Què pensa Albin Kurti

Albin Kurti és el líder del partit Vetevendosje (Autodeterminació). En aquests moments, aquest és el principal partit de l’oposició de Kosova i es perfila com la gran alternativa als dos partits que han dominat la vida política del país, des del moment que va accedir a la independència, el Partit Democràtic de Kosova (PDK) i la Lliga Democràtica de Kosova (LDK), el partit fundat pel carismàtic i polèmic Ibrahim Rugova.

La vida d’aquest territori durant tots aquests anys s’ha vist marcada per la incertesa de l’estatus legal, ja que hi ha una bona part d’estats del món que no el reconeixen, alguns de tan importants com Rússia, la Xina i l’Índia, per la corrupció generalitzada que abasta gairebé tots els estaments, per uns índexs econòmics catastròfics, amb percentatges d’atur elevadíssims, el més alt d’Europa (més del 45%) i per la independència més que limitada de què gaudeix. Els Estats Units han controlat del tot, encara que a distància, tots els moviments del seus governs.

Aquests darrers dies Kosova ha viscut moments de tensió importants, que han arribat a fer pensar que el govern del país podria trontollar. El principal impulsor de les mobilitzacions ha estat òbviament Vetevendosje. Diversos mitjans, entre els quals destaca el croat Vecernji List, han fet entrevistes, en profunditat,  aquestes darreres setmanes al seu líder, Albin Kurti, i li han demanat l’opinió, sobre el conflicte per les mines de Trepca, el nou govern , les relacions interètniques…

En aquesta entrevsita, Kurti exposa les idees bàsiques que defensa Vetevendosje. Argumenta que l’hegemonisme serbi és el principal perill per a la pau als Balcans, i en posa com a exemple els fets derivats de les pressions exercides per Belgrad per evitar la nacionalització de les mines de Trepca. A més, considera que Sèrbia en lloc de demanar disculpes per les atrocitats comeses durant la guerra, manté la seva política feixista (literalment) cap a Kosova .

Kurti defensa que les mines de Trepca han de tenir un paper cabdal en el desenvolupament econòmic i industrial del país. Segons ell, l’actitud de Belgrad ha impedit el retorn de les mines a la població de Kosova. El fet que en l’acord de govern, en el qual participa la Llista Sèrbia, hi hagi un punt que diu que totes les empreses que estiguin situades totalment o en part en zones habitades per serbis (com és en aquest cas) necessiten l’acord dels municipis de majoria sèrbia (i, per tant, de manera indirecta de Belgrad) per tal de poder canviar-ne l’estauts és totalment negatiu. Segons Kurti, deixa el govern del país lligat de mans i peus.

Kurti també defensa la no-entrada del seu partit en el govern, que segons ell només pretén tirar endavant privatitzacions de caire neoliberal i que continua amb pràctiques corruptes i mafioses.Per a Kurti, l’important no és un canvi de govern, sinó un canvi de política, que tingui com a prioritats la justícia, la igualtat, la lluita contra la delinqüència i per la sobirania real de Kosova.

Finalment, dubta que Mustapha pugui ser millor cap de govern que Thaci, ja que en en el fons en depèn. Considera que el seu govern no serà veritablement independent, i que en termes econòmics pot portar el país a la situació de misèria que va viure l’Amèrica Llatina durant molts anys.

Pel que fa a la presència de jihadistes albanesos a l’Orient Mitjà, la condemna, hi està en contra, i adverteix del perill del radicalisme religiós, però també alerta del perill de caure en discursos com el del xoc de civilitzacions. Segons ell, cal incidir en els aspectes socioeconòmics que provoquen aquests conflictes.

Pel que fa al futur de Kosova, té molt clar que Sèrbia no en farà el reconexiement com a estat, i creu que l’objectiu polític principal ha de ser una veritable independència del país. No descarta que es pugui fer més endavant un referèndum popular per decidir la possible unió de Kosova a Albània.

Tots aquests punts no són més que els elements claus de la línia política d’aquest partit, creat l’any 2004, tot i que com a partit és el successor dels Comitès d’Acció per Kosova, que tenien com a gran objectiu impulsar l’exercici de la democràcia directa. Els prinicpals impulsors del moviment (que pren el nom d’un dels eslògans de les grans mobilitzacions estudiantils de 1968) eren bàsicament joves universitaris. El partit el podríem catalogar com a partit nacionalista (amb tota la imprecisió i ambigüitat del terme) d’esquerres. Des dels inicis del moviment, Albin Kurti n’ha estat la cara més visible.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s