Una minoria poc coneguda: els eslaus musulmans de Macedònia, els torbesh

De comunitats musulmanes, n’hi ha arreu dels països balcànics, però no totes són eslaves. Entre els pobles no eslaus destaquen, d’una banda, els albanesos (majoritàriament musulmans, tot i que també n’hi ha de catòlics i d’ortodoxos), i d’altra banda els turcs, encara que el seu nombre ha anat minvant de manera clara en el transcurs dels últims cent anys.

Per descomptat, el grup d’eslaus musulmans més nombrós és el dels bosníacs, de Bòsnia i Hercegovina, que és el més conegut. A part dels bosníacs, però, n’hi ha tres grups més: els pomaks de Bulgària, els gorani de Kosova i els torbesh, a Macedònia.

Sempre hi ha hagut un gran debat sobre el nom d’aquesta darrera comunitat. Com passa moltes vegades en comunitats minoritzades i/o no reconegudes aquest terme té clares connotacions pejoratives (com per exemple el terme lapó, en lloc de sami, o el bable, aplicat a la llengua asturlleonesa). Per aquest motiu, molts prefereixen, senzillament, el terme d’eslaus musulmans de Macedònia.

Sembla que el nom de torbesh prové de la torba, una mena de caputxa que utilitzaven els primers membres d’aquesta comunitat. Aquest nom els el van adjudicar, sembla, els búlgars ortodoxos i tenia unes clares connotacions despectives.

La majoria dels eslaus musulmans viuen en zones rurals i, per tant, la dedicació majoritària d’aquesta població és l’agricultura i, en menor mesura, l’artesania. Una altra dada a tenir en compte és l’elevat índex d’emigració, tant a Europa, sobretot, com a Amèrica, més elevat que en altres grups del país. Els principals destins d’aquesta emigració són Itàlia, Suïssa, Àustria, Eslovènia i Grècia.

Aquest grup és culturalment diferent de la resta de macedonis de religió ortodoxa, però també de la majoria de la població musulmana del país, formada sobretot per albanesos i, en menor mesura, turcs.

Com va passar en el cas dels bosníacs, es van convertir a l’Islam durant els segles de dominació otomana. Com també s’ha defensat a Bòsnia, hi ha historiadors que els consideren descendents del bogomilians, cristians dissidents (amb força punts de contacte amb el catarisme) que van tenir molta influencia als països balcànics. De tota manera, els estudis més recents semblen desmentir aquesta idea.

Es localitzen bàsicament en cinc territoris: Gora, Debarska Zupa, Drimkol, Golo Brdo i Reka. Tots aquests territoris es concentren a la part més occidental del país. Destaquen com a nuclis particularment importants Debar, Centar Zupa i Lubanista. N’hi ha un altre nucli relativament important al sud d’Skopje, la capital.

Alguns membres d’aquesta comunitat van emigrar cap a Turquia entre 1950 i 1960, tal com també va passar amb població musulmana originària de Bòsnia.

Es calcula que, probablement, a la Iugoslàvia anterior a la Segona Guerra Mundial, el nombre de macedonis musulmans podia pujar a la xifra de 27.000. Després, durant una colla d’anys, va anar-ne disminuint el nombre, però l’any 1981 la xifra oficial torna a ser de 39.355.

Una dada a tenir en compte és que segons els cens el nombre pot canviar, ja que de vegades aquestes persones es feien constar senzillament com a macedonis i en d’altres casos com a turcs o com a albanesos.

Hi ha una dada curiosa, demogràficament parlant, i és el fet que si s’estudien les dades d’abans de la guerra, el mosaic de pobles de Macedònia era molt més variat que actualment. En aquell moment hi havia un grup clarament majoritari com el macedoni i diversos grups menors, el més nombrós del qual era l’albanès, però no tan lluny d’aquest grup hi havia els turcs, els macedonis musulmans, roms, valacs. Si, en canvi, analitzem les dades actuals, veiem que hi ha hagut una clara polarització en dos grups, d’una banda el macedoni, molt majoritari, i, d’altra banda, l’albanès que queda ara molt lluny de la resta de grups “menors”.

Una interpretació que s’ha fet sobre aquest fet és que els albanesos han acabat “assimilant” bona part de la població musulmana del país, ja sigui turca o macedònia, independentment del fet que hi hagi persones que hagin pogut emigrar cap a Turquia.

L’Associació de Musulmans Macedonis, en canvi, fa una estimació diferent del pes demogràfic de la comunitat eslava musulmana. Segons ells, podien arribar a ser uns setanta mil abans de la guerra. Segons el partit torbesh, Partit per un Futur Europeu, el nombre d’eslaus musulmans pot oscil•lar, en aquests moments, entre els 120.000 i els 150.000. És probablement una xifra inflada. El fet que la comunitat sigui més nombrosa pot representar uns avantatges importants, en l’ocupació a l’administració pública, per exemple.

Des del punt de vista lingüístic són totalment macedonis, i no s’aprecien característiques dialectals de prou pes. Ara bé, la tendència natural d’aquesta comunitat, si s’analitzen els matrimonis mixtos –no gaire freqüents, tot s’ha de dir- és relacionar-se més amb albanesos i turcs que no pas amb macedonis ortodoxos. Per tant, sembla que pesa més la proximitat religiosa que no la lingüística, a l’hora d’establir lligams amb altres grups.

En general, la tendència d’aquesta comunitat és desconfiar del poder, i tendeixen a definir-se, ells mateixos, com a “naixenski”, els nostres, per diferenciar-se de la resta de grups. Una altra característica interessant és que celebren les festes musulmanes, però també algunes de cristianes com el Djurdevden o Mitrovden.

En els darrers anys hi ha hagut una certa tendència a assimilar-se als albanesos, i fins i tot a a votar candidats albanesos en els processos electorals. Això ha comportat, de vegades, tensions en el si d’aquesta coumnitat. Un exemple d’això és que el cap de l’Associació de Musulmans de Macedònia, Riza Memedovski, va adreçar una carta al cap del Partit Democràtic Albanès on denunciava la voluntat assimilacionista dels albanesos.Ho va argumentar amb la decisió del Meshihat, institució oficial islàmica de Macedònia, de decretar l’albanès com a llengua oficial dels musulmans del país.

Les organitzacions polítiques

Durant els anys de la Iugoslàvia socialista, el govern va afavorir la nacionalitat macedònia, enfront d’una “nova” possible “nacionalitat”.

Des del punt de vista politic, l’any 1970 es va crear l’Associació de Musulmans Macedonis, tot i que no era pròpiament un partit polític.

En els darrers anys, qui ha representat d’una manera més clara els interessos torbesh ha estat la figura de Fijat Canovski. És el torbesh més conegut de tot Macedònia, que entre d’altres coses, és el creador de la primera universitat privada del país. Ha finançat, també, els estudis de nombrosos joves torbesh.

Canovski va fer el salt a la política ara fa uns deu anys. Va fundar un partit, el Partit per al Futur Europeu (PEI), amb el qual va aconseguir un escó l’any 2006, que va mantenir l’any 2008, però que l’any 2011 va perdre i es va convertir en una força extraparlamentària. És un partit de tipus de tipus agrarista, proeuropeu i conservador. Un dels grans objectius d’aquest partit és aconseguir que els torbesh siguin reconeguts com a grup cultural particular a la constitució macedònia.

Anuncis

2 thoughts on “Una minoria poc coneguda: els eslaus musulmans de Macedònia, els torbesh

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s