciada del búlgar. D’altra banda, també es tendeix a considerar l’aromanès, l’istroromanès i el meglenoromanès (parlat a Grècia) com a variants del romanès.

Podreu accedir a l’altles interactiu de la UNESCO a partir del següent enllaç:

http://www.unesco.org/languages-atlas/index.php?hl=es&page=atlasmap

Anuncis

One thought on “Les llengües en perill dels Balcans, segons l’atles interactiu de la UNESCO

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s