Nou govern i vella corrupció a Kosova

Aquest dilluns, va tenir lloc a Pristina la sessió parlamentària que va formalitzar la presa de possessió del nou govern, que es va aprovar amb 73 vots a favor. Tal com ja havíem anunciat, el nou govern està format pels dos partits que van obtenir un nombre més alt d’escons a les darreres eleccions, el Partit Democràtic i la Lliga Democràtica.  

El PDK ha estat el partit que ha monopolitzat el poder des de la declaració d’independència l’any 2008. Les darreres eleccions van donar uns resultats que feien molt difícil que aquest partit pogués governar en solitari, cosa que va provocar que s’especulés sobre diferents possibilitats. La més interessant d’aquestes possibilitats era la formació d’un govern alternatiu  format per les principals forces de l’oposició: la Lliga Democràtica de Kosova (el partit fundat per Ibrahim Rugova), Vetevendosje (Autodeterminació, el partit més a l’esquerra), l’Aliança per al Futur de Kosova (l’AAK de Ramush Haradinaj) i finalment Iniciativa per Kosova (NISMA, fundat fa poc temps per escindits del PDK).

Las discussió sobre la constitucionalitat que els partits que no van obtenir més vots poguessin formar govern ha anat allargant de manera escandalosa la formació d’aquest nou govern. Finalment, les pressions internacionals han fet que els dos partits més votats hagin signat aquest acord. Una mostra palpable que aquest acord ha estat pres sota la pressió externa  és que es va signar en presència de l’ambaixadora nord-americana.

Més enllà, però, d’aquesta ingerència, hi ha el temor, més que fonamentat, que res no canviarà en la política d’aquest país balcànic, i que la corrupció, l’apropiació de béns públics, el control de la política per uns determinats clans  es mantindran, tenint en compte que el nou govern compta amb el suport de dos terços dels parlamentaris. Per tant, es pot considerar que l’anunci de la formació d’aquest nou govern és una mala notícia.

Ara, el principal partit de l’oposició serà Vetevendosje (amb 16 escons). Aquesta força política  ja ha fet saber, per via d’Albin Kurti (el seu líder indiscutible), que aquest partit continuarà compromès amb un canvi radical a Kosova, i que continuaran lluitant perquè Thaci, l’excap de govern i cap del PDK, i els que formen part del seu, clan acabin davant de la justícia i paguin pels seus delictes. Kurti ha considerat que aquesta ha estat una setmana negra per a Kosova, arran de la formació del nou govern.

Kurti també pronostica que la crisi de les institucions s’agreujarà, que l’acord entre els dos partits només portarà més corrupció i impunitat, que s’incrementarà la misèria de la població, que continuaran les privatitzacions que beneficiaran els “mafiosos”,  que continuaran les concessions a Sèrbia (referint-se a l’acord sobre la part nord de Kosova), i que Kosova continuarà sense assolir una veritable independència.

També considera que no és possible cap canvi amb la participació del PDK, autèntica corporació delictiva.

Pel que fa al nou govern, ja se n’han fet públics els noms. Com es pot veure, amb el repartiment dels ministeris s’ha optat per la paritat pel que fa a membres dels dos partits de la coalició. En el repartiment de càrrecs també es pot apreciar que s’ha buscat un equilibri  entre el pes de les diferents carteres ministerials. Així, el PDK controlarà Afers estrangers, Educació, Economia, Justícia i Integració Europea. Per la seva banda, la LDK comandarà  Interior, Sanitat, Finances i Treball.

La LDK també es farà càrrec del ministeri que s’encarregarà de la Forces de Seguretat. Aquest és un ministeri molt important, ja que aquestes forces de seguretat han de ser l’embrió del futur exèrcit kosovar.

Per poder formar govern és imprescindible legalment,  també,  la participació de representants de les minories ètniques, cosa que s’ha fet amb la incorporació d’un membre de la Llista Sèrbia, que ha estat una de les qüestions que ha aixecat més polseguera.

Un ministeri que crida l’atenció és el de la Diàspora. Aquest és un tema molt important a Kosova, ja  que gairebé totes les famílies tenen parents a l’estranger, particularment a Suïssa, Alemanya, Itàlia,  països escandinaus i EUA. La seva contribució a l’economia, mitjançant l’arribada de divises, és importantíssima. Per aquest motiu, aquesta és un afer de gran transcedència.

Dues coses més que es poden destacar és l’elevat nombre de ministeris,  vint, es un país de tot just dos milions d’habitants. Això palesa el gran valor que té l’administració, hipercefàlica, i el clientelisme i nepotisme que la caracteritza.

Finalment, també és rellevant el baixíssim nombre de dones que en formen part, només dues:  Edita Tahiri, cap de les negociacions tècniques entre Kosova i Sèrbia, i Hikmete Bajrami, Ministra de Comerç i Indústria. L’eurodiputada i vicepresidenta del Parlament Europeu, Ulrike Lunacek,  ha comentat que està profundament decebuda per la composició del nou govern. Tot i que els partits polítics del país s’havien compromès a incrementar la participació de les dones, finalment el paper que jugaran serà residual, com ho demostra el fet que a la mesa del Parlament no hi haurà cap dona, ni tampoc no ho serà cap dels portaveus dels diferents partits. El fet que la presidenta del país sigui una dona, Atifete Jahjaga, no maquilla aquestes tristes dades.

Composició del nou govern de Kosova:

Cap de govern: Isa Mustafa

Viceprimers ministres:  Minister-Hashim Thaci i Kujtim Shala

 

Per part del Partit Democràtic de Kosova (PDK):

Afers estrangers: Hashim Thaci

Educació, Ciència i tecnologia: Arsim Bajrami

Agricultura i Desenvolupament rural: Memli Krasniqi

Relacions amb Sèrbia: Edita Tahiri

Justícia: Hajredin Kuci

Integració europea: Bekim Qollaku

Economia: Blerand Stavileci

Medi ambient i Territori: Ferid Agani

Diàspora: Valon Murati

 

Per part de la Lliga Democràtica de Kosova (LDK):

Interior: Skender Hyseni

Sanitat: Imet Rrahmani

Infrastructures: Lutfi Zharku

Comerç i Indústria: Hikmete Bajrami

Forces de Seguretat: Haki Demolli

Cultura, Joventut i Esport: Kujtim Shala

Treball i Afers socials: Arban Abrashi

Finances: Avdullah Hoti

Sense cartera: Rasim Demiri

 

Per part de les minories ètniques:

Administració i Govern local: Lubomir Maric

Minories i Retorn: Aleksander Jablanovic

 

.

 

Anuncis

Prizren, una de les ciutats amb més simbolisme dels Balcans

Prizren  és una de les ciutats més interessants de Kosova. Està situada a la part occidental d’aquest estat, a pocs quilòmetres de la frontera amb Albània, i no gaire lluny tampoc de la Macedònia. Està envoltada per les muntanyes Sar, que li donen un aspecte molt peculiar.

Per als albanesos en general, i per als de Kosova en particular, és una ciutat que té un valor molt especial, ja que és on es va fundar, l’any 1874,la Lliga de Prizren, moviment que posa les bases del nacionalisme albanès, contra la dominació otomana. Aquest moviment va ser el que va impulsar la lluita per la independència d’Albània i per la reunificació de les terres albaneses. Curiosament, però, aquesta ciutat no ha format mai part de l’estat albanès, que va ser creat l’any 1913.

Hi és molt vívid, encara, el record de les grans massacres que va patir la població albanesa, durant les guerres balcàniques de 1912-1913. Concretament l’octubre de 1912, les forces sèrbies van ocupar la ciutat i van provocar la mort d’entre mil i cinc mil persones, segons les fonts que es consultin.

A part d’aquest alt valor simbòlic, és també un municipi amb una activitat cultural molt intensa.

Des del punt de vista turístic, hi ha una colla d’indrets que val molt la pena de veure. És molt interessant el barri antic, on hi ha el pont vell, en què es poden visitar nombroses mesquites, com la de Kukliben (del segle XVI), la Muderis Ali Efendi (també del segle XVI), la de Sinan Pasha, probablement la més espectacular. També queden encara les restes del minaret d’Arasta. Hi ha unes trenta-cinc mesquites a la ciutat.

No es poden deixar de veure, tampoc, algunes de les esglésies cristianes, ortodoxes i catòliques, com la de Sant Nicolau, o l’església de la Verge de Levisa, o l’església ortodoxa sèrbia de la Salvació. També hi ha moltes cases de personatges prominents que val la pena conèixer i també les restes de la fortalesa construïda per tal de controlar la ciutat, a les muntanyes que l’envolten. Tot plegat, fa que hi hagi com a mínim una sixantena d’edificis dignes de ser visitats.

A tot això, cal afegir-hi, senzillament, la vida quotidiana, amb els carrers, mercats i cafès plens a vessar i la seva població molt hospitalària.

En aquests moments la població, uns 150.ooo habitants, és molt majoritàriament albanesa, més del 80%, però a principis dels anys noranta la comunitat sèrbia i montenegrina que hi vivia era molt més nombrosa. Durant tota la dècada, però, aquest percentatge va anar minvant fins al punt que abans de la guerra era poc més del 5% (segons dades de l’OSCE), i ara és pràcticament inapreciable la seva existència. El barri on vivia la majoria de la població sèrbia va ser devastat després de la guerra. Darrerament refugiats serbis originaris d’aquesta ciutat s’estan organitzant per tal d’aconseguir tornar a les seves llars.

També és la ciutat on hi ha la comunitat turca més nombrosa de Kosova, tot i que era molt més nombrosa en el passat. Una bona part d’aquesta comunitat, amb el pas dels anys, s’ha anat albanitzant. La comunitat turca, però, és força influent, pel fet que Turquia té un paper cada vegada més rellevant tant a Kosova en particular, com als Balcans en general.

També hi viuen força bosníacs (més del 10% dels habitants), roms, aixkalis (roms albanòfons), goranis (eslaus musulmans) i una petita comunitat jueva, de manera que aquesta ciutat és, probablement, la més multiètnica de Kosova. No és gens estrany sentir-hi l’albanès, el serbocroat i el turc, totes tres llengües oficials.

Podeu veure’n imatges en en els enllaços següents:

 

Prizren iz helikoptera

Kosova – Prizren 2013

 

Informació turística:

http://wikitravel.org/en/Prizren

Aquí teniu l’enllaç de les impressions d’un viatger a Prizren, amb moltes fotografies:

http://www.fronterasdepapel.com/2013_julio/Diarios/Los_Balcanes_Diario_Viajes_2_Sandro_Alarcon_2_Fronteras_de_Papel_Revista_Viajes.html

Moldàvia tindrà un govern proocidental i continuista

Els tres partits considerats prooccidentals ja han anunciat formalment la intenció de formar un nou govern. Han fet pública aquesta decisió en una roda de premsa conjunta del líders d’aquestes formacions Vlad Filat (PLD), Mariu Lupu (PD) i Mihai Gumpu (PL).

D’aquesta manera, Moldàvia, si no hi ha res de nou, tindrà un govern continuista, ja que en la darrera legislatura aquestes tres formacions ja van formar govern.

D’altra banda, el gran derrotat de les eleccions, el Partit Comunista de la Repúlbica de Moldàvia, haurà de plantejar-se molt seriosament cap on encamina el seu futur. Aquestes eleccions són les primeres en què no han quedat com a primera força parlamentària. Hi ha un fet evident, i és que ha perdut molts vots que han anat a parar al Partit Socialista, el líder del qual (Igor Dodon) és exmilitant comunista, que ha sabut presentar-se com un partit més a l’esquerra.  També és molt probable que hagi perdut vots en benefici del Partit Demòcrata, liderat per Mariu Lupu (també exmilitant comunista). Finalment, no són gens menyspreables els resultats del Partit Comunista Reformat, partit nou creat per escindits més a l’esquerra del Partit Comunista, tot i que no ha arribat al 6% de vots imprescindibles per poder accedir al Parlament. Tot plegat, deixa el partit en una situació delicada, que li ha de fer veure que cal renovar-se. Un exemple d’aquesta necessitat és que encara és liderat per Vladímir Voronin, el cap del partit en tots els anys de la Moldàvia independent, que ja té una edat de 73 anys.

 

Resultats dels comicis:

Vots 2014 Percentatge2014 Nombre d’escons Percentatge2010
Partit Socialista 327.912 20,51% 25 (+25) 0%
Partit Liberal Demòcrata 322.201 20,16% 23 (-9) 29,90%
Partit Comunista 279.366 17,48% 21 (-21) 39,30%
Partit Demòcrata 252.489 15,80% 19 (+4) 12,70%
Partit Liberal 154.518 9,67% 13 (+1) 10%
Partit Comunista Reformat 78.716 4,92% 0
L’Elecció de Moldàvia: Unió Duanera 55.089 3,45% 0
Moviment Popular 27.846 1,74% 0

Segons Transparència Internacional, Eslovènia és el país menys corrupte dels Balcans i Albània i Kosova els que més

Aquest dimecres, l’organització Transparència Internacional ha fet públic el seu informe anual, en el qual s’analitza la corrupció en diversos estats del món. Enguany l’estudi, cada any se’n publica un informe des de l’any 1995, abasta un total de 174 estats.

Aquesta ONG, fundada a Alemanya l’any 1993, té com a objectius combatre els crims corporatius i la corrupció política i proposar mesures per superar-los.

Segons les dades de l’informe, l’estat menys corrupte dels països balcànics és Eslovènia, que ocupa el lloc 39. Per la seva banda, el pitjor lloc l’ocupen Albània i Kosova, concretament el 110. Tots dos ocupen el 110, perquè els índexs obtinguts són iguals. Passa en d’altres casos, dels països que apareixen a la llista.

Enmig queden Croàcia en el lloc 61, Macedònia en el 64, Bulgària i Romania en el 69, Montenegro en el 76, Sèrbia en el 78 i Bòsnia i Hercegovina en el 80. Mes enrere encara hi podem trobar Moldàvia, concretament en el lloc 103.

Per comparar aquestes dades amb les d’altres estats, podem esmentar alguns casos interessants. L’estat menys corrupte del món, segons aquest estudi, és Dinamarca seguida de Nova Zelanda, Finlàndia i Suècia; Alemanya ocupa el dotzè lloc, els Estats Units el dissetè i França el vint-i-sisè.  L’Estat espanyol el trobem en el número 37, darrere de Bhutan i Botswana. Lesotho, Namíbia i Rwanda ocupen el lloc 55. Les xifres d’Albània i Kosova situen aquests estats entre Etiòpia i Malawi. Rússia no la trobem fins al lloc 136.

Aquestes dades demostren ben clarament  que la corrupció no depèn del color de la pell ni tan sols del suposat grau de desenvolupament.

Podeu trobar els resultats de l’informe en el següent enllaç:

http://www.transparency.org/cpi2014/results

 

 

Resultats provisionals de les eleccions moldaves. Cap on va Moldàvia?

S’han fet públics els primers resultats provisionals de les eleccions que van tenir lloc a Moldàvia aquest cap de setmana. Segons les dades ofertes per la Comissió Electoral Central, amb el 90% dels vots escrutats, tot sembla indicar que els partits proeuropeus aconseguiran  la majoria pel que fa al nombre d’escons, uns cinquanta-cinc.

En el nou parlament hi serien presents, sempre  segons aquests resultats provisionals, cinc partits.

El partit que, per ara, té més vots és el Partit Socialista, amb un 21,38% dels vots. El segueix el prooccidental partit Liberal-Demòcrata, amb el 19,45% dels sufragis, el Partit Comunista, amb el  17,94%, i finalment els també prooccidentals Partit Demòcrata,15.76% dels vots, i el Partit Liberal, amb el 9,38%.

Aquest nombre de vots representaria que el repartiment d’escons afavoriria el PS, amb 25 escons; els liberal-demòcrates, amb 24  ; els comunistes, amb 21; els demòcrates, 19 i els liberals, 12.

Això vol dir que els tres partits de centre-dreta sumarien un total de 55 escons, suficients per poder formar un nou govern. Aquests tres partits són els partits que han estat dirigint, ja, el país en els darrers anys.

Com es pot veure, però, els resultats entre aquestes cinc formacions són molt ajustats. La dada més destacable, sens dubte, és la victòria del Partit Socialista, que fins ara no era present al parlament. La seva victòria, sembla, que ha anat en detriment dels resultats del Partit Comunista, que tenia 42 diputats en el parlament sortint. Si sumem els escons, presumiblement obtinguts, per comunistes i socialistes el total és de 46. Això vol dir que el desgast de les forces governamentals no ha estat gaire important, ja que baixa només de 59 diputats a 55.

Ara bé, també han corregut rumors, aquestes darreres hores, d’una  possible coalició alternativa, formada pel PS, pel PC i pel Partit Demòcrata.

El centre del debat polític de Moldàvia ha estat, i és des de fa bastants anys, precisament cap a on bascula la seva política exterior, si cap a Occident o bé cap a Rússia.

La política per la qual  han optat els tres partits governants aquests darrers anys ha estat la d’acostar-se cap a Europa occidental. En aquest sentit, el més destacable ha estat la signatura de l’Acord d’Associació amb la Unió Europea aquest mes de setembre passat , que és el mateix acord que va provocar la greu crisi política a Ucraïna.

Tot i això, no és gens clar que la majoria de la població vulgui acostar-se a Europa a canvi d’un allunyament de Rússia. Una dada interessant a tenir en compte, per exemple, és que Vladímir Putin, tal com han revelat algunes enquestes fetes recentment, és el polític més ben valorat en aquest país. D’altra banda, els lligams econòmics amb Rússia són, també, molt forts.

Cal dir, que el Partit Comunista, que va estar en el poder entre 2001 i 2009  no es va caracteritzar per fer una política  que aquí poguéssim qualificar d’esquerres. Moltes vegades el seu discurs és bàsicament populista i , en alguns temes, profundament reaccionari, com ho demostra la seva postura sobre la família, l’homosexualitat.

Una dada preocupant, pel que fa a la salut democràtica d’aquest estat és el fet de la prohibició de la participació en les eleccions del partit Pàtria. Aquesta anul·lació es va fer efectiva el dia 27 de novembre, molt pocs dies abans de eleccions. L’argument que es va utilitzar és que aquesta partit, liderat per l’home de negocis Renato Usatai, era finançat des de Moscou. Tot i això, molt probablement, els vots que haurien anat adreçats a aquesta formació hauran anat a parar al Partit Socialista i al Partit Comunista, considerats prorussos.

D’altra banda, hi ha els conflictes latents de Transnístria i Gagaúsia, que no s’han resolt i que estan en punt mort des de fa temps.

Finalment,  una altra dada rellevant és el baix índex de participació, que s’ha situat entorn del 55% dels vots. A cada contesa electoral la participació és menor.

 

Us recomano la lectura de l’article: Moldàvia afronta el seu destí, publicat al blog Eurasia.cat, blog queaprofito per recomanar-vos. Aquí en teniu l’enllaç:

https://eurasiacat.wordpress.com/2014/11/30/moldavia-afronta-el-seu-desti/