La minoria alemanya de Romania, una minoria influent, però cada vegada menys nombrosa

La concessió del premi Nobel de literatura a l’escriptora d’expressió alemanya Herta Müller va ser una bona oportunitat per fer saber al món que a Romania també hi ha una minoria alemanya. Històricament, a més, aquesta comunitat ha exercit una forta influència en els afers del país.

En el cens de l’any 2011, 36.884 persones es van declarar parlants d’alemany. És veritat que aquesta xifra és ara ja bastant migrada, però no fa tants anys era molt més elevada.

Reformed Church - Sibiu Romania with Negoiu Peak

Foto: Església reformada de Sibiu
Font: Photopin

L’any 1919 (segons les dades que aporta el balcanista francès Georges Castellan) el nombre total de persones que es declaraven alemanyes era de 740.000 persones, el 4’1% del total de la població, molt lluny de l’actual 0,2%. Aquell any Romania va incorporar al seu estat el gran territori de Transsilvània, força poblada per alemanys.

En els darrers anys moltes persones d’aquesta comunitat han emigrat a Alemanya, donades les facilitats que tenen per aconseguir-ne el visat i la documentació. Aquest fenomen també s’ha donat a la majoria de països d’Europa central i oriental on hi havia comunitats alemanyes.

Els alemanys van arribar a l’actual territori de Romania en diverses onades, les primeres durant el segle XII i les darreres el segle XIX. Per tant, el fet que provinguin de diverses onades, i de llocs d’origen molt diversos, fa que aquests grups no hagin estat mai del tot homogenis, ni de bon tros.

Probablement el grup més nombrós i també més influent és el dels saxons, que viuen a Transsilvània, la majoria a la ciutat de Sibiu i en pobles no gaire allunyats d’aquesta ciutat, un dels més coneguts dels quals és Sighisoara, declarada Patrimoni de la Humanitat. L’any 1919 eren uns 270.000. També són els que van arribar primer. Provenien, tal com el seu nom indica, de Saxònia, però també de Francònia, Turíngia i fins i tot Alsàcia. Molts d’aquests alemanys són luterans.

L’altra comunitat més nombrosa és la dels suaus, dividida en dos grups, al Banat i a la regió d’Arad-Satmar. L’any 1919 eren uns 300.000.

A la Bucovina, al nord-est de Romania, també hi viuen força alemanys, per exemple a Gura Humorului, on van arribar a ser la població majoritària en els anys trenta. Hi ha petites comunitats també a Suceava, Rădăuţi, Vatra Dornei i Cernăuţi. També n’hi ha a Bessaràbia, a Bucarest i a la Dobrudja, on van arribar entre 1840 i 1891. Aquest territori ha estat molt disputat tant per Romania com per Bulgària.

Normalment els alemanys que emigraven a aquests territoris eren artesans lliures, paletes, miners, agricultors o comerciants. La majoria formaven part de les classes més privilegiades.

Amb a unificació de Romania l’any 1859, tots aquests grups van rebre la ciutadania romanesa, i van poder salvar els seus béns, mitjans de comunicació, escoles, i enviar representants al Parlament .

Els alemanys de Romania durant la Segona Guerra Mundial no van prendre unànimement partit pel Tercer Reich, tot i que molts sí que ho van fer. Una altra part, gens menyspreable, es va acostar al Partit Comunista de Romania, que en aquells anys tenia un percentatge de militants elevadíssim entre les minories nacionals del país.

Després que el PCR assumís el poder, uns 213.000 alemanys van ser deportats per connivència amb el feixsme.

Es calcula, doncs, que després de la Segona Guerra Mundial van restar al país uns 384.000 alemanys.

El nou govern va permetre, però, el manteniment d’escoles, mitjans de comunicació, sales de cinema… I també vincles amb la República Democràtica Alemanya.

Molts alemanys han emigrat a Alemanya en les dues darreres dècades. Les xifres oficials indiquen que entre els anys 1985 i 1989, entre 12.000 i 15.000 persones l’any.

Es calcula que l’any 1989, any de la caiguda de la dictadura de Ceaucescu, hi havia entre 250.000 i 260.000 persones que es declaraven alemanyes. Només en un any, el 1990, van marxar-ne més de 60.000.  Des de llavors el degoteig ha estat constant. En el cens de 2002 hi havia 59.764 alemanys a Romania, el 0,3 % de la població, i el 2011 ja només 36.884.

Tot i això, la influència d’aquesta comunitat no ha deixat mai de ser important. Poc després de la mort de Ceuacescu es va formar un dels primers partits alemanys, el Fòrum Democràtic Alemany, que, tenint en compte el pes demogràfic de la comunitat, ha tingut un paper limitat.

Sibiu, capital “alemanya” de Romania

La ciutat on probablement això es fa més evident és Sibiu, a Transsilvània, que va ser capital europea de la cultura, l’any 2007. La cultura saxona és un dels elements més importants que ha participat en la construcció de la identitat d’aquesta ciutat.

Encara perdura un fort sentit de comunitat entre els saxons de Transsilvània. Anualment es fa una reunió a Biertan, un poble situat a uns cinquanta quilòmetres de Sibiu.

Molts pobles propers continuen conservant encara la típica arquitectura tradicional. Alguns d’aquests pobles han estat declarats patrimoni arquitèctònic de la Humanitat per la UNESCO. La pràctica religiosa també s’acostuma a mantenir, al voltant de l’església evangèlica.

Així, doncs, Sibiu pot ser considerada com la capital “alemanya” de Romania. En aquesta ciutat hi ha la seu central del Fòrum Democràtic Alemany, que té com a objectiu defensar els interessos polítics de la comunitat. No obstant això, la influència alemanya va molt més enllà: Klaus Johannis, de la comunitat alemanya, va ser triat alcalde, per sorpresa, l’any 2000 amb el 70 % dels vots i el 2004 amb el 90 % dels vots. Ha liderat un canvi important de la ciutat i en va promoure la capitalitat europea de la Cultura. La darrera crisi de govern a Romania ha estat motivada, precisament, pel desacord del primer ministre del país, Victor Ponta, a nomenar Klaus com a nou ministre de l’interior. El nom de Klaus es perfila com un dels possibles candidats a la presidència del país. Poc després, Johannis Klaus va ser el candidat liberal per ocupar lapresdie`ncia del país, cosa que va aconseguir en les eleccions presidencials que van tenir lloc l’any 2014, i van assumir-ne el càrrec el desembre d’aquell any.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s