El diari de Jasmina, de Jasmina Tesanovic. Sota els bombardejos de l’OTAN durant la guerra de Kosova

P1040632

El diario de Jasmina
Autora: Jasmina Tesanovic
Editorial: Plaza Janés
Foto: Josep Dorca

L’impressionant Diari d’Anna Frank ha provocat, entre d’altres coses, que quan hi ha hagut conflictes que han frepat particularment l’opinió pública moltes persones, sobretot editors, hagin anat a la recerca de diaris d’un estil similar.

Això ja va passar amb la guerra de Bòsnia, amb el diari d’Zlata, que respon a uns patrons similars als del diari d’Anna Frank: una nena brillant que deixa per escrit les seves impressions i vivències durant la guerra, tot i que no té un final tan tràgic.

Ara fa tot just 15 anys que va acabar la guerra de Kosova. Quan va esclatar aquest conflicte bèl·lic sembla que també es va estar buscant algun diari d’aquest tipus, però no van reexir.

En canvi, més al nord, una escriptora i intel3lectual de prestigi, Jasmina Tesanovic, va escriure un diari amb unes característiques diferents, on va recollir seu testimoni, un testimoni molt interessant.

A la guerra de Kosova, tothom es va centrar, sobretot, i potser de manera molt lògica, en el patiment de totes les persones, bàsicament albaneses, que van haver de fugir de casa seva. Es calcula que unes 700.000 persones van haver d’abandonar les seves cases. Moltes persones van ser mortes i moltes van desaparèixer. Encara ara hi ha oficialment uns 1.700 desapareguts.

En canvi, l’atenció que es va prestar a la població de Sèrbia, que va viure els bombardejos de l’OTAN, va ser molt esacassa. I és veritat que moltes persones van morir també de manera injusta, els “efectes col·laterals” també van destrossar moltes vides, entre les quals hi havia persones que s’oposaven a la semidictadura de Milosevic i als seus deliris ultranacionalistes.

Segons algunes fonts pròximes al govern serbi, durant la campanya militar de l’OTAN, que va durar 78 dies, almenys 2.000 persones van morir i uns quants milers més van resultar ferides. Les dades del Ministeri de Defensa de Sèrbia, apunten que el nombre de morts de les forces armades iugoslaves va ser de 631.

A part dels desastres humans, els danys materials poden ascendir a més de mil milions de dòlars. La xifra exacta, però, de l’abast real dels danys encara no està del tot clara. Pel cap baix, van ser destruïts uns 25.000 edificis, uns 470 quilòmetres de carreteres i 600 quilòmetres de ferrocarril .

Jamina Tesanovic és una d’aquestes persones. Feminista i pacifista convençuda (és una de les fundadores de l’organització Dones de Negre), opositora a Milosevic i a la seva política, ens explica en el seu diari la por, la impotència, el desemparament d’unes persones que no són responsables d’uns fets que s’han acabat girant en contra seu.

La lectura d’aquest diari és indispensable per aprendre a posar-nos en el lloc dels altres, per mirar la realitat des de totes les cares possibles, per no caure en maniqueismes fàcils, sempre simplistes i distorsionadors de la realitat.

Va néixer l’any 1954 a Belgrad, i era filla de dos militants de la Lliga Comunista de Iugoslàvia. De ben jove va optar per defensar posicions clarament pacifistes. Més endavant es va convertir en una ferma opositora de Milosevic. S’ha dedicat a la literatura, a l’assaig i també al món del cinema i de la música.

És molt recomanable seguir el seu blog:

http://jasminatesanovic.wordpress.com/

Anuncis

2 thoughts on “El diari de Jasmina, de Jasmina Tesanovic. Sota els bombardejos de l’OTAN durant la guerra de Kosova

  1. the metal got (@britishsteel87) 13 Juny 2014 / 6:41 AM

    Interessant. Intentaré aconseguir-lo. Jo he llegit un còmic basat en la mateixa època (bombardejos de l’OTAN) i que m’ha semblat descarnat i boníssim. Es diu “Regards from Serbia” i és d’Aleksandar Zograf. Te’l recomano.

  2. Elisabetta 26 Març 2019 / 12:30 PM

    Absolutament lamementable el comportament del Govern Italià en aquest cas. Per una banda vam participar amb la OTAN als bombardeigs de Sèrbia, baix el consentiment del govern Prodi abans, i de D’alema i el president de la República Scalfaro, desprès. Però, per l’altra banda, fèiem obres humanitàries acollint els nens refugiats de guerra a les nostres cases. Quin fàstic, si penso que jo a aquella gentalla la vaig votar!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s