Eleccions al Parlament europeu: resultats dels països balcànics

Aquest cap de setmana, com a la resta de la Unió Europea, van tenir lloc eleccions en quatre països balcànics per escolllir el nou Parlament europeu. Els estats on s’han fet són Bulgària, Romania, Eslovènia i Croàcia.

Una característica comuna en tots quatre casos ha estat la baixa participació, sensiblement menor que en els estats de l’Europa occidental. Aquesta participació s’ha mogut entre un mínim del 23,6% a Eslovènia i un màxim del 35% de Bulgària. Entremig hi ha el 25% i el 27% de Croàcia i Romania respectivament. Queden per sobre de l’escassíssim 13% d’Eslovàquia, però lluny d’un participació que es pugui considerar representativa.

Aquest fet demostra el ràpid desgast de la il·lusió europeista en aquests països. Fins i tot en el cas de Croàcia, que va ingressar la Unió Europea aquest estiu passat, sembla que aquestes il·lusions s’han esvaït del tot.

Croàcia : victòria de l’oposició i gran èxit dels Verds

Tal com apuntaven les diversos enquestes que circulaven per Croàcia els darrers dies, el partit conservador opositor Comunitat Democràtica Croata (HDZ), el tradicional partit dominant de l’escena política croata des del moment de la seva independència,   ha guanyat les eleccions. Ha obtingut el 41% dels vots, que li donen dret a enviar cinc diputats a Estrasburg.

El governant Partit Socialdemòcrata ha obtingut el 30% dels vots, un resultat per sobre de l’esperat, que dóna cert marge de maniobra al govern de Zoran Milanovic de cara a les eleccions de 2015.

La gran sorpresa, però, ha estat sens dubte el gran resultat obtingut pels Verds, partit fundat fa pocs mesos. Han tret un 9,6% dels vots i un escó. A la pràctica s’ha convertit en el pol on s‘ha aglutinat tot el vots de l’oposició d’esquerres. La líder del partit, Milena Holy, havia estat ministra del govern de Milanovic, però greus discrepàncies en política ambiental la van portar a abandonar el govern i a fundar un nou partit.

La « víctima » del creixent vot ecologista ha estat el Partit Laborista que amb només el 3,5% dels vots ha perdut el diputat que tenia.

També ha aconseguit entrar al Parlament europeu, com s’esperava, l’Aliança, d’extrema dreta, que agrupa diversos partits liderats pel Partit Croat de Dret i per la figura del polèmic Branimir Gavras. Tot i la mala notícia, s’ha de constatar que els seus resultats són pitjors que els de fa cinc anys, cosa que indica la tendència a la baixa d’aquests partits.

 

Victòria de l’oposició a Eslovènia

La cap de govern eslovena, Alenka Bratusek, va dimitir el càrrec fa poques setmanes. El descrèdit del partit governamental, Eslovènia Positiva, els ha passat factura, ja que només han aconseguit el 6,62% dels vots.

Dels set diputats que es triaven a Eslovènia, tres han anat a parar al Partit Democràtic d’Eslovènia, del conservador i veterà polític Janez Jansa (amb el 24,86% dels vots) ; uns altres dos a la, també conservadora, coalició liderada per Nova Eslovènia (NSI), amb el 16,46% dels vots, i dos diputats.

Els altres dos diputats se’ls han emportat el Partit socialdemòcrata (8,05% dels vots) i el Partit dels Pensionistes ((8,16%).

El panorama polític eslovè s’ha caracteritzat aquests darrers anys per una gran volatibilitat, amb formacions que apareixen sobtadament i que desapareixen també molt de pressa.

Una de les incògnites era saber el resultat que obtindria el nou partit Solidarnost, sorgit arran de les protestes populars contra la política d’austeritat i de retallades del govern. Es pot considerar que el seu resultat ha esta decebedor, ja que només ha obtingut l’1’65% dels vots. També s’ha de dir, però, que una bon part de les persones que hi havia darrere d’aquestes mobilitzacions populars van propugnar l’abstenció, que és evident que ha estat elevadíssima.

 

Bulgària: victòria de l’oposició i ensorrament de l’extrema dreta

La millor notícia, en aquest cas, és l’ensorrament del partit ultra de Volen Siderov, Ataka. Les enquestes ja pronosticaven la possibilitat que no en sortís escollit cap representant. S’han complert. Només han aconseguit el 3’7% dels vots, que els ha deixat fora del Parlament. Han quedat molt lluny, doncs, del 18% que havien aconseguit, ja fa temps, en altres conteses electorals. L’estratègia que han seguit de buscar conflictes, sobretot amb la població rom l’any passat i més darrerament amb els refugiats i imigrants procedents sobretot de Síria no els ha representat cap guany.

A banda d’aquest fet tan rellevant, qui ha guanyat les eleccions ha estat el conservador GERB, a l’oposició, amb el 30,66% dels vots. Aquest partit està dirigt per Boiko Boríssov, que era l’anterior cap de govern, que va dimitir arran de la multitudinàries i continuades protestes populars. Després de les eleccions de l’any passat, els socialstes van passar a dirigir el nou govern, amb els suport del partit de la minori turca, el Partit dels Drets i les Llibertats, i amb els « support passiu » de l’extrema dreta.

Els socialsites han tret el 18,98% dels vots i el partit de la minoria turca el 17% dels vots.

La gran sorpresa ha estat l’entrada amb força de dos nous partits. D’una banda, Bulgària sense Censura, del periodista Nikolai Barekov (10,8% dels vots). Aquest és un partit heterogeni, amb un discurs que, d’una banda, reclama un canvi en la manera de fer política, més propera a la ciutadania, i que insisteix en la defensa de les llibertats civils. D’altra banda, però, algunes afirmacions molt populistes i demagògiques relatives a la immigració poden derivar aqeust moviment cap a postures poc desitjables.

També entra al Parlament europeu el Bloc Reformista, amb el 6,5% dels vots.

Finalment, cal dir que a Grècia, a la candidatura de Syriza, de l’esquerra, ha estat escollida Kostandina Kuneva, búlgara que resideix des de fa anys a Atenes, i que havia estat objecte d’atacs de grups neonazis.

 

Romania: enfortiment del govern

Les eleccions a Romania, a diferència del que s’ha esdevingut a la majoria de països, han representat un enfortiment del govern.

Ara fa uns mesos, el Partit Nacional Liberal va abandonar el govern de coalició amb el Partit Socialdemòcrata. Des de llavors, els socialdemòcrates han governat en coalició amb dos partits menors.

Aquestes eleccions han passat factura al PNL que només ha obtingut el 15% dels vots (i 6 diputats). Els socialdemòcrates,de Victor Ponta, cap del govern, han arribat fins al 37,5% dels vots (i 16 diputats).

Dos dirigents del partit liberal ja han anunciat la seva dimissió, Cris Antonescu i la que fins ara era l’estrella emergent del partit, Iohannius Klaus, alcalde de Sibiu.

També han aconseguit representants el Partit Liberal Demòcrata (12% dels vots) i la Unió Democràtica dels Hongaresos de Romania, que ja eren presents en el Parlament europeu, en aquest cas dins el grup del Partit Popular Europeu. El seu líder Hunor Kelemen va mostrar la seva satisfacció pels resultats.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s