Dobrica Cosic, escriptor i polític nacionalista serbi

El 18 de maig de 2014 es va fer pública la mort de Dobrica Cosic, una de les figures literàries i polítiques més controvertides de Sèrbia en els darrers cinquanta anys. Quan va morir tenia 93 anys. La seva vida,  en part, exemplifica l’evolució política d’aquest país balcànic.

Va néixer el desembre de 1921, quan feia molt poc que s’havia creat el Regne dels serbis, croats i eslovens, just després de l’acabament de la Primera Guerra Mundial i de l’esfondrament de l’Imperi Austrohongarès.

De ben jove, com molts altres serbis, es va afiliar al Partit Comunista, llavors il·legal. L’any 1941, els nazi-feixistes alemanys, italians i hongaresos van envair Iugoslàvia. Això va fer que acabés lluitant amb els partisans dirigits per Tito.

Un cop acabada la guerra i constituïda la nova Iugoslàvia socialista va ocupar diversos càrrecs de responsabilitat, sobretot relacionats amb l’”agitació i la propaganda”.

Quan Tito va endegar  una sèrie de reformes, cap a mitjan dels anys seixanta, que implicaven un més alt grau de descentralització i poder per a les repúbliques, i també l’allunyament del poder de persones com el cap de la policía política, Rankovic, diversos militants comunistes serbis se’n van distanciar. Tot aquest procés reformista va culminar amb la nova constitució de 1974. I l’allunyament de cosic del Partit, també.

Rankovic havia estat un dels dirigents serbis que s’havia mostrat més reticent a aquests canvis, ja que consideraven que Sèrbia en sortia molt malparada. Això va fer que comencessin a defensar plantejaments més “nacionalistes”. Els dos punts fonamentals que criticaven eren, d’una banda, la política de “renúncies” a Kosova, que, segons ells, eren una claudicació  davant els nacionalistes albanesos, i , d’altra banda, la pèruda de pes de Sèrbia en el conjunt de la Federació.

Cosic va ser una de les persones que va fer costat a Rankovic. Ho va fer palès amb un discurs en un ple de la Lliga dels Comunsites de Iugoslàvia. Es va mostrar molt particularment contrari al fet que Kosova i la Voivodina poguessin incrementar la seva autonomia. Poc temps després, Cosic va ser expulsat del partit, arran dels seus plantejaments.

Paral·lelament va desenvolupar la seva carrera literària, que li va fer guanyar molt de prestigi. A partir del 1980 va ser membre de l’Acadèmia de les Ciències i les Arts de Sèrbia, que va tenir un gran protagonisme en la vida pública sèrbia, en un moment en què el poder del partit era més qüestionat que mai, i els principis del “socialisme” semblaven trontollar.  .

Va ser precisament un dels impulsors del cèlebre Memoràndum que va redactar aquesta Acadèmia, que és considerat el punt de partida d’un nou nacionalisme serbi que acabarà protagonitzant la vida del país. Entre d’altres coses es deixava entendre que l’estat iugoslau ja no servia als interessos de Sèrbia i que calia apostar per a la creació d’un nou gran estat serbi.

També va ser una de les persones que va apadrinar Milosevic, amb el qual va col·laborar durant uns anys. També va donar suport a Karadzic i va justificar les accions bèl·liques dels txètniks durant la guerra de Bòsnia.

Aquest compromís va arribar al seu punt culminant quan l’any 1992 va ser escollit president de la nova República Federal de Iugoslàvia, formada exclusivament per Sèrbia i Montenegro, i que incloïa Kosova i la Voivodina. Va ser president durant només un any, fins al juny de 1993. Aviat, però, va tenir les primeres divergències amb Milosevic.

En els últims anys de la seva vida, i allunyat de la vida pública, havia anat abandonant el discurs més radical i havia apostat per actituds més conciliadores. Un exemple d’això són les propostes que havia fet de partició de Kosova, davant de la impossibilitat de recuperar aquest territori. Aquestes propostes van provocar que fos fortament criticat per alguns dels seus antics coreligionaris.

Poc abans de morir  va fer unes declaracions a la premsa sèrbia on afirmava que Sèrbia no havia d’anar a la guerra, perquè no té potencial biològic i patriòtic per fer-ho i perquè la pau és la condició per a l’existència de la nació.

Des del punt de vista literari té una extensa obra (no n’hi ha cap traduïda al català), de la qual podem destacar El temps de la mort, El temps del mal i el temps del poder. L’any 1941 va publicar la seva primera obra El sol és lluny. Durant la seva primera etapa es va mantenir fidel al realisme socialista. De tota manera, com a escriptor no és considerat com un dels grans de la literatura en serbocroat.

 

Anuncis

3 thoughts on “Dobrica Cosic, escriptor i polític nacionalista serbi

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s