La Voivodina: un mosaic de nacionalitats en procés d’homogeneïtzació

La Voivodina és una provincia autònoma de Sèrbia situada a la part nord d’aquest estat. És un territori fronterer amb Hongria, país amb el qual té uns forts vincles. De fet, va formar part de l’Imperi austrohongarès fins al seu desmembrament després de la Primera Guerra Mundial, l’any 1918. Llavors es va incorporar al Regne dels Serbis, els Croats i els Eslovens, que posteriorment es va passar a anomenar Iugoslàvia.

La Voivodina té una superficie aproximada de 21.500 quilòmetres quadrats i una població d’1.931.809 habitants, segons el cens de 2011. La capital és Novi Sad, que, amb uns dos-cents cinquanta mil habitants, és la segona ciutat més poblada de tot Sèrbia. La segona ciutat és Subotica, amb uns 100.000 habitants, molt propera a la frontera amb Hongria. Darrere d’aquestes ciutats en podem trobar d’altres de menor importància, com Zrenjanin, Pancevo i Sombor.

Tot i la seva població, no excessivament elevada, és un territori autènticament multiètnic, on conviuen fins a vint-i-sis nacionalitats diferents. Un exemple d’aquesta dviersitat és que el nombre de llengües oficials és de cinc: serbo-croat, hongarès, eslovac, romanès i rutè. Cal dir, però, que les autoritats afirmen que en són sis, ja que comptabilitzen el serbi i el croat com a dues llengües diferents, tot i que aquesta distinció no té cap base filològica.

Segons el cens de l’any 2011, la comunitat més nombrosa és la sèrbia, amb el 66,76% dels censats (1.289.635). Després dels serbis, el grup numèricament més important és el dels hongaresos, que representen el 13% del total (251.136). La resta de grups tenen un pes demogràfic molt menor: els eslovacs, el 2,6%; els croats, el 2,43%; els roms, el 2,19%; els romanesos, l’1,32% i els montenegrins l’1,15%. La resta de grups no arriben a sumar més de l’1%: bunjevci, rutens,iugoslaus, macedonis, ucraïnesos, musulmans, alemanys, albanesos, eslovens, búlgars, goranis, rusos, bosníacs, valacs, jueus, aixkalis, egipcis, grecs, polonesos i xinesos.

Si es comparen les dades d’aquest darrer cens amb les del cens de 1910, quan la Voivodina encara formava part de l’Imperi austrohongarès, es fa evident que la seva demografia ha canviat de manera notòria. És indiscutible que la seva multietnicitat s’ha reduït de manera clara, i res fa pensar que aquesta tendència variï d’ara endavant. Es pot copsar perfectament que la població sèrbia s’ha convertit en totalment majoritària del país, mentre que la població hongaresa té encara una important presència, tot i que percentualment ha disminuït molt i ha quedat circumscrita a determinades zones. La resta de grups ètnics han perdut molt de pes, tant en termes absoluts com relatius. Molt probablement, aquestes tendències, si no hi ha canvis importants, s’aniran consolidant.

Si ara, dos terços de la població és sèrbia, llavors només ho era una tercera part. Ho eren 510.186 persones, que representaven el 33,8% del total. Els hongaresos, en canvi, tenien un pes demogràfic molt més elevat, que s’acostava al 29%, ja que eren 424.555. És a dir, els serbis han bastant més que duplicat la població, mentre que la xifra dels hongaresos s’ha reduït gairebé a la meitat.

La conclusió a la qual es pot arribar, ben fàcilment, és que gairebé cent anys d’experiències iugoslaves i, posteriorment, sèrbies, han capgirat de manera radical l’estructura “ètnica” de la Voivodina. En aquell moment, el 1910, hi havia quatre grans grups amb molt de pes: d’una banda, els serbi i l’hongarès (lluny, però, de la majoria), i de l’altra l’alemany i el romanès, amb uns percentatges molt notables.

El canvi més espectacular, però, és la pràctica desaparició de la població alemanya, tal com ha passat en altres indrets de l’Europa central i oriental. Llavors, l’any 1910, eren 323.779, és a dir més d’una cinquena part, i ara en són poc més de 3.000. Sembla que els alemanys van arribar-hi, sobretot, cap al segle XVIII. La immensa majoria, un quart de milió, van marxar després de la derrota dels nazis. Se’ls va consdierar col·laboracionistes i alguns van ser tancats en camps de concentració. El nombre de romanesos també ha patit una baixada important: de 75.000 a 25.000, mentre que el nombre d’eslovacs s’ha mantingut estable, entorn dels 56.000.

Els serbis són la població majoritària a pràcticament tota la Voivodina. Només a la part més septentrional, el seu predomini no és tan clar. A Subotica, per exemple, la segona ciutat, té com a minoria més nombrosa l’hongaresa, per sobre de la sèrbia. El mateix passa a Becej. Aproximadament el 60% dels hongaresos viuen en vuit municipis al nord de la Voivodina.

Els eslovacs també viuen concentrats, sobretot, en dos municipis, Backi Petrovac i Kovacica, municipis on són majoritaris.

Els croats, per la seva banda, viuen força dispersos per tot el territori. N’hi ha una connnetració important, també, a la ciutat de Subotica.

Pel que fa a les persones que es declaren com a iugoslaves, cal indicar que, tal i com passa a tots els estats sorgits de l’antiga Iugoslàvia, el seu nombre decreix de manera significativa. En la majoria de casos, eren persones nascudes de matrimonis mixtos i que, per tant, no es volien adscriure a cap comunitat nacional. Amb el pas dels anys, però, molts s’han anat identificat amb el grup majoritari de cada territori. En aquests moments, poc més de 12.000 persones s’identifiquen com a iugoslaus, quan fa uns anys el seu nombre s’acostava als cinquanta mil.

Els romanesos van arribar a la Voivodina arran de la invasió otomana, que va provocar la dispersió de nombroses poblacions per tota la península balcànica. Sembla que la majoria provenien de Transsilvània. Després de la Segona guerra Mundial en van emigrar força.

Un altre grup dispers per tota la regió és el dels rom, els gitanos, tot i que els eu percentatge és molt reduït a la Voivodina, en comparació amb el que passa en altres països balcànics. També són gitanos els aixkalis, que presenten la particularitat que tenen com a llengua l’albanès, i els egipcis, que també són gitanos, però que ells mateixos consideren que tenen un origen diferent dels roms, un origen situat a Egipte. Defensen que van arribar als Balcans molt abans que els roms. Tots aquests grups, que en cap cas arriben al miler, viuen a les rodalies de la ciutat de Novi Sad.

Els bunjevci són un dels grups ètnics més interessants. Són eslaus que tenen el seu origen a l’Hercegovina occidental i van arribar a la Voivodina cap al segle XVI o XVII. Continuen mantenint un dialecte del serbocroat prou diferenciat i viuen, sobretot, al nord de la Voivodina. Una altra de les seves particularitats és que són catòlics romans, fet pel qual moltes vegades se’ls ha volgut identificar amb els croats, i sembla que alguns membres d’aquesta comunitat s’hi identifiquen també. S’autoproclamen bunjevici unes setze mil persones

El rutè és una de les cinc llengües oficials. De fet, hi ha una gran discussió sobre el fet si el ruté és una llengua diferenciada i independent o si bé no deixa de ser una variant de l’ucraïnès. Des de principis del segle XX es va dotar d’una normativa propia i assolí l’oficialitat durant els anys de la Iugoslàvia socialista.Es calcula que van arribar a la Voivodina, i a la veïna Eslavònia, afinals del segle XVIII. En aquests moments es declaren rutens unes setze mil persones, sobretot a Vrbas. És una comunitat que, tot i el seu reduït nombre, manté una intensa activitat cultural. També hi ha un nombre important de persones que es declara ucraïnesa.

També tenen una presencia antiga en el terriotri els eslovens, tot i que molt poc nombrosos (no passen dels 2.000), els txecs, amb un nombre similar i els búlgars.

També viuen a la Voivodina altres poblacions que hi han arribat molt més recentment, com els montenegrins, inexistents abans de la Segona Guerra Mundial (tot i que si n’hi havia és molt probable que fossin recomptats com a serbis, ja que per a molts no eren considerats com una nacionalitat diferent).. El mateix passa amb els macedonis, concentrats sobretot a la zona més meridional, i també amb els albanesos. Després de la Segona guerra Mundial, hi van arribar memebres de la comunitat gorani, que són eslaus musulmans que tenen el seu origen a les muntanyes del sud de Kosova. No hi ha acord entre els filòlegs a l’hora de catalogar la seva llengua: alguns la consideren una variant del serbocroat, d’altres del macedoni, i fins i tot alguns l’arriben a considerar com una llengua diferent.

Finalment també hi ha persones censades com a bosníaques, valaques, jueves (no més de dues-centes persones i de llengua jíddix), gregues, poloneses i xineses.

Pel que fa a la llengua, el cens reflecteix que, independentment de la nacionalitat, el serbi és la llengua del 76,63% de la població, i el croat de l’1,05%; l’hongarès, del 13,99%; l’eslovac, del 2,71%; el romanès, de l’1,45%, el romaní, de l’1,08% i el rutè, del 0,57%.

Quant a la religió, un 68,9% es declaren ortodoxos, el 19,1% catòlics i el 3,5% protestants.

Anuncis

5 thoughts on “La Voivodina: un mosaic de nacionalitats en procés d’homogeneïtzació

  1. El metal got (@britishsteel87) 28 gener 2015 / 7:33 AM

    Article interessantíssim, una bona radiografia de la Vojvodina. Quan hi vaig ser, es notava l’enorme contrast entre la zona de Novi Sad, on arreu parlaven serbi i Subotica, on més de la meitat de les converses que vaig sentir eren en Hongarès. Per exemple, el dia que vam anar a Subotica vam dinar a un bar restaurant a Palic. Tenia la pissarreta només en hongarès i, de fet, quan el cambrer va veure que jo no el parlava (i ell tampoc parlava anglès) va passar al serbi, però mare meva. Em va costar déu i ajuda poder entendre alguna cosa, quan normalment la comunicació bàsica si que la podia establir. Això em fa pensar que deuen tenir diferències dialectals importants amb el serbi més central…o bé que aquell home no el sabia parlar gaire…(suposo que més la primera)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s