El camp de refugiats de Konik, a Montenegro

Una de les conseqüències més dramàtiques de totes les guerres és el patiment de la població civil, que moltes vegades es veu obligada a abandonar les seves llars i, fins i tot els, seus països. Això també va passar durant les guerres als Balcans durant els anys noranta.

Potser on hi ha més casos de persones que no han pogut tornar a les seves llars és a Bòsnia, on la situació és molt complicada per la divisió territorial basada en criteris ètnics. No és l’únic cas, però. Fa pocs dies han sortit a la premsa  diverses informacions sobre els problemes amb què es troben els refugiats d’origen croat, provinents sobretot de la zona de Letnica (a Kosova),  en el camp de refugiats de Mala Gorica, a Cròacia. De tant en tant, a Sèrbia, es fan notar les protestes dels refugiats d’aquesta nacionalitat que tenen el seu lloc d’origen a l’Eslavònia oriental.

A Montenegro, també hi ha refugiats. Avui en dia, encara queden persones que van haver de marxar i que encara no han pogut tornar a casa seva. Un dels camps de refugiats que, a hores d’ara, no s’ha desmantellat és el de Konik, a Montenegro, gairebé setze anys després de la finalització de la guerra de Kosova. Està situat als afores de Podgorica, la capital del país.

En aquest campament hi viuen, aproximadament, 1.500 persones roms refugiades de Kosova. Encara són considerats com a desplaçats i no gaudeixen dels més mínims drets, com per exemple el dret al treball. No han pogut tornar al seu país, però tampoc no han pogut iniciar una nova vida en el país d’acollida, que és una de les opcions que en teoria haurien de poder portar a la pràctica. D’altra banda, la possibilitat d’emigrar cap a tercers països també és molt complicada, ja que no tenen els recursos mínims per fer-ho. Finalment, les administracions de Montenegro i de Kosova no posen facilitats per al retorn d’aquestes persones a Kosova. Els refugiats tenen problemes per accedir a l’educació pública, molts viuen encara en tendes de campanya, sense aigua corrent ni electricitat.

Pateixen, doncs, tots els problemes de què són víctimes tots els refugiats d’arreu del món, però en aquest cas al cor d’Europa. I el fet que faci tants anys que duri, només fa que afegir-hi dramatisme i vergonya per a les autoritats que són responsables que això no es resolgui.

Durant la guerra de Kosova, molts albanesos van acusar els roms de complicitat amb els paramilitars serbis, cosa que va comportar que, un cop finalitzat el conflicte, molts haguessin de fugir. També hi ha força refugiats roms a Macedònia (es calcula que uns dos mil cinc-cents).

Aquesta setmana mateix, el Parlament europeu ha instat el govern de Montenegro a tancar aquest camp de refugiats. També l’ha instat a resoldre definitivament els problemes fronterers que té amb Kosova, Bòsnia i Croàcia.

Podeu trobar més informació sobre aquest en el següent enllaç:
http://www.opensocietyfoundations.org/voices/europe-s-shame-konik-camp-roma-montenegro

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s