Es fan públics els resultats definitius de les eleccions a Bòsnia. Continuen les mobilitzacions populars

Ara fa quinze dies, el 12 d’octubre, van tenir lloc les eleccions generals a Bòsnia i Hercegovina. Avui, la Comissió Electoral Central n’ha fet públics els resultats.

Segons aquests resultats, el Partit d’Acció Democràtica (SDA) i l’Aliança de Socialdemòcrates Independents (SNSD) són els partits que han obtingut el major nombre d’escons, a cadascuna de les dues entitats del país, la Federació croatomusulmana i la república Serpska.

L’Assemblea parlamentària de Bòsnia està formada per un total de 42 diputats, 28 dels quals corresponen a la Federació i els 14 restants a la Serpska.

L’SDA, que és el partit ètnic dels musulmans de Bòsnia ha rebut un total de 274.057 vots, que els atorga 9 escons. En segon lloc ha quedat el Front Democràtic (DF), format majoritàriament per dissidents del Partit Socialdemòcrata (SDP), que ha patit una forta sotragada. Aquest darrer partit s’ha vist involucrat en diversos casos de corrupció, cosa que ha fet perdre el suport de bona part dels seus electors tradicionals. El Front Democràtic, que pretén aglutinar totes aquelles persones que tenen com a objectiu que la política bosniana no vingui marcada per la qüestió de l’etnicitat, aspira a portar una alenada d’aire fresc a la política d’aquest país.

El Front Democràtic (DF), doncs, ha obtingut 150.767 vots, que fa que entrin al Parlament amb 5 escons. La Unió per a un Futur Millor, del magnat de la comunicació, Fahrudin Radoncic (també conegut com el Berlusconi de Bòsnia), amb 142.003 vots, obté quatre escons.

La coalició liderada per la Unió Democràtica de Bòsnia i Hercegovina (HDZBiH) va obtenir 119.468 vots, cosa que representa quatre escons, i el Partit Socialdemòcrata (SDP), un dels grans derrotats, 92.906 vots i tres diputats.

Pel que fa a la República Srpska, el Partit dels Socialdemòcrates Independents, del president Milorad Dodik, es va emportar la majoria dels vots, 249.314, que li donen dret a sis escons. Aquest partit havia pertanyut a la Internacional socialista, però ja fa bastants anys que va ser-ne expulsat, pel seu caràcter ultranacionalista. De fet, aquests darrers anys, els sectors més intransigents d’aquesta entitat s’han atrinxerat entorn de Dodik, que diverses vegades en aquesta campanya ha fet servir l’espantall de la possible independència de la Serpska.

D’altra banda, el Partit Democràtic Serbi (SDS), que era el partit on militava Radovan Karadzic, en els últims anys ha anat adoptant postures més moderades i més democràtiques que les de Dodik. També ha aconseguit un molts bons resultats, amb 211.603 vots que li donen dret a cinc escons.

La resta d’escons han anat a parar a forces minoritàries: la coalició entre el Partit Democràtic de Progrés i el Moviment Democràtic del Poble (PDP-NDP) va aconseguir 50.338 vots, que els garanteix un escó; l’Aliança Democràtica Nacional (NS-SNS) va obtenir 37,072 vots que fa que assoleixin un escó també i, finalment, el Partit d’Acció Democràtica (SDA), amb 31.658 vots i un escó també.

Pel que fa a la presidència tripartida, els escollits han estat Bakir Izetbegovic (de l’SDA i fill d’Alija Izetbegocic), Dragan Čović (el candidat de la Unió Democràtica Croata, HDZ, el partit fundat per Franjo Tudjman) i Mladen Ivanić, per la part sèrbia.

Probablement, el resultat més sorprenent ha estat l’elecció del candidat serbi. El vencedor ha estat el candidat de l’opositora Aliança pel Canvi que, amb 318.196 vots, ha derrotat el candidat dels socialdemòcrates independents.

De tota manera, en aquests comicis, com en els que han tingut lloc els últims anys, ha planat una ombra de dubte, pel frau i per les evidències de compra de vot.

De fet, aquestes eleccions han vingut marcades per les grans mobilitzacions que hi ha hagut arreu del país, particularment a la Federació croatomusulmana, en els darrers mesos, molt intenses entre febrer i maig. Molts treballadors, sobretot, es van mobilitzar contra les privatitzacions i la corrupció generalitzada. Es van arribar a organitzar moltes assemblees (a Bòsnia en diuen plennums), encara actives, on la ciutadania ha discutit i ha tirat endavant tota una sèrie de propostes. En molts casos, van aconseguir la dimissió de diversos governs cantonals i que s’aprovessin determinades lleis favorables a la transparència i contra la corrupció.

Avui mateix, a la ciutat de Tuzla, la ciutat més activa, assembleàriament parlant,treballadors de diverses empreses privatitzades (Dita, Konja…) s’han tornat a mobiltizar per demanar la dimissió del govern cantonal. Aquest govern cantonal és un govern de tipus “tècnic” que va ser nomenat després de la dimissió de l’anterior, a conseqüència de les mobilitzacions populars de la primavera.

L’índex d’abstenció de les eleccions ha estat el més elevat de totes les que s’han fet des de la independència del país.

Advertisements

One thought on “Es fan públics els resultats definitius de les eleccions a Bòsnia. Continuen les mobilitzacions populars

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s