Balanç de les inundacions a Bòsnia, Sèrbia i Croàcia

S’han començat a fer públics els primers recomptes de víctimes mortals i les primeres valoracions de danys materials que s’han produït en aquests països balcànics arran de les inundacions d’aquest mes de maig.

Pel que fa a la xifra de morts, continua augmentant a mesura que van passant els dies. El país on el nombre de víctimes mortals ha estat més elevat és Sèrbia. Segons les últimes xifres facilitades pel govern, ja arriben a 54. La majoria s’han produït a Obrenovac i a Lazarevac. De tota manera encara hi ha persones que consten com a desaparegudes, cosa que fa pensar que el nombre de morts pot ser més elevat.

A la veïna Bòsnia, la xifra puja fins a 24. En aquest cas la majoria s’ha produït a la Bòsnia central. Finalment, a Croàcia només hi ha, de moment, comprovades dues morts. La incidència de les inundacions en aquest país ha estat molt menor, i només ha afectat zones d’Eslavònia, properes a Sèrbia. En tots dos països, però, encara hi ha persones desaparegudes.

Quant als danys materials se n’han fet ja les primeres avaluacions. En aquest cas ha estat el Banc Europeu per al Desenvolupament i la Reconstrucció (EBRD) qui les ha fetes. Aquest organisme xifra les pèrdues a Sèrbia en una quantitat que pot oscil·lar entre el milió i mig i els dos bilions d’euros. En el cas de Bòsnia, en redueix la quantitat al milió tres-cents mil.

Més enllà de les pèrdues econòmiques, però, les inundacions poden afectar el futur desenvolupament econòmic d’aqeusts països. És evident que el sector primari se’n veurà molt afectat, i costarà molt de temps que pugui recuperar la normalitat. D’alta banda, es preveuen altres efectes col·laterals, com una forta inflació, que pot tenir unes efectes negatius en l’evolució macroeconòmica.

Un altre debat que s’ha encetat , com acostuma a passar sempre en aquest tipus d’incidents, és el de si es podrien haver evitat els efectes més nefastos de les inundacions.

És inevitable la pregunta: si la gestió dels països afectats fos diferent, si hi haguessin unes millors infraestructures, si els habitatges fossin més sòlids… els danys materials i humans haurien estat molt menors?

Es poden posar molts exemples, com l’huracà Mitch que va devastar Amèrica central, amb més de 50.000 morts, o els repetits desastres a Haití, que l’any 2010 van provocar més d’un quart de milió de morts, comparats amb els terratrèmols al Japó, que normalment provoquen poca mortaldat, Fukushima a banda, per motius extraordinaris.

És indiscutible que aquestes desgràcies van associades a la pobresa. Als Balcans, també, una societat més igualitària i més desenvolupada hauria suportat molt millor els efectes de les inundacions.

Ara fa uns dies, el 26 de maig, Srecko Horvat, un economista bosnià de prestigi, ha escrit diversos articles sobre aquest tema en la premsa balcànica, un dels més ben argumentats dels quals, en el diari digital Zurnal, porta el revelador nom de Per què les inundacions no són un desastre natural (Zasto poplave nisu rirodna katastrofa). També ha fet diverses xerrades on ha aprofundit en les seves tesis.

De manera resumida, la seva tesi central és que aquest desastre no és un desastre natural, o no només un desastre natural, sinó que és la conseqüència de la política de privatització que s’ha portat a terme a tots els països de l’exIugoslàvia, a partir dels anys noranta.

Compara el que ha passat amb els fets de Nova Orleans i Haití. Argumenta que els sistemes de reg i drenatge, molt desenvolupats a l’època socialista, van ser destruïts per motius pressupostaris i, també, per canvis importants en el sistema de gestió d’aquestes empreses.

Els nous propietaris de les empreses (a Sèrbia, a Croàcia i a Bòsnia), que eren estatals i van ser privatitzades en molt poc temps, estaven més interessats a obtenir grans beneficis que no pas en la gestió de les aigües i en la construcció de nous embassaments (molts dels que s’havien previst de construir en els anys vuitanta no es van construir). A més, les inversions de l’estat també van reduir-se de manera espectacular.

Tot això va fer que tots aquests sistemes estiguessin en un pèssim estat de conservació. A més, la poca inversió pública també ha implicat que els mitjans per combatre els efectes dels aiguats fossin massa escassos, i que persones privades hagin hagut de deixar els seus mitjans per poder fer front a la catàstrofe.

Finalment alerta del perill que representa la privatització de molts altres serveis, com el ferrocarril, la sanitat o el sector de l’energia.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s