Els txecs de Bòsnia

Tots els països balcànics es caracteritzen per la seva multietnicitat. És impossible trobar territoris de relativa extensió en els quals no puguem trobar alguna, o algunes minories. No podem dir que hi hagi, doncs, cap país monoètnic. El paradigma d’aquesta multiculturalitat del món balcànic, però, és Bòsnia. Durant els anys de la Iugoslàvia socialista, Bòsnia era coneguda com la petita Iugoslàvia, precisament perquè reunia en el seu si tota la diversitat possible.

Una altra dada indiscutible és que tots els països balcànics han perdut diversitat en el transcurs del darrer segle. La construcció dels estats nacionals i, moltes vegades, la voluntat manifesta d’aconseguir que les fronteres ètniques coincideixin amb les fronteres estatals ha comportat procesos d’assimilació. No cal dir que els conflictes bèl·lics d’aquest segle han tingut un efecte devastador sobre aquesta diversitat.

Quan es parla de Bòsnia i Hercegovina, normalment es tenen compte només els que es consideren com a tres pobles constituents: els bosníacs (o musulmans, muslims…), els serbis i els croats. Ara bé, més enllà d’aquests tres grups, hi ha una munió de minories sovint oblidades.

Un exemple de tot aquest seguit de minories són els txecs. Aquest col·lectiu encara present en la vida pública, tot i que de manera molt minoritària, ha tingut la seva rellevància en els darrers cent trenta anys.

Els txecs van començar a arribar a Bòsnia després de l’any 1878. Aquell any es va signar el Tractat de Berlín, segons el qual el territori de Bòsnia i Hercegovina passava a ser administrat per l’Imperi Austrohongarès, tot i que formalment romania encara sota poder de l’Imperi otomà.

Aquest canvi d’administració va fer que l’Imperi comencés a impulsar noves infraestructures, sobretot vies de comunicació, que connectaven Bòsnia amb la metròpoli. Es van crear també noves indústries, amb capital austríac sobretot, i es va intentar crear noves institucions. Tot això va representar que Bòsnia fos vista, per moltes persones, com una terra d’oportunitats.

A resultes d’això, moltes persones provinents de tots els països de l’Imperi van emigrar-hi. Entre aquests emigrants hi hagué molts alemanys, hongaresos, italians, polonesos, txecs, eslovacs… Tot plegat va repercutir en el fet que Bòsnia fos encara més multiètnica del que era fins llavors. També va passar que el pes de certes minories es va incrementar, com en el cas dels alemanys i dels hongaresos.

La majoria dels txecs que van arribar a Bòsnia pertanyien al que s’ha anomenat moltes vegades la intelligèntsia. Hi havia, entre aquests emigrants, arquitectes, enginyers, professors, geòlegs. Molts, també, eren professionals qualificats, sobretot en la primera fornada, com per exemple, treballadors del ferrocarril o de les mines (de gran tradició en els països txecs).

El fet que fossin treballadors qualificats va fer que aquestes persones tendissin a aglomerar-se en zones urbanes, com Sarajevo, Mostar, Banja Luka, Derventa, Tuzla o Zenica.

Després d’aquesta primera fornada, n’hi hagué una altra a partir dels anys noranta del segle XIX. En aquest cas, la majoria procedien de zones agrícoles txeques i es van establir en zones rurals del centre de Bòsnia. Així com en el cas de l’emigració que es va assentar en zones urbanes, la tendència va ser la d’anar-se assimilant a la població local, l’emigració rural va tendir a agrupar-se en zones compactes, cosa que va permetre la consolidació de diverses comunitats txeques. Exemples d’això són Macino Brdo (a Prnjavor), Vranduk (a Doboj) i Non Vas (a Derventa). En altres llocs també es constituïren comunitats txeques, tot i que no majoritàries: a Bosanski Kobas i Malici.

A partir de llavors és quan es constitueixen les primeres associacions txeques, escoles on s’ensenya en txec, biblioteques. No cal dir que, tenint en compte que era una immigració molt recent i que Bòsnia formava part de l’Imperi austrohongarès com els països txecs, les relacions i vincles amb el país d’origen eren molt estrets.

Això va canviar relativament a partir del moment que es crea el Regne dels Serbis, els Croats i els Eslovens. Algunes d’aquestes persones van optar per tornar al seu país d’origen, però d’altres van continuar mantenint les institucions pròpies, tal com van fer altres minories.

Quan esclata la Segona Guerra Mundial, i el que podríem anomenar com a múltiples guerres iugoslaves, les institucions txeques van quedar abolides pel règim feixista. A partir de llavors, és quan s’inicia un procés accelerat d’assimilació.

La creació de la nova Iugoslàvia socialista va tornar a garantir els drets de les diferents minories, entre les quals hi havia la txeca, però el trencament de relacions entre Iugoslàvia i la resta de països de l’òrbita soviètica va fer que els vincles amb Txecoslovàquia es tallessin del tot, i que els txecs no fossin particularment ben vistos.

Amb el pas dels anys es van anar consolidant dues tendències paral·leles: d’una banda l’assimilació amb les diverses poblacions locals i de l’altra la tendència a marxar del país, cap a Txecoslovàquia. El resultat final de tot això és que el nombre de persones que s’autoidentificaven com a txeques va caure de manera molt notable. Així com en el cens de l’any 1921 hi havia encara vora 5.900 txecs, en el cens de 1981 el número s’havia reduït ja a a poc més de 600.

Cal tenir en compte que que en els censos que es feien a Iugoslàvia, en el cas concret de Bòsnia, les persones es podien autodefinir com a musulmans (els txecs no tendien a fer-ho), com a croats (alguns) o com a serbis (pocs). La majoria, però, optaven per la fórmula de iugoslaus, que va arribar a representar un percentatge força elevat de la población del conjunt de Iugoslàvia. El percentatge més elevat de persones que es declaraven iugoslaves era precisament a Bòsnia.

Després deles guerres balcàniques dels anys noranta, els txces han quedat dividits entre els que viuen a la República Serpska (Prijedor, Prnjavor, Derventa) on han tendit a passar desapercebuts i els que vieun a la Federació de Bòsnia. En aquest darrer cas hi ha hagut una revifalla de la seva activitat, s’han reestablert algunes associacions i s’ha recuperat l’interès per la llengua, que tot i que no s’havia perdut del tot sí que estava, està, en una situació delicada.

Anuncis

4 thoughts on “Els txecs de Bòsnia

  1. Adelina S 29 Setembre 2017 / 10:29 AM

    I had no clue about the existence of so many small central-European minorities until I got to chat with a man who begs in front of my building in Sarajevo. He told me that his grandfather was Czech and his grandmother was Romanian. It was fascinating, and I asked how his grandparents came to Sarajevo. He said it was during the Austro-Hungarian Empire to work here, just as you described in your article. He was a war veteran, and showed me his arms were scarred from bullets. He got nostalgic about his former good life, but now he has almost nothing, as he has severe arthritis and can’t use his hands to work. The police also get violent every time they see him begging and his health only gets weaker. The tragedies never stop in this country.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s