Prnjavor, la Petita Europa

Prnjavor és una petita municipalitat, que a la pràctica és més que un simple municipi, ja que abasta diverses poblacions, situada a la República Serpska, a Bòsnia i Hercegovina, no gaire lluny de Banja Luka, la capital de l’entitat.

És, i ha estat històricament, una zona eminentment rural. Quan Bòsnia va passar a ser administrada per Àustria-Hongria, a partir de l’any 1878, aquest territori es va poblar amb moltes persones procedents d’altres països de l’Imperi, entre els quals hi havia italians, ucraïnesos, txecs, eslovacs, polonesos, hongaresos, alemanys… Va ser a partir de llavors quan Prnjavor va ser coneguda com a Petita Europa, per la seva extraordinària multietnicitat i per la seva diversitat religiosa.

La immigració va ser intensa fins que es va crear la primera Iugoslàvia, l’any 1919, moment a partir del qual es va aturar del tot. No només això, sinó que algunes de les persones que s’hi havien establert van decidir tornar als seus llocs d’origen.

Durant la Segona Guerra Mundial, els nazis van optar per fer tornar la majoria dels alemanys, que encara hi vivien, a Alemanya. Les cases i les terres que van deixar desocupades van ser repoblades, durant els anys de la Iugoslàvia socialista, amb persones d’origen serbi, cosa que en va fer augmentar de manera considerable el percentatge.

Segons les dades el cens de 1910, poc més del seixanta per cent de la població es declarava ortodoxa. Pel que fa al cens de 1921, les dades són més concretes. Llavors, la població sèrbia, croata o musulmana (en aquella època els musulmans –o bosníacs- encara no eren considerats com una ètnia diferenciada, sinó que havien de decidir personalment si “eren” serbis o croats) era de 34.164 persones; els polonesos, 6.283; els rutens o ucraïnesos, 5.597; els alemanys, 1.486; els romanesos, 556; els txecs, 482; els hongaresos, 371; els Italians, 292; els eslovens, 108; i encara 154 persones d’altres nacionalitats. Tots plegat sumaven 49.893 persones, en total.

Amb els anys la població es va anar homogeneïtzant. A més, la població no va créixer de manera substancial, sinó que més aviat va disminuir. En el cens de 1991, el total de persones censades era de 46.894. D’aquestes, 33.575 es definien com a sèrbies, 7.153 com a bosníaques, 1.737 com a croates, 1.718 com a iugoslaves (en la majoria de casos, persones nascudes en el si de matrimonis mixtos), però encara restaven 2,711, un 5.5% aproximadament, que es declaraven membres d’una altra nacionalitat.

Sobre els txecs de Bòsnia, una bona part dels quals es va instal•lar en aquest territori:
https://balcaniablog.wordpress.com/2015/02/19/els-txecs-de-bosnia/

Sobre els polonesos: https://balcaniablog.wordpress.com/2016/02/21/els-polonesos-de-bosnia-una-minoria-oblidada/

Anuncis

One thought on “Prnjavor, la Petita Europa

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s