Quatre candidats a les eleccions presidencials de Croàcia

El 19 de novembre es va fer públic l’anunci, per part del portaveu del govern, Nikola Jelic, que les sisenes eleccions presidencials de Croàcia tindran lloc el proper 28 de desembre. Si cap dels candidats supera el 50% dels vots caldrà fer una segona volta, l’11 de gener.

En aquestes eleccions tindran dret a vot, aproximadament, uns 4.400.000 ciutadans. Per poder-s’hi presentar calia que els candidats presentessin un nombre de signatures que avalessin la seva candidatura. Per a unes eleccions presidencials, el nombre mínim exigit és de 10.000.

Un cop acabat el termini per a la presentació d’aquestes signatures, el 7 de de desembre, només quatre candidats podran concórrer a aquests comicis, dels set que havien manifestat interès a presentar-s’hi.

Els més ben situats en la cursa presidencial són d’una banda, l’actual president, Ivo Josipovic que va presentar l’aval de 203.000 signatures, i de l’altra la candidata de l’opositora Comunitat Democràtica Croata (HDZ), Kolinda Grabar Kitarovic, que ha aconseguit un nombre superior de signatures, 328.000. El fet que hagi aconseguit un  nombre més elevat de suport es deu, fonamentalment, al fet que aquest partit, fundat per Franjo Tudjman, té més militants i està més ben assentat a tot el territori que no pas el Partit Socialdemòcrata.

Molt més lluny queden els altres dos candidats que han aconseguit prou signatures.

L’ultradretà Milan Kujndzic ha arreplegat 50.000 suports i l’independent Ivan Vilibor Sincic, unes 15.000. Aquest darrer candidat, sense cap partit al darrere, segurament recollirà el suport de l’electorat més a esquerra dels socialdemòcrates. Cal recordar que a les darreres eleccions europees els verds van obtenir uns excel·lents resultats. Ja ha anunciat que pensa centrar la seva campanya en la lluita contra les privatitzacions il·legals.

Fins ara, els sondejos donen com a guanyador Ivo Josipovic (malgrat el menor nombre de signatures), amb un 42,4% dels vots. La candidata conservadora, per la seva banda, obtindria, si es fessin ara, el 28,3% dels vots, mentre que Kujndzic l’11,2. Per tant, tot sembla indicar que caldrà fer una segona volta.

Ivo Josipovic va néixer l’any 1957 i va militar de molt jove a la Lliga dels Comunistes Iugoslaus. A principis dels anys noranta va passar a formar part del Partit Socialdemòcrata.

L’estada en el poder de Josipovic sembla que no li passarà factura, almenys de forma notable. Alguns aspectes de la seva política en aquests darrers anys han trencat alguns temes tabús, com per exemple, la condemna clara i sense pal·liatius dels crims dels ústaixes croats durant la Segona Guerra Mundial, la millora de les relacions amb Sèrbia (aquesta setmana mateix s’ha anunciat que Air Serbia ha reobert els vols Belgrad-Zagreb després de 23 anys), o les visites a diversos camps de concentració per retre homenatge a les víctimes . Tot i això ha hagut d’aguantar la pressió del molt conservador HDZ amb temes com el del reconeixement del matrimoni homosexual o les campanyes contra l’ús de l’alfabet ciríl·lic a Vukovar. Aquest darrer mes, a més, hi ha hagut importants mobilitzacions de veterans de guerra, amb un mort entre els activistes, que han posat el govern en una situació molt complicada.

D’altra banda, la situació social no ha millorat sensiblement, com ho demostra l’elevada taxa d’atur o els resultats nefastos que ha tingut la incorporació a la UE (que va ser venuda com un gran triomf), però que ha provocat la desil·lusió generalitzada de la majoria de la població. A això cal afegir-hi la sensació que té la població de corrupció generalitzada de la classe política. L’escàndol de l’alcalde de Zagreb, Milan Bandic, detingut el mes d’octubre, i també divuit dels seus col·laboradors, acusat de corrupció, abús de poder i tràfic d’influències no ajuda gens a canviar la imatge de la política.

Bandic, que feia catorze anys que era alcalde de Zagreb, militava inicialment en el Partit Socialdemòcrata, però va trencar amb aquest partit l’any 2009 i va fer un viratge cap a la dreta que el va dur a presentar-se a les eleccions presidencials de 2010, amb el suport de la influent església catòlica. Aquest fet demostra que totes les forces polítiques estan esquitxades per diferents escàndols.

La Comunitat Democràtica Croata, per la seva banda, no acaba mai de treure’s de sobre l’estigma de contemporitzar amb l’extrema dreta. Aquesta setmana mateix, es van fer una sèrie d’actes commemoratius de la figura de Franjo Tudjman, el primer president de la Croàcia independent després del desmembrament de la Iugoslàvia socialista, amb motiu del quinzè aniversari de la seva mort.  A aquests actes hi va ser convidat, per l’HDZ, un criminal de guerra i notori militant  ultradretà, Branimir Glavas.

Franjo Tudjman va ser president de Croàcia entre 1992 i 1999, Stjepan Mesic entre el 2000 i el 2010, i Ivo Josipovic entre 2010 i 2104.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s