Eleccions a Eslovènia: un altre salvador de la pàtria?

Triomf espectacular d’un partit nou de tipus personalista, desfeta del partit governamental i gran èxit de l’esquerra alternativa

Aquest diumenge, 13 de juliol, han tingut lloc eleccions generals a Eslovènia. Han estat les segones eleccions generals que s’han fet en tres anys. La renúncia d’Alenka Bratusek a continuar presidint el govern va precipitar els esdeveniments i va portar a la convocatòria d’eleccions anticipades.

Tal com va passar fa tres anys, el partit guanyador ha estat un partit de nova creació, el Partit de Miro Cerar (SMC), un partit fundat fa molt poc temps, al voltant de la figura de Miro Cerar, un professor de dret constitucional de prestigi. Fa tes anys va passar exactament el mateix, quan un partit nou, Eslovènia Positiva (PS), un partit de centreesquerre liderat per l’alcalde de Ljubljana d’origen serbi, Zoran Jankovic, va guanyar per sorpresa les eleccions.

La conclusió a què es pot arribar si s’analitzen els resultats de les dues darreres conteses electorals és que la població està buscant un salvador que tregui el país de la profunda depressió en què està immers. Eslòvenia, tot i que no ha cridat l’atenció de la premsa internacional, ha patit una crisi de duríssimes conseqüències, que l’ha portat pràcticament al “rescat”.

El partit actualment governant al país era Eslovènia Positiva. Era un partit que encara que es presentava com a partit d’esquerres, feia una política que responia als dictats neoliberals que apliquen tots els governs europeus: privatització d’empreses públiques, pèrdua de poder adquisitiu de les pensions, ajuts a la banca… Quan va guanyar les eleccions ho va fer presentant-se com el partit que havia de regenerar la vida política eslovena i que havia de trencar amb la manera de fer política dels partits tradicionals. Arran d’això, el Partit Socialdemòcrata, que tampoc no havia sabut gestionar la crisi, va quedar molt debilitat i amb un paper molt marginal.

Després d’anys de govern, però, la decepció ha estat enorme, ja que aquest partit no va saber, o no va voler, acabar amb la corrupció ni amb tractes de privilegi, ni va poder aturar un constant empobriment de la població.

Ara hi ha el perill que pugui passar exactament el mateix: un nou partit que ha il•lusionat la població amb propostes de regeneració moral ha guanyat. Caldrà veure com gestiona aquesta victòria. D’entrada es presenta com un partit sense un perfil ideològic ben definit, tot i que s’autoqualifica com a centrista.

Una dada molt important a tenir en compte per entendre què passa a Eslovènia és l’elevadíssim índex d’abstenció. Només ha votat el 51% del cens electoral, quan a les darreres eleccions ho va fer el 65%, cosa que demostra el cada vegada més gran desencís popular.

Segons els resultats provisionals, el Partit de Miro Cerar ha obtingut, amb el 99% dels vots escrutats, el 34,61% dels vots, el dretà Partit Demòcrata (SDS), amb el seu líder Janez Jansa a la presó per diversos escàndols, ha aconseguit el 20,69% dels vots (és a dir un 5% menys que a les eleccions del 2011).

El partit Eslovènia Positiva, fins ara al govern, ha fracassat totalment, ja que no ha arribat al mínim de sufragis per poder entrar al Parlament. D’altra banda, Alenka Bratusek, que va desmarcar-se d’Eslovènia Positiva i va crear la seva pròpia marca electoral de tipus personalista (ZAB), ha obtingut un escàs 4,34%.

En tercer lloc ha quedat el Partit dels Pensionistes (DeSUS), un partit de forta implantació al país i que ha tingut un paper destacat en diversos governs. Ha acostumat a fer un paper de partit frontissa. Ha aconseguit el 10,21% dels vots, xifra molt similar al de les anteriors eleccions.

La gran sorpresa de les eleccions ha estat els grans resultats de la Unió d’Esquerres (ZL), que ha aconseguit el 5,97 % dels vots, amb les quals supera el Partit Socialdemòcrata, amb un 5,95% dels vots, partit que continua en caiguda lliure. La Unió d’Esquerres és un partit en sintonia amb partits com Syriza.

Finalment, el democristians de Nova Eslovènia han assolit el 5,53% dels vots, que demostren que té un vot molt estable. El Partit Popular Eslovè ha quedat fora del Parlament.

Una altra dada interessant és que l’extrema dreta, del Partit Nacional Eslovè (SNS), continua com a força extraparlamentària i no recupera el cert paper que va tenir en els primers anys de l’Eslovènia independent.

Els resultats oficials i definitius, però, no seran fets públics fins al 29 de juliol. L’1 d’agost és la data triada per a la constitució del nou Parlament.

Repartiment provisional d’escons (en són 90). Les dades encara no són definitives, per tant, no sumen un total exacte:

SMC (Partit de Miro Cerar), 36
SDS (Partit Democràtic), 21
DeSUS (Partit dels Pensionistes), 10
ZL (Unió d’Esquerres), 6
SD (Partit Socialdemòcrata), 6
NS (Nova Eslovènia), 5
ZAB (Aliança Alenka Bratusek), 4

Anuncis

One thought on “Eleccions a Eslovènia: un altre salvador de la pàtria?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s