Eleccions a Kosova

Aquest diumenge, 8 de juny, tindran lloc les eleccions legislatives anticipades de Kosova. S’hi presenten 1.235 candidats que opten a ocupar els 120 escons del parlament. Aquests candidats s’agrupen en 18 partits polítics, 4 coalicions i 1 candidat independent.

Dels 120 escons en joc, 20 corresponen a les minories ètniques, dels quals 10 estan reservats per a la minoria sèrbia, 3 per a la comunitat bosniana, 2 per a la minoria turca, 4 per als rom (que estan divdits en tres grans grups: aixkalis, egipcis i roms pròpiament dits) i 1 per als goranis, que són una minoria eslava musulmana.

Les minories juguen un paper important en el mapa polític del país. Si s’haguessin fet les eleccions tal com estava previst no s’hauria fet aquesta reserva d’escons, sinó que haurien entrat al parlament els partits en funció dels vots obtinguts, però en avançar-se el procés electoral s’ha mantingut la quota.

Newborn

Foto: Prístina                                       Font: Photo Pin

Els fets es van precipitar quan el cap de govern, Hashim Thaci, va voler imposar una de les propostes del seu programa electoral, que era la formació d’unes forces armades de Kosova. Per aconseguir això, li calia una majoria prou àmplia, i per tant el suport de les minories, particularment la sèrbia. Davant la impossibilitat de desencallar la situació es va veure abocat a convocar eleccions.

Una de les grans incògnites d’aquestes eleccions és, precisament, la participació de la comunitat sèrbia, que normalment havia optat per una política abstencionista. Aquesta política va fer-se molt evident a les eleccions municipals de l’any passat, particularment a la zona nord, entorn de Mitrovica. Sembla que, ara finalment, la majoria de partits serbis han optat per cridar a la participació, i només algunes persones de la zona nord de Kosova semblen hi reàcies. El cap de govern de Sèrbia també ha cridat a la participació, i també ho ha fet l’ambaixadora dels EUA a Kosova.

A part d’això, però, probablement el fet més rellevant d’aquesta legislatura és la galopant corrupció que ha envoltat, sobretot, el cap del govern i el seu partit, el Partit Democràtic de Kosova. Un dels darrers casos ha estat la incorporació d’Ibrahim Gashi a un càrrec governamental. Gashi, exrector de la Universitat de Prístina, va haver de dimitir el càrrec arran de grans manifestacions, els mesos de gener i febrer, dels estudiants contra pràctiques clarament il·legals i corruptes del rector. Després, el govern l’ha premiat. .

La corrupció és, doncs, present en tots els estament polítics i els escàndols han estat constants, barrejats de vegades amb morts sospitoses, com la de persones vinculades a l’Agència estatal de privatització, per exemple. Moltes de les privatitzacions de les empreses públiques s’han fet de manera irregular i sense cap control. No és estrany, per tant, que aquest hagi estat un dels eixos sobre els quals ha girat la campanya electoral.

Els darrers sondejos vaticinen que els dos principals partits, el Partit Democràtic de Kosova i la Lliga Democràtica de Kosova (el partit fundat per Ibrahim Rugova), continuaran sent els més votats, però que probablement entre tots dos no superaran el 55% dels vots, percentatge molt menor al de les anteriors eleccions.

Els sondejos també preveuen un avanç important en les seves posicions de Vetevendosje (Autodeterminació), d’Albin Kurti, que en aquests moments és la força política emergent al país. Estan en contra del protectorat internacional i reivindiquen una “independència real” del país. D’altra banda, no amaguen les seves simpaties per una possible reunificació de tots els territoris albanesos. El seu principal cavall de batalla és la lluita contra la corrupció.

Un fet que demostra el seu paper cada vegada més important en la política de Kosova és la victòria contra pronòstic que va aconseguir aquest partit a les eleccions municipals de la capital, de Prístina. El seu candidat Shpend Ahmeti va vèncer el candidat de la Lliga Democràtica de Kosova, que fins llavors havia controlat el poder d’aquesta ciutat. La seva arribada al poder ha implicat que tirés endavant tota una sèrie de mesures innovadores i iniciés una veritable campanya contra la corrupció a nivell local, fins al punt que en un article aparegut fa poc al diari britànic The Guardian el titllava com l’alcalde més valent d’Europa.

Els sondejos també preveuen que el partit AAK, Aliança per al Futur de Kosva, de Ramush Haradinaj, pot mantenir els resultats de les anteriors eleccions, quan van quedar en quart lloc. Aquest partit ha estat clau perquè el PDK pogués gaudir d’estabilitat. En canvi, és probable que l’Aliança per a un Nou Kosova de l’empresari Pacolli pugui quedar fora del parlament en no aconseguir el nombre mínim de vots. Finalment és possible que noves forces polítiques hi puguin entrar, com per exemple Iniciativa per Kosova.

Altres fets que han tingut un gran pes en la campanya han estat la creació d’un tribunal internacional per jutjar els crims de guerra comesos per membres de l’UÇK, cosa que ha provocat la indignació de part de la població. Fins i tot, alguns exguerillers han decidit fundar un partit polític per tal de defensar els seus interessos. Tot això posa de manifest la poca confiança internacional en el sistema judicial kosovar, i en la seva independència.

L’Institut Internacional d’Estudis d’Orient Mitjà i dels Balcans ( IFIMES ), amb seu a Ljubljana , ha elaborat una anàlisi de la situació política actual a Kosova, que us recomano que llegiu. Podeu trobar l’informe, no és gaire extens (cinc pàgines) en el següent enllaç:

http://www.ifimes.org/en/8731-kosovo-2014-parliamentary-election-war-leaders-to-leave-the-political-scene

També podeu consultar les següents entrades del blog:

https://balcaniablog.wordpress.com/2014/05/08/dissolucio-del-parlament-de-kosova-i-eleccions-anticipades/

https://balcaniablog.wordpress.com/2014/06/05/els-partits-serbis-no-boicotejaran-les-eleccions-de-kosova/

 

Anuncis

Els partits serbis no boicotejaran les eleccions de Kosova

Una de les grans incògnites de les eleccions que han de tenir lloc a Kosova aquest diumenge era saber si els partits serbis hi participarien o si boicotejarien el procés.

La setmana passada, el cap de govern serbi, Aleksandar Vucic, va fer una crida a tots els serbis a participar-hi. Aquesta és l’estratègia per la qual va optar ja fa uns mesos el govern de coalició entre el Partit Progressista Serbi i el Partit Socialista Serbi, i que ha revalidat el nou govern format per aquests dos mateixos partits.

A les eleccions municipals que es van celebrar a finals d’any ja van insistir perquè la comunitat sèrbia hi prengués part i hi presentés els seus candidats. Més endavant, a les eleccions que es van haver de repetir a Mitrovica van tornar a pressionar els serbis locals a participar-hi.

Aquest canvi d’estratègia respon a l’esperit dels acords que van signar amb Kosova el mes d ‘abril de l’any passat, segons el quals, tot i no reconèixer la independència de Kosova, sí que acceptaven establir-hi unes certes relacions.

Ara bé, a les eleccions de Mitrovica, una part important de la població no va seguir les consignes del govern serbi i van optar per l’abstenció, cosa que va fer que l’índex de participació d’aquesta comunitat fos particularment baix.

Fa unes setmanes, en la mateixa línia, l’alcalde serbi de Leposavic, Dragan Jablanovic, a la zona nord de Kosova també va manifestar-se a favor de pariticpar en les eleccions. Jablanovic, de tota manera, va deixar molt clar, en una entrevista a l’agència oficial de notícies Tanjug, que consideren Sèrbia com el seu estat, i que estan convençuts que no els abandonarà. Va posar com a exemple d’això el fet que Leposavic hagi rebut 2,7 milions de part del govern serbi per fer front als danys causats per les inundacions al nord de Kosova.

Ara, davant les eleccions d’aquest diumenge, sembla que el principal partit que s’oposa als acords amb Kosova, també ha donat la instrucció de participar en els comicis. Així ho ha manifestat el líder de la Llista Sèrbia, Branimir Stojanovic, després de parlar-ne amb el cap de govern serbi i amb el cap de l’oficina del govern serbi per a Kosova, Marko Djuric.

L’argument que han utilitzat per justificar el no-boicot és el fet que si no s’hi presenten, els 10 escons que corresponen a la comunitat sèrbia podrien ser ocupats per persones d’algun partit que podrien donar llum verd a la creació de les forces armades de Kosova, tema que va ser un dels desencadenants de la convocatòria anticipada d’eleccions. Els membres de la Llista Sèrbia s’oposen radicalment a aquesta possibilitat.

Tot i això, no és gens clar que tota la comunitat sèrbia hi participi massivament. Al nord de Mitrovica encara resten veus discordants amb aquesta opció. Caldrà esperar, doncs, a diumenge per veure quina serà finalment la participació electoral en aquest territori.

Debut de la selecció de Kosova de futbol

Ara fa uns dies que es va anunciar que la selecció kosovar de futbol disputarà el seu segon partit amistós. Aquest cop el rival amb qui s’enfrontarà el combinat de Kosova serà la selecció turca.

El dia 5 de març d’enguany va ser la data triada per la Federació de Futobl de Kosova per disputar el seu primer partit. Kosova es va enfrontar a la selecció d’Haití en un partit no gaire vibrant que va acabar amb empat a zero.

Més enllà, però, del resultat el més important és el fet que la selecció d’aquest país ha aconseguit un cert reconeixement.

Això ha estat possible gràcies a un acord de la FIFA, segons el qual els països que en són membres poden enfrontar-se a la selecció de Kosova i a clubs d’aquest país. L’acord afecta tant el futbol masculí com el femení, i també el juvenil. Ara bé, aquest acord, però, està sotmès a certes condicions:

Els equips de Kosova no poden lluir símbols nacionals (banderes, escuts…), no poden sonar els himnes nacionals ni poden portar el nom de Kosova a l’equipació. Per poder fer el partit, cal que els equips avisin la FIFA 21 dies abans de l’esdeveniment, i la FIFA n’haurà d’informar la federació sèrbia. A més, hi ha una clàusula que estipula que si es vulnera algun d’aquests punts, l’acord queda automàticament anul·lat.

Ja hi havia hagut, anteriorment, intents d’aconseguir un acord d’aquestes característiques, però havien fracassat a causa de l’oposició de la màxima autoritat del futbol serbi.

En el partit que va disputar Kosova contra Haití, el 5 de març, es van produir alguns incidents, quan alguns aficionats van cremar banderes sèrbies. Aquest fet va ser aprofitat per la Federació Sèrbia de Futbol per tal que s’anul·lés l’acord, cosa que no s’ha produït.

Aquesta vegada s’ha triat un rival que té un fort caràcter simbólic, com és Turquia. Turquia en aquests moments té unes grans relacions amb Kosova, país on ha fet grans inversions.

En aquests moments, els jugadors kosovars més coneguts són Xherdan Shaqiri, del Bayern de Munic, i Valon Behrami, del Nàpols.

L’esport és un fenomen, malgrat els tòpics que circulen, de gran transcendència simbòlica i política. Per aquest motiu, les autoritats de Kosova fa temps que treballen per aconseguir un més gran reconeixement internacional en aquest àmbit. Un exemple d’això són les gestions perquè es reconegui un Comitè Olímpic de Kosova, que de moment no han arribat a bon port.

Montenegro, Macedònia, Kosova i l’OTAN

El govern montenegrí ha començat a negociar l’ingrés del país a l’OTAN. Aquest punt s’ha convertit en gairebé una obsessió per al govern montenegrí. Els governs de Macedònia i de Kosova també volen l’ingrés dels respectius països a l’Aliança Atlàntica.

 

Kosova

Aquest cap de semana s’ha fet una cimera de l’OTAN a Vílnius. Kosova ha estat convidada a participar-hi i hi ha ocupat lloc com a observadora. És ben sabut que una de les intencions del president kosovar, i del seu partit, el PDK, és entrar a formar part de ple dret de l’OTAN. Aquest diumenge, 8 de juny, hi haurà eleccions i un dels punts del programa del partit governamental és precisament aquest.

Les relacions amb els EUA i amb l’OTAN van ser privilegiades durant anys, particularment fins la caiguda de Milosevic. A partir de llavors, els EUA van intentar marcar algunes distàncies, ja que tenien un particular interès a acostar-se a Sèrbia. És simptòmàtic que un dels carrers més importants de Pristina, la capital, porta el nom de President Clinton.

Macedònia

L’OTAN s’ha convertit, també, en un dels temes centrals del debat polític macedoni. Tant el president del país com el primer ministre han reiterat més d’una vegada que l’ingrés del país a l’OTAN és prioritari.

La setmana passada mateix, va visitar Skopje Rasmussen, secretari general de l’OTAN, i va mantenir converses amb tots dos sobre aquest tema. S’espera que d’aquí a no gaire l’OTAN faci algun anunci oficial sobre les pretensions macedònies.

Montenegro

Ja fa un temps que van començar les negociacions del govern montenegrí per tal d’entrar a formar part de l’OTAN. Ara bé, aquests darrers dies, el govern ha intensificat els esforços per cremar etapes i aconseguir aquest ingrés abans del que estava previst. L’empitjorament de les relacions amb Rússia, arran sobretot de les sancions que li ha imposat Montenegro, ha fet que s’acceleressin les gestions.

La setmana passada, el president del país es va entrevistar amb el secretari general de l’OTAN, el danès Rasmussen, que estava de gira per diferents països balcànics.

Els líders dels partits polítics de la coalició governant (bàsicament el Partit Democràtic dels Socialistes del president Milo Djukanovic, i el Partit Socialdemòcrata) hi estan tots d’acord, i no només això, sinó que ho consideren com una de les prioritats polítiques del seu govern.

Es pot comprovar que no hi ha diferències importants sobre aquest punt entres els partits més estrictament conservadors i els que s’autoproclamen socialdemòcrates.

Han tingut trobades, sobretot, amb els EUA i Alemanya, per tal d’aconseguir-ho. D’altra banda també s’han proposat incidir en l’opinió pública per tal d’incrementar el suport popular, no particularment massiu, a una mesura d’aquest tipus.

Les darreres enquestes xifren el suport de la població a l’ingrés a l’OTAN en un exigu 42%. Ja hi ha hagut algunes manifestacions, tot i que no gaire nombroses, contra aquest possible ingrés. L’oposició és particularment intensa entre la població sèrbia del país.

El primer ministre de Montenegro, Milo Djukanovic, ja ha visitat els Estats Units, i s’ha reunit amb el vicepresident dels EUA, Joseph Biden, per parlar d’aquesta qüestió. Alemanya, per la seva banda, sembla més reticent, segons comenta el portal serbi B92.

L’ambaixador alemany a Montenegro, Pius Fischer, va posar-hi certes condicions. Entre d’altres coses, va dir, segons aquest mitjà, que Montenegro hauria de complir uns mínims, com aclarir què passa amb els atacs a periodistes, i que quedi ben clara la independència del poder judicial.

Per ara, estava previst l’ingrés de Montenegro a l’OTAN en una cimera que tindrà lloc aquest setembre al País de Gal·les. Sembla que l’interès del govern és que aquest ingrés es pugui concretar aquest mes de juny.

Caldrà veure com Rússia es pren aquesta decisió, ja que aquest país és el més gran client de Montenegro, ja que és on s’adrecen moltes de les seves exportacions, el 90% del vi, per exemple. Es calcula, també, que un terç dels turistes que rep Montenegro són russos i que Rússia és el principal inversor en turisme a la zona.

Bulgària, Romania i Eslovènia van entrar a formar part de l’OTAN l’any 2004, i Croàcia i Albània l’any 2009.