L’Índex de Desenvolupament Humà (IDH) dels països balcànics

Tradicionalment, el concepte de desenvolupament es basava, sobretot, en criteris estrictament econòmics, i economicistes. S’acostumava a mesurar el grau de desenvolupament d’un estat a partir del producte interior brut (PIB) per habitant.

És bastant fàcil de veure, però, que aquest criteri no demostra el desenvolupament global de la societat, ja que en moltíssims casos, massa, la riquesa està molt mal distribuïda, la qual cosa fa que amb aquest criteri no es pot copsar la situació real del conjunt de la població.

Per aquest motiu, des de fa uns anys, es tenen en compte altres elements per valorar el grau de desenvolupament d’una societat. Es va crear, a partir de finals dels anys noranta, el que és conegut com a índex de desenvolupament humà (IDH), que té com a objectiu fonamental mesurar la qualitat de vida dels éssers humans.

Per calcular-lo, es parteixen de tres elements bàsics:

1. La salut: esperança de vida en néixer, índexs de mortalitat infantil:..
2. L’educació: taxa d’alfabetització dels adults, persones amb estudis primaris, secundaris o superiors…
3. L’economia. PIB per habitant

A partir d’aquí, s’elabora anualment un rànquing que permet comparar la qualitat de vida dels diferents estats del món.

Si es miren les dades de l’any 2014, qui encapçala el rànquing és Noruega, amb un índex de 0,994. Segueixen aquest país Austràlia, Suïssa, els Països Baixos i els Estats Units.

Pel que fa als països balcànics, es pot observar que globalment ocupen la franja baixa dels països europeus.

En la franja que es considera molt alta (del conjunt dels estats del món) s’hi pot trobar Eslovènia, en el lloc 25, amb un índex de 0,875 i Croàcia en el 47 (0,812). Perquè ens en puguem fer una idea de què vol dir això, l’Estat espanyol ocupa el lloc 27, amb un índex de 0,869. Eslovènia queda, per tant, per davant de països com Itàlia, Espanya, Portugal, Polònia, Grècia o Hongria.

A la franja alta, segons la terminologia utilitzada, hi ha Montenegro, en el lloc 51 (0,789), Romania en el 54 (0,785), Bulgària en en el 58 (0,777), Sèrbia en el 77 (0,745), Macedònia en el 84 (0,752), Bòsnia i Hercegovina en el 86 (0,731), Albània en el 95 (0,716) i Kosova el 97 (0,714). A la franja mitjana només hi ha Moldàvia, en el lloc 114 (0,663).

És evident que aquestes xifres són discutibles i no es poden prendre com un a mesura exacta, però sí que són reveladores d’unes tendències.

Podeu consultar la llista completa d’estats a la pàgina següent:

http://en.wikipedia.org/wiki/List_of_countries_by_Human_Development_Index

D’altra banda, la setmana passada, el Banc Mundial va presentar un informe on comparava les dades econòmiques de diversos països balcànics. D ‘acord amb les dades del Banc Mundial, Kosova té el menor PIB per càpita de la regió, amb només 3,815 dòlars per dia per habitant. En aquest sentit, aquestes dades són coincidents amb l’IDH. L’informe del banc Mundial no comptabilitza Moldàvia, Bulgària i Romania com a països de la regió.

L’ordre dels estats balcànics que segueixen Croàcia és, segons aquestes dades: Montenegro, amb 7,125 dòlars, Sèrbia (5,935), Macedònia (4,850) i Albània amb 4,.652 dòlars per habitant.

Anuncis

6 thoughts on “L’Índex de Desenvolupament Humà (IDH) dels països balcànics

    • Josep Dorca 6 Octubre 2014 / 3:55 PM

      Sí. La veritat és que res de sorprenent. Com va anar per Sèrbia? segur que bé!

      • El metal got (@britishsteel87) 24 Octubre 2014 / 6:01 PM

        Perdona!! No havia vist la teva resposta. Doncs sí, molt bé! Els primers 4 dies per Novi Sad i Subotica, a la Vojvodina. Es nota molt la influència austrohongaresa, tant a nivell monumental com de caràcter de la gent…
        Subotica és preciosa, una meravella, plena d’art nouveau i modernisme.
        I a fruska gora només vam poder anar a veure-hi un dels monestirs, Krusedol, però va valer la pena.

        I després 6 dies per Belgrad i voltants. Impacta bastant el tarannà de la gent, molt obert i més semblant al nostre del que es podria creure. I la ciutat està plena de racons interessants per visitar. Smederevo, al sud de belgrad ens va agradar molt també.

        I sobretot, sobretot, el millor, el menjar. Quina carn, quina fruita i quines verdures! Com les de l’hort del meu avi. Gustoses com ja no se’n troben.

        Amb ganes de tornar-hi com pots comprovar. 🙂

      • Josep Dorca 25 Octubre 2014 / 1:55 PM

        Perfecte! Me n’alegro que hagi anat tan bé. Jo fa molt de temps que no hi vaig, i ho trobo a faltar. Novi Sad em va encantar. Subotica no la vaig poder visitar en el moment que al volítem visitar iu després no m’ha anat bé d’anar-hi, però és un destí que, quan pugui, m’hi escapo.

        Belgrad és una ciutat especial. Quan hi arribes, sobretot, per primera vegada, et penses que serà una cosa, però quan la vas descobrint de mica en mica, és un autèntic tresor. I tens raó, el menjar, molt bo, i la gent molt agradable.

  1. El metal got (@britishsteel87) 27 Octubre 2014 / 8:34 AM

    A veure si t’hi pots escapar doncs 🙂

    Per cert, pot ser que diumenge estiguessis pel mercat de St Antoni a Barcelona? Si no eres tu, era el teu doble.

    Salut!

    • Josep Dorca 27 Octubre 2014 / 6:30 PM

      Sí. Sí que hi vaig anar. és un lloc molt especial, on m’agrada perdre-m’hi.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s