La revista britànica Architectural Digest va publicar fa poc una llista dels edificis de culte religiós que considera més bells. En aquesta llista hi figuren temples de diverses religions, actuals i del passat.
En el lloc número 16 hi apareix la sinagoga sefardita de Sofia, just després del temple Sri Ranganathaswamy, a Tamil Nadu, i de la sinagoga de Szeged, a Hongria. La llista l’encapçala l’església de Borgund, a Noruega.
Més enllà de l valor que es pugui donar a una llista d’aquest estil, és indiscutible que aquesta sinagoga té unes característiques que la fan molt especial.
Va ser construïda en el mateix lloc on abans hi havia hagut una altra sinagoga, la d’Ahava i Jesed (Amor i Bonat en hebreu). La seva construcció va començar l’any 1905, després que la comunitat jueva de Bulgària s’havia reorganitzat després d’anys de cert declivi. Va impulsar la construcció d’aquesta sinagoga el Gran Rabí, Marcus Ehrenpreis, i els líders de la comunitat jueva de Sofia Esdres Tadjer i Abraham Davidjon Levi.
Va ser dissenyada per l’arquitecte austríac Friedrich Grünanger, i s’hi combinen elements moriscos, venecians i del moviment vienès de la Secessió.
És la sinagoga sefardita més gran dels Balcans. L’edifici gira al voltant d’una gran cúpula i està envoltada per vuit torres. A l’interior s’hi poden observar mosaics venecians i columnes de marbre. Destaca, sobretot, el gran canelobre, també de marbre, que pesa més de 2.200 kg.
L’edifici va patir greus danys durant els bombardejos de l’any 1944 en plena Guerra Mundial, i com a conseqüència d’aquests bombardejos la biblioteca va ser destruïda.
La sinagoga va ser restaurada quan es va commemorar el centenari de la seva construcció, amb finançament del Fons Mundial de Monuments.
Podreu veure’n imatges en el següent enllaç,
Balcània 