Eleccions parlamentàries i presidencials a Macedònia: evidències de frau

Aquest diumenge, 27 d’abril, van tenir lloc les eleccions per triar el nou parlament macedoni, així com la segona volta de les eleccions presidencials. Els observadors internacionals han denunicat nombroses irregularitats.

 

Els observadors de l’OSCE, que havien de vetllar per la netedat del procés electoral, han denunciat nombrosos irregularitats. Segons han fet públic, aquestes eleccions no han respectat els mínims que haurien de tenir unes eleccions democràtiques.

Han denunciat irregularitats durant la campanya, així com també en el dia de les eleccions, amb, per exemple, pressions sobre alguns electors.

El líder del partit de l’oposició, el socialdemòcrata Zoran Zaev, ha denunciat, en nom del seu partit, el frau electoral i ha fet saber que no reconeixen el resultat de les eleccions, tant de les parlamentàries com de les presidencials.

Els resultats oficials de les eleccions que van tenir lloc aquest passat diumenge han donat com a guanyador el conservador VMRO-DPMNE, del primer ministre sortint Nikola Gruevski. Segons aquests resultats ha obtingut 61 dels 123 escons (fins ara en tenien 56). Per la seva banda, els socialdemòcrates, els grans perdedors, segons aquests dades s’han quedat amb només 34 escons (8 menys que els que tenien en aquest moments).

Pel que fa als partits albanesos, el partit que forma part de la coalició governamental, la Unió Democràtica per a la Integració, d’Ali Ahmeti, ha estat també el gran guanyador, amb 19 escons (4 més), mentre que el Partit Democràtic Albanès, a l’oposició, 7 (1 menys).

El partit albanès menys implantat, Renaixement Democràtic Albanès, liderat per l’exalcalde de Gostivar (la segona gran localitat albanesa després de Tetovo), s’ha quedat amb un únic escó, tal com tenien fins ara.

El darrer escó ha anat a parar al nou partit Opció Civil per Macedònia (GROM).

Pel que fa a les eleccions presidencials, segons els resultats oficials, el candidat vencedor ha estat Ivanov que ha aconseguit 534.000 vots, mente que el seu rival, el socialdemòcrata Pendarovski, només 398.000.

Tot aquest procés electoral va començar arran de la dissolució del Parlament el 5 de març passat.

Dissolució del Parlament i convocatòria d’eleccions anticipades el 27 d’abril

El dia 5 de març es va dissoldre el Parlament de Macedònia, després que el primer ministre, Nikola Gruevski, líder del principal partit governant VMRO-DPMNE, acceptés el repte de convocar eleccions anticipades, tal com demanava el seu soci de coalició.

Finalment es va triar com a data d’aquestes eleccions el dia 27 d’abril, que coincidia amb la segona volta de les eleccions presidencials (la primera s’havia de fer el dia 13 d’abril).

El govern macedoni era format pel partit macedoni conservador, VMRO-PDMNE i pel partit albanès Unió Democràtica per a la Integració.

Aquest partit albanès havia demanat que el candidat a la presidència del país fos nomenat de manera conjunta per tots dos partits. El principal partit governant s’hi va oposar, ja que volien tornar a presentar com a candidat l’actual president del país, cosa que no volien els seus aliats.

El principal partit de l’oposició, els socialdemòcrates de l’ SDSM, va acceptar la proposta de convocar eleccions, tot i que van criticar els partits del govern, ja que segons ells només volien una excusa per convocar eleccions.

En aquest sentit va ser particularment bel·ligerant el nou líder del partit, el jove Zoran Zaev. Zaev és un polític de nova fornada que no ha tingut responsabilitats polítiques i que representa l’afany de renovació del partit. El fet que no hagi tingut prou temps com per poder-se promocionar ha molestat notòriament el partit. D’altra banda, el partit governant ha volgut aprofitar el poc coneixement del candidat i alhora evitar que el seu carisma els pogués fer ombra.

Fins al 5 de març, en el parlament macedoni hi havia representades cinc forces polítiques. D’una banda, el partit Democràtic per la Unitat Nacional Macedònia, amb 56 escons, de tendència conservadora; d’altra banda, la Unió Nacional Socialdemòcrata, amb 42; el partit albanès de la Unió Democràtica per a la Integració, amb 15; l ’altre gran partit albanès, el Partit Democràtic Albanès, amb 8; i finalment Renaixement Nacional Democràtic, amb dos diputats, un altre partit albanès vinculat a la Lliga Democràtica de Kosova.

Cal dir, però, que de fet els escons no corresponen només a aquests partits, sinó que aquests partits són els que lideren grans coalicions on hi ha nombrosos partits.

El sistema polític macedoni s’ha caracteritzat sempre, almenys des dels acords d’Ohrid de 2001, per tenir dos grans blocs, formats cadascun per un partit macedoni i per un partit albanès (cal recordar que entre el 20 i el 25% de la població del país és albanesa).

En els darrers anys els partits governants han estat la VMRO-DPMNE i la UDI, i a l’oposició els socialdemòcrates i el PDA.

Primera volta de les eleccions presidencials del 13 d’abril

A les eleccions presidencials s’hi van presentar quatre candidats.

El partit governant va presentar com a candidat Gjorge Ivanov, president sortint. Ivanov pretenia aconseguir un segon mandat de cinc anys, que és la durada dels mandats presidencials.

Els opositors socialdemòcrates van presentar Stevo Pendarovski (exassessor dels expresidents Boris Trajkovski i Branko Crvenkovski).

L’exvicepresident del parlament, Iljaz Halimi, era el candidat del partit albanès Partit Democràtic dels Albanesos.

L’últim candidat era Zoran Popovski, del petit partit acabat de fundar fa molt poc temps GROM, sigles que volen dir Opció Civil de Macedònia.

El president i el seu partit pretenien que els temes de debat a la campanya fossin, sobretot, els que tenen a veure amb l’adhesió del país a la UE i a l’OTAN, el conflicte sobre el nom del país i les relacions amb Grècia.

Els candidats i partits opositors, en canvi, van intentar traslladar a la població altres qüestions com els dèficits de democràcia, la llibertat de premsa i els drets humans.

En aquests darrers anys, els mitjans de comunicació han estat sotmesos a una pressió constant, s’han clausurat algunes publicacions i la principal cadena de televisió “opositora” del país ha estat tancada. El gran magnat de la televisió macedònia va acabar a la presó.

També s’han criticat moltes de les obres faraòniques que s’han fet a Skopje, com el projecte Skopje 2014. Han arribat a dir que Skopje és la ciutat d’Europa amb més estàtues per metre quadrat.
La primera volta de les presidencials

La primera volta va registrar una participació de només el 49%, una participació molt baixa. Els resultats oficials donaven com a guanyador Ivanov, amb 448.304 vots, cosa que representava el 51.64 per cent de tots els vots emesos.

El seu principal rival, Stevo Pendarowski, candidat dels socialdemòcrates, va obtenir-ne 326,069, cosa que representava el 37.56 per cent dels sufragis.

Aquests dos homes per tant, eren els que s’havien d’enfrontar a la segona volta.

Els altres dos candidats, Iljaz Halimi i Zoran Popovski van aconseguir molts menys vots, tal com era d’esperar. Halimi, del Partit Democràtic Albanès, 38.965 vots i Popovski, del GROM (Opció civil per Macedònia), 31.360 vots. Tots dos van quedar fora de la curs electoral.

La Comissió Estatal Electoral, el mateix dia de les eleccions, va afirmar que la votació s’havia dut a terme sense incidents remarcables. Fins i tot, el portaveu de la policia va arribar a afirmar que aquestes havien estat les eleccions més pacífiques i netes de la història del país.

Segons informa Balkan Insight, però, els observadors internacionals van detectar una sèrie d’irregularitats, com vots en grup, vots familiars, propaganda en els col·legis electorals.

Més greu que això, continua Balkan Insight, però, és l’acusació que van fer aquests observadors que la cobertura mediàtica de la campanya era clarament tendenciosa. Segons ells, no hi ha va haver igualtat d’oportunitats per a tots els candidats.

El representant de l’OSCE a Macedònia, Geert Ahrens, sempre segons la mateixa font (Balkan insight) ho va dir en una conferència de premsa, on va fer públiques unes dades segons les quals Ivanov “va tenir” unes 23 hores de publicitat política pagada durant la campanya, mentre que el seu principal competidor , Stevo Pendarowski, només tres.

Una altra dada a tenir en compte va ser la molt baixa participació de la comunitat albanesa, fet particularment greu tenint en compte que representen entre el 20 i el 25 % de la població del país. El principal partit albanès, la Unió Democràtica per la Integració, soci del govern, va demanar l’abstenció.

Les sospites de frau, continua Balkan Insight, eren tan grans que, finalment, es va arribar a optar per posar una marca visible de tinta en els dits dels votants, cosa insòlita en una democràcia consolidada.

Un altre dubte que planava sobre les eleccions era el del cens, ja que hi havia hagut denúncies que hi havia votants ficticis.

Aquests arguments són els que ha tornat a utilitzar l’OSCE per qüestionar aquestes eleccions.

Article citat de Balkan Insight: http://www.balkaninsight.com/en/article/osce-sees-uneven-playing-field-in-macedonia-polls , d’on s’ha tret tota la informació relativa a les suposades irregularitats.

 

Anuncis

One thought on “Eleccions parlamentàries i presidencials a Macedònia: evidències de frau

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s