La llengua salvada, d’Elias Canetti

Elias Canetti és un dels intel•lectuals europeus més interessants de la segona meitat del segle XX. Tot i haver-se guanyat un reconeixement públic important, l’exemple més notori del qual és el Premi Nobel de Literatura de l’any 1981, la seva obra no és aquí prou coneguda.

La seva producció literària no va ser gaire extensa. En el sentit estricte de la paraula, només va escriure una novel•la, Auto de fe (de l’any 1936), i altres obres breus, com alguns drames teatrals, notes de viatge, apunts. Una bona part de la seva vida la va dedicar a la redacció del text que ell va considerar l’obra de la seva vida Massa i poder, una obra de caire sociològic, on analitza les estratègies mitjançant les quals els governants i els líders polítics controlen les masses.

Canetti va néixer a la ciutat búlgara de Ruse (coneguda llavors com Rustschuk), a la vora del Danubi i de la frontera amb Romania, l’any 1905, en el si d’una família sefardita. La seva llengua materna, doncs, era la llengua dels descendents dels jueus d’expressió castellana, que ells anomenen ladino, expulsats de la Monarquia Hispànica.

Moltes vegades s’ha posat Canetti com a paradigma del multilingüisme personal. Canetti, com hem dit abans, va tenir com a primera llengua el ladí, els seus pares entre ells parlaven en alemany, però el búlgar i també el romanès eren per a ell llengües molt properes, i fins i tot el turc i l’armeni, tal com explica en el seu llibre. En aquella època, a principis del segle XX, Ruse era un ciutat multicultural, força més que ara. Quan tenia onze anys, la seva família es va traslladar a Manchester, on lògicament va incorporar l’anglès. Va viure també a Viena, on va aprendre l’alemany, que de fet va convertir en la seva llengua literària, i a Zuric (aquesta vegada va aprendre el suís-alemany). Tot aquest bagatge lingüístic justifica el nom de l’obra.

Tots aquests anys d’infantesa i de primera joventut, fins als setze anys, són l’eix de La llengua salvada, el primer dels seus tres llibres autobiogràfics. A part del seu indiscutible valor literari, ens fa conèixer un món que en bona part s’ha perdut, ens acosta al món sefardita dels Balcans, i les seves tradicions, al desvetllament de la seva passió per la literatura, a l’ambient prebèl•lic, a la vida durant de la Primera Guerra Mundial, i ens fa conèixer sobretot la seva personalitat.

Els dos volums autobiogràfics que segueixen aquesta obra són La torxa a l’orella i El joc d’ulls, editats per Edicions Proa.

Us adjunto l’enllaç del blog L’almadrava, de l’amic Xavier Brotons, sobre aquesta obra i els llocs que van marcar els primers anys de la infantesa de Canetti:

http://almadravaxavierbrotons.blogspot.com.es/2012/09/institut-tecnic-elias-canetti-ruse.html

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s